Afers Exteriors

‘Maquillen’ les condicions per poder accedir a la direcció general d’Afers Exteriors 

L’exposició de motius de la nova llei d’acció exterior i servei diplomàtic fixarà la necessitat que un eventual acord d’associació amb la UE hagi de ser referendat per la ciutadania

Les ministres Eva Descarrega i Maria Ubach en un acte en què van coincidir.. ARXIU / ANA
Les ministres Eva Descarrega i Maria Ubach en un acte en què van coincidir. | ARXIU / ANA

Altaveu

No seran divuit els anys necessaris de carrera diplomàtica per poder accedir a la direcció general d’Afers Exteriors. N’hi haurà prou amb setze. És una operació de maquillatge de la nova llei d’acció exterior i servei diplomàtic que, això sí, en la seva exposició de motius inclourà el matís que un eventual acord d’associació amb la Unió Europea (UE) no serà plenament operatiu fins que no el referendi la ciutadania.

La comissió legislativa de Política Exterior ja ha tancat el treball de debat de les esmenes presentades, tal i com ha fet saber el conseller general independent de la Massana Carles Naudi, que ha celebrat la inclusió de la menció al referèndum que es fa en el preàmbul de la llei, que s’hauria d’aprovar divendres, en la darrera sessió parlamentària de la legislatura. També va ser una esmena de Naudi la que va obrir la porta a retocar, almenys pel que fa als anys, certes condicions per poder ser director general del ministeri d’Afers Exteriors o director d’algunes de les àrees que s’hi integrin.

Hi havia la sospita que dues diplomàtiques que aquesta legislatura han ocupat càrrecs ministerials (Eva Descarrega a Funció Pública i Maria Ubach a Exteriors) s’havien fet un text a mida per garantir-se un retorn tranquil, vist que cap de les dues no té intenció de fer carrera política i, en canvi, totes dues tenen un notable bagatge a l’administració i als serveis exteriors. Una de les possibilitats per poder accedir a la direcció general era tenir 18 anys d’experiència en la carrera diplomàtica, un nombre d’anys que feia sospitar. El debat de les esmenes han transformat els 18 en 16, un maquillatge que tampoc no aclareix massa res tot i les justificacions demòcrates durant el treball en comissió.

El conseller independent massanenc Carles Naudi ha celebrat que diverses esmenes que havia presentat finalment hagin estat integrades en el text

Naudi, però, havia collat especialment pel tema del referèndum i perquè es deixés clar, per exemple, que la política exterior de l’Estat no és només responsabilitat de l’executiu. Totes dues coses haurien estat acollides en el treball en comissió i d’aquí la satisfacció del conseller massanenc. “Després d’uns dies de negociació, la inclusió del referèndum a l’exposició de motius és una realitat”, ha remarcat el parlamentari de la ‘terceravia’, que ha assegurat que “aquest fet representa una garantia més per a totes aquelles persones que pensem que de realitzar-se un acord d’associació amb la UE, aquest hagi de ser referendat pel poble andorrà”.

Naudi també destaca en un comunicat el fet que “l’informe anual d’acció exterior també ha estat acceptat i serà de gran utilitat per entendre totes les  relacions internacionals. Aquest haurà d’incloure les actuacions realitzades, les fites assolides i l’assignació de recursos que han estat necessaris. Inclourà els canvis en matèria legislativa que s’hauran de dur a terme per al compliment dels tractats internacionals, i de quins nous tractats internacionals convindrà signar al Principat d’Andorra”, entre altres qüestions.

El treball en comissió ha permès incorporar un suggeriment del parlamentari de la ‘terceravia’ que deixa clar que la política exterior de l’Estat no la du a terme sols l’executiu

L’esmentat informe es publicarà al butlletí oficial “com passa en altres països” i “permetrà consolidar les posicions de les diferents delegacions de l’estat que participen en diferents organismes internacionals, i així tenir actuacions coherents i qua ajudin a arribar al mateix objectiu. En resum una eina que servirà per actuar en una línia coherent de cara a buscar aliances internacionals”

Finalment, el conseller integrant del grup parlamentari mixt també ressalta la incorporació a la llei dels preceptes constitucionals corresponents que garanteixen “la participació dels Coprínceps en els tractats internacionals, per deixar clar que el ministeri no és l’únic actor en matèria de política exterior. A la vegada s’incorpora un text per garantir la participació i la independència del poder  legislatiu (Consell General) en les diferents organitzacions i organismes internacionals”

Per tot plegat i en conclusió, Naudi manifesta que “en una conjuntura de grans reptes internacionals, i sobretot amb la negociació de l'acord d’associació amb la UE, reclamo que Andorra ha de tenir els millors professionals i tècnics, amb la millor preparació, formació i experiència en política internacional i diplomàcia”.