Justícia

La mediàtica visita al Principat d’un equip de fiscals peruans

L’interrogatori en dues maratonianes jornades d’un gestor bancari andorrà i exdirigent a Uruguai tant de BPA com de Crèdit Andorrà ha estat un dels epicentres de la feina dels procuradors

Alfons Alberca, en les dependències de la fiscalia andorrana, amb els fiscals peruans Norma Morí, José Pérez i el coordinador de tot l'equip Rafael Vela.. FISCALIA PERÚ
Alfons Alberca, en les dependències de la fiscalia andorrana, amb els fiscals peruans Norma Morí, José Pérez i el coordinador de tot l'equip Rafael Vela. | FISCALIA PERÚ

Altaveu

Ha estat la notícia de la setmana. I més i tot. Al Perú, és clar. Els mitjans de Lima -audiovisuals, de paper, digitals- han parlat els darrers dies àmpliament de la visita que un grup de fiscals d’aquell país sud-americà han fet al Principat, que, ep, encara consideren un paradís fiscal. Macabre joc de paraules, potser. Tot plegat ve de la investigació d’uns presumptes suborns en la construcció d’una línia de metro de la capital peruana i de la bona relació que el fiscal general de l’Estat andorrà, Alfons Alberca, manté amb tot un conjunt de procuradors iberoamericans.

El grup de fiscals peruans i un procurador ad hoc per al ‘cas Lava Jato’, una derivada del també arxiconegut ‘cas Odebrecht’ haurien viscut a Andorra a rebre més detalls dels cobraments suposadament il·legals, les comissions, que haurien percebut exfuncionaris estatals de la gran constructora brasilera per adjudicar a aquesta la línia de tren soterrani esmentada. Més enllà dels possibles delictes, tot plegat té un clar component polititzat: gran part de tot plegat està focalitzat, en el cas del Perú, a criminalitzar l’expresident d’aquell país Alan García, de qui es presumeix que va col·locar persones de la seva confiança en certs llocs estratègics per al final de la cadena acabar també rebent diners.

A banda de la documentació que hagin pogut consultar els fiscals sud-americans, un dels eixos centrals de tot plegat ha estat l’interrogatori d’un gestor bancari de nacionalitat andorrana tot i que resident, encara en l’actualitat, a l’Uruguai. Francesc Xavier ‘Sisco’ Pérez va ser el director de BPA-IFE Uruguai, on hauria obert molts comptes dels suposats funcionaris corruptes tot i que ho va fer a partir de documentació que acreditava la licitud dels diners que percebien o ingressaven. Pérez va ser el màxim responsable de l’oficina de BPA a Montevideo, des d’on es gestionava el ‘negoci peruà’ fins el juny de 2013. Després, el mateix gestor va ‘fitxar’ per a Crèdit Andorrà.

Els juristes del Perú buscaven element referits a un cas de possible corrupció en la construcció del metro de Lima, on va intervenir la constructora brasilera Odebrecht

Tenia gairebé el mateix càrrec. I fins al juliol del 2017 va treballar per a aquesta darrera entitat. Molts dels clients que havia introduït Pérez a BPA van anar a parar després a Crèdit i, de fet, segons àmplia documentació, el gestor va mantenir com a empleat de Crèdit relació amb suposats implicats amb el ‘cas Odebrecht’ fins i tot amb posterioritat a l’esclat del ‘cas BPA’. Justament, per la rellevància que es vol donar al ‘cas Odebrecht’, rebatejat per la Justícia andorrana en la investigació local com a ‘cas Pernambuco’, Pérez ha hagut de comparèixer ja diverses vegades a la seu de la Justícia andorrana per respondre a diferents actors d’arreu en virtut de la cooperació judicial internacional.

Aquesta setmana, a l’exresponsable de BPA Uruguai i, després també, de Crèdit Andorrà Uruguai, li ha tocat respondre davant els fiscals peruans -sempre en presència d’autoritats judicials andorranes-. Ho ha fet en dues maratonianes jornades d’unes sis hores cadascuna. L’interrogatori, segons algunes fonts, ha estat extens, molt extens, anant molt al detall en moltes ocasions, i, també “dur”. De fet, el gestor bancari hauria acabat d’allò més fatigat. Els peruans consideraven clau Pérez per conèixer més de prop el comportament dels exfuncionaris o excàrrecs públics peruans.

Així, segons les fonts consultades i les múltiples informacions aparegudes als mitjans peruans, les declaracions del gestor bancari haurien contradit àmpliament en moltes ocasions les aportacions fetes al seu dia per l’exvicepresident de Petro-Perú i un dels homes suposadament claus en el presumpte entramat fraudulent, Miguel Atala. Aquest home també està processat en una causa específica oberta al Principat, amb independència de les investigacions fetes al Perú. Al país sud-americà també s’ha remarcat molt el fet d’haver-se descobert a Andorra dos comptes a nom de dos exfuncionaris empresonats.

Es tracta d’Edwin Luyo i Santiago Chau. Són, al Perú, en presó preventiva. Haurien suposadament rebut suborns a canvi d’influir perquè es donessin les obres del metro de Lima a Odebrecht i la seva aliada peruana. En global, entre els dos, s’haurien localitzat al Principat comptes per on haurien passat 1,3 milions de dòlars. N’ha parlat a bastament la premsa peruana de tota naturalesa assegurant que la batlle andorrana Azahara Cascales hauria bloquejat els comptes. En el de Chau hi hauria 113.692,13 dòlars. En el de Luyo, 1.191.011,53 dòlars. La majoria de mitjans situen a BPA els dos comptes. Només un parla de Crèdit Andorrà.

La suposada descoberta d'uns comptes de dos exfuncionaris empresonats de manera provisional al país sud-americà ha cobrat molta rellevància

I la realitat del sumari que s’intrueix al Principat -i que inclou abundant documentació analitzada per la policia andorrana- evidencia, per exemple, que el cas de Luyo és un dels exemples de clients que el gestor bancari Pérez va fer passar de BPA a Crèdit Andorrà. En tots dos casos, en les dues entitats, va passar tots els controls pertinents i els diferents departaments que hi van haver d’informar ho van fer favorablement. Luyo va saltar el gener del 2015, és a dir, abans que esclatés el ‘cas BPA’, de l’entitat ‘negre i vermella’ a la ‘verda’.

Curiosament, va ser a Crèdit Andorrà on hi havia el compte dels 1.191.011,53 dòlars. Amb un any, segons els extractes que incorpora el sumari facilitats per l’entitat a la policia, hi hauria hagut nombrosos moviments bancaris, fins a quedar en l’esmentada quantitat, que s’hauria deixat a 0 el febrer del 2016. Ara el dubte és saber si el que està bloquejat -el de Chau sí que estaria a BPA- és aquest compte que està a 0. L’altre dubte és saber si la fiscalia treballa en dissabte i diumenge (fora de les guàrdies). I és que el govern peruà ha autoritzat el procurador ad hoc per al ‘cas Lava Jato’, Jorge Ramírez, a allargar l’estada que inicialment havia d’acabar el dia 1 fins al dia 3. És a dir, de divendres a diumenge.