Justícia

La batlle Cascales s’haurà d’abstenir en les causes del ‘cas BPA’ en què participi el Govern

El Constitucional considera que el Tribunal Superior va dictar una resolució no ajustada a Dret denegant la recusació de la jurista en el ‘cas Landstreet’

T. S.

El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat la decisió de la sala ad hoc del Tribunal Superior per la qual desestimava la recusació plantejada de la batlle especialitzada Azahara Cascales en el marc del ‘cas Landstreet’. L’Alt tribunal considera que refusar la recusació plantejada, atenent al fet que l’actual instructora d’una de les causes derivades del ‘cas BPA’ va treballar durant una temporada pel Govern, “vulnera de manera manifesta i excessiva els drets a un procés degut i a un tribunal imparcial”.

Tot indica que el Superior no tindrà més remei que dictar una nova resolució per la qual admeti la recusació de Cascales i, alhora, que la batlle s’haurà d’abstenir en totes aquelles causes del ‘cas BPA’ en què el Govern participi. L’expresidenta de la Batllia va ser assessora del ministeri d’Interior i Justícia -un càrrec equiparable en aquell moment al de secretària d’Estat, que és el que inicialment es pretenia- durant bona part del 2013 i tot el 2014. I just en iniciar-se el 2015, any electoral, es va reincorporar a la carrera jurisdiccional.

La recusació l’havien plantejat els germans Higini i Ramon Cierco, immersos en el ‘cas Landstreet’ i que, justament, consideraven que el fet que Cascales hagués treballat pel Govern i colze a colze amb el titular d’Interior i Justícia i candidat de DA, Xavier Espot, com a mínim posava en dubte la seva imparcialitat. El Tribunal Superior va al·legar que Cascales mai no havia tingut coneixement de dossiers que fessin referència a la plaça financera i que la seva relació al ministeri era estrictament “contractual entre ella i el ministre” i que en cap cas es podia extrapolar “a la resta de ministeris, ni a la resta de ministres”.

La responsable judicial especialitzada va ser assessora del ministeri de Justícia i Interior els anys 2013 i 2014

La fiscalia entenia que s’havia de desestimar el recurs d’empara presentat pels germans Cierco, que al·legaven, a través d’un escrit presentat per l’advocada Aurora Casadevall, que se’ls havia denegat el dret a un procés degut. El ministeri públic, en un al·legat tant contundent com sortit de mare com els que està fent darrerament en les causes BPA, asseguren que els recurrents “pretenen amb mala fe processal obstaculitzar el desenvolupament normal de la instrucció”. I recorda que les recusacions han de ser una excepció perquè en cas contrari es pot produir una obstaculització.

En els seus fonaments jurídics, però, el Constitucional recorda que el Superior s’ha de cenyir, entre altres, als estàndards europeus i que “havia d’efectuar una conciliació entre la pertinència dels motius invocats per demanar la revocació dels jutges, la particularitat del sistema jurisdiccional d’un petit Estat, i el principi de bona administració de la Justícia”. El TC recorda també que igual que ha de ser tinguda en compte la qualitat de microestat del Principat d’Andorra, també s’ha de garantir a qualsevol justiciable un tribunal imparcial.

Per tot, i en el ‘cas Landstreet’, “pel fet de desestimar la demanda de recusació de la batlle instructora tot i reconèixer que aquesta havia ocupat un càrrec en el Govern en què exercia la funció de coordinadora dels afers jurídics del ministeri de Justícia i d’Interior, el Tribunal Superior de Justícia ha efectuat una conciliació que vulnera de manera manifesta i excessiva els drets a un procés degut i a un tribunal imparcial i, per consegüent, ha dictat una decisió no fonamentada en Dret”.



Una vulneració no excessiva

El Tribunal Constitucional ha desestimat dos recursos d'empara formulats per quatre dels processats en la causa general del 'cas BPA'. Un tenia a veure amb la recusació formulada al seu dia contra els tres magistrats del Tribunal de Corts i, l'altre, amb la recusació de la magistrada de la sala penal del Tribunal Superior Marie Conte. En aquest segon cas el TC arriba a la conclusió que les valoracions que es van fer al seu moment, els tribunals ordinaris, per refutar la pretesa recusació de Conte van ser correctes i ajustades a Dret. Però en el cas de la recusació presentada contra els tres components de la sala que va començar a jutjar el 'cas BPA', i que ja queda extemporani perquè finalment el president del tribunal, Josep Maria Pijuan, ha acabat essent apartat de la causa, es dóna una situació paradoxal. En la seva fonamentació jurídica, l'Alt tribunal manté en el seu considerant 3.10 que "en aquesta causa, de les anàlisis i del raonament de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia, es desprèn que, pel que fa a les causes de recusació, a l'apreciació de l'extemporaneïtat de la seva formulació i als actes processals adoptats pel Tribunal de Corts en el procés principal, aquesta va efectuar una conciliació motivada que no vulnera de manera excessiva els drets a un procés degut i a un tribunal imparcial". Des del punt de vista lògic i jurídic, no es pot entendre que el propi tribunal reconegui que hi ha una vulneració, però com que suposadament no va ser excessiva, es desestima el recurs. Aquesta recusació tenia a veure amb l'amenaça d'una querella que el president del tribunal va fer al lletrat Josep Anton Silvestre. I al fet que l'advocat que representava en la vista oral els interessos del Govern afirmés també que vetllava pels interessos del tribunal.