Successos

Traslladen cap a Barcelona l’antiga professora universitària ‘abandonada’ a Canillo

L’hospital ha requerit un dispositiu policial davant les amenaces llançades per l’home que es feia passar per cuidador i apoderat de la dona

La dona havia de ser traslladada cap a l'hospital barceloní de Sant Pau.. ARXIU
La dona havia de ser traslladada cap a l'hospital barceloní de Sant Pau. | ARXIU

Toni Solanelles

Encara que amb uns dies de retard respecte del previst, finalment aquest dijous s’enviava cap a Barcelona en una ambulància terrestre la dona de 83 anys que va ser localitzada en un apartament de l’Aldosa de Canillo a primera hora del dissabte 26 de gener en un estat de deixadesa i abandó més que notable. L’hospital ha requerit presència policial davant les amenaces fetes per l’home que es feia passar per cuidador i apoderat de l’antiga professora universitària i que va ser qui va alertar al seu dia de l’estat de la dona al servei de circulació canillenc alertant que la dona havia estat víctima d’una agressió.

L’assistència mèdica i fins i tot les revisions forenses van descartar de totes totes que la publicista i experta en màrqueting jubilada hagués estat agredida. Les lesions que presentava eren compatibles en el fet d’haver estat molts dies en una situació de desatenció, tirada per terra a l’apartament del qual recentment havia estat desnonada en primera instància per impagament dels lloguers i enmig d’un habitatge que segons testimonis presencials presentava un estat lamentable. El paper del suposat cuidador, un resident espanyol de 66 anys, en tota la història és més que dubtós. I la policia, que ja té coneixement d’algunes actuacions de l’home poc ‘normals’, podria acabar investigant tot plegat. Encara que el fet que no hi hagi cap denúncia ho complica tot.

A través de l’ambaixada espanyola es va poder contactar amb el fill de la publicista jubilada, de 83 anys, i que encara no se sap del cert què feia a Andorra en situació il·legal

De fet, ara mateix encara no se sap què feia l’antiga professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) residint al Principat. La seva estada, que acumulava anys i anys, era del tot il·legal. Sense cap mena de regularització enlloc. I això que l’apartament constava arrendat al seu nom des del 2011. I des de llavors que no hauria pagat mai cap mensualitat, segons una recent sentència en rebel·lia de la Batllia. La dona, vídua des del 1999, almenys per part política formava part d’una adinerada família de la capital catalana. I una herència s’apunta com el focus d’interès del suposat cuidador i altres contactes seus al Principat, algun dels quals li va arribar a facilitar la residència quan l’administració li havia denegat.

Sense drets sociosanitaris, la dona ha estat ingressada a l’hospital des del 26 de gener. Els treballadors socials del Principat van contactar amb els seus homòlegs de Barcelona, on la dona estava empadronada, i gràcies també a la mediació de l’ambaixada espanyola a Andorra es va poder localitzar el fill de la dona, amb qui, suposadament, no mantindria una bona relació si relació hi havia hagut els darrers anys, que aparentment no seria així. Sia com vulgui, el fill hauria acceptat fer-se càrrec de la situació, almenys en la seva arribada a Barcelona. La professora jubilada havia de ser traslladada a Sant Pau.

L’hospital de Sant Pau haurà d’avaluar el grau de demència de l’afectada per decidir quina és la millor destinació després de ser localitzada en un estat deplorable a l’Aldosa

L’ingrés al centre sanitari barceloní no es deu pas al seu estat de salut producte de la situació amb què va ser trobada sinó dels seus trastorns cognitius que la fan no ser vàlida per ella mateixa. De fet, en algunes causes judicials en què s’havia vist immersa al Principat ja havia quedat clar que tenia diagnosticades diverses patologies de caràcter mental que la incapacitaven per a una vida normal. A Sant Pau, segons fonts hospitalàries, se li hauria de fer un diagnòstic sobre el seu nivell de demència i, seguidament, avaluar i valorar quin és el millor centre sociosanitari -o almenys, de quina tipologia- al qual s’hauria d’enviar.

L’home que es feia passar per cuidador o apoderat -tant cuidador i tant apoderat que presumptament no era conscient de la sentència de desnonament una vegada ja dictada-, que també viuria a l’Aldosa de Canillo com la publicista jubilada, hauria estat durant moltes hores cada dia durant el seu ingrés ‘fent guàrdia’ a l’hospital, arribant a increpar alguns dels components del personal mèdic que ha estat atenent la dona durant aquestes setmanes. D’aquí que finalment, i davant l’absència de qualsevol document que avalés el seu suposat ‘títol’ en relació a la dona, s’acabés posant la situació en coneixement de la policia.