La primera instància per jutjar un bon nombre de delictes menors penals i la totalitat dels majors està integrada ara mateix per sis magistrats. A banda dels tres citats amb anterioritat també formen part del Tribunal de Corts el jurista francès Jacques Richiardi i les magistrades andorranes Anna Estragués i Canòlic Mingorance. És ben sabut que aquesta darrera va ser la instructora de principi a final de la causa general del ‘cas BPA’ i també ha participat en la investigació judicial d’un bon nombre de derivades d’aquell cas. En el marc del procediment judicial, Estragués també ha adoptat decisions, en concret ha resolt recursos d’apel·lació.
Dels actuals sis integrants de la instància penal, l’únic magistrat que no ha tingut res a veure amb les causes de la crisi bancària és el francès Jacques Richiardi
Per tant, totes dues ja no podrien formar, eventualment, sala per jutjar la causa principal del ‘cas BPA’ ni tampoc cap de les altres sobre les quals hagin adoptat alguna decisió. L’únic magistrat que conserva, benentès, tota la integritat jurídica, tota la força per formar part de la sala jutjadora, és Richiardi. I l’experimentat magistrat francès hauria de ser qui agafi el relleu de Pijuan, apartat després d’un estira-i-arronsa amb l’advocat de quatre dels processats, el lletrat Josep Antoni Silvestre, que els darrers dies ha vist decaure un recurs d’empara presentat davant el Constitucional.
Tot i la desestimació, per part de l’Alt tribunal, de l’acció que denunciava la vulneració del dret a un procés degut, diverses fonts jurídiques han assegurat que la lògica del procés portarà al fet que s’hagin d’abstenir si no volen ser apartats més endavant els altres dos magistrats que formaven part amb el president, això és Anglada i Barón. Les fonts consultades han recordat que el tribunal va decidir resoldre en sentència la major part de les qüestions prèvies formulades en l’inici del controvertit judici. Sobre d’altres peticions preliminars, Pijuan, Anglada i Barón ja s’hi van referir i resoldre. En tot cas, tots tres magistrats van tenir coneixement de tots aquests actes.
Canòlic Mingorance ha estat la instructora de moltes de les causes judicials i Anna Estragués ha resolt diversos recursos d’apel·lació
La incorporació necessària d’un nou component de la sala per la recusació del president comportarà una nova formació de tribunal, i les defenses estan convençudes hauran de tornar a plantejar les qüestions prèvies per tal que el nou magistrat puguin tenir-ne coneixement. No s’hi val sols, han recordat les fonts, a llegir-se els escrits que s’hagin pogut presentar perquè, en Dret penal, la força del procés recau en la vista oral. I és en sala on cal plantejar qualsevol qüestió. Fins i tot aquelles que no hagin estat formalitzades per escrit.
Richiardi, per tant, hauria d’escoltar novament les defenses dels 25 processats per poder, després, prendre la decisió o les decisions escaients. Però resulta que els que haurien de ser els seus companys de sala, és a dir, Enric Anglada i Conxa Barón, ja van escoltar aquestes peticions i ja van haver-se de posicionar sobre les mateixes. Algunes resolent-les en pocs dies, altres acordant que no serien finalment sentenciades fins que es dicti el veredicte definitiu. Davant aquest escenari, les fonts jurídiques consultades asseguren que per haver tingut coneixement i haver resolt les qüestions prèvies, encara que sigui decidir que se sentenciarà al final de tot, Anglada i Barón hauran de quedar fora de la vista. I si no hi ha una abstenció, vist com estan actuant les defenses, tot porta a pensar que hi haurà una nova tongada de peticions de recusació.
Cinca ‘crida’ el Consell Superior a fer “una reflexió sobre l’estructura judicial”
El ministre de Finances i portaveu governamental, Jordi Cinca, ha estat preguntat aquest dimecres per la més que possible recusació de l’actual batlle instructora de la majoria de les causes del ‘cas BPA’, Azahara Cascales, després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi considerat vulnerats els drets dels germans Higini i Ramon Cierco en el marc de la denominada ‘causa Landstreet’. El TC ha reconegut la vulneració -Cascales va treballar durant dos anys per al ministeri d’Interior i ara investiga un cas en el qual el Govern és part acusadora- i ha ordenat al Tribunal Superior que dicti una nova sentència ben motivada i sens vulnerar drets. Cinca ha advertit que el Constitucional sols ha admès el recurs i ha deixat en l’aire que la recusació estigui ja acordada o no. Però, en tot cas, sí que ha afirmat, referint-se al Consell Superior de la Justícia, que “potser caldrà que es faci una reflexió sobre l’estructura judicial” perquè tot i que al seu moment, els qui la van dissenyar, ho van fer “molt bé”, ningú no pensava, ha afirmat el titular ministerial, que “algú podria tenir com a estratègia col·lapsar el sistema judicial”.
Comentaris (1)