“És molt senzill. Allò fàcil és complir la llei. I a això ens hem d’atendre”. El ministre de Finances, portaveu del Govern i president del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ), Jordi Cinca, s’ha aferrat a l’estricta legalitat per justificar la decisió de l’organisme que ha dirigit i supervisat el concurs del casino de denegar la llicència a Jocs. Aquesta desestimació -que molt probablement acabarà a la Batllia- més els plets judicials ja endegats pels cinc operadors internacionals que es van presentar al procés deixen el projecte del casino tocat de mort o, almenys, el duen a un carreró de molt difícil sortida.
Cinca ha donat tombs i tombs per intentar espolsar-se la responsabilitat. D’aquesta manera ha mirat de diferenciar diverses fases en el procediment per acabar afirmant que en el moment previ a l’atorgament definitiu de la llicència “la càrrega de la feina recau en l’adjudicatari”. Tot i així ha reconegut que “com a ministre, com a president del CRAJ i com a andorrà i resident” se sentia decebut pel fet que ara per ara no s’hagi pogut completar el procés. Són dos els motius al·legats: les deficiències en la marca o denominació que el casino requeria i l’incompliment urbanístic del projecte final presentat per Jocs. Però hi ha molt més.
La fractura a Govern sobre com calia actuar era evident, amb Cinca com a principal avalador (després també Espot) de frenar i analitzar fil per randa els detalls de molt dubtosa legalitat
Diverses fonts, fins i tot de properes a l’executiu, han reconegut un enorme “temor” al fet que alguna de les demandes administratives ja admeses a tràmit per la Batllia -i presentades per Genting, Partouche, Barrière, Casinos d’Àustria i Cirsa- puguin tirar endavant i, més aviat o més tard, tombessin el concurs i l’adjudicació ja feta. Els danys i perjudicis que es podrien reclamar serien molt quantiosos. De fet, segons les mateixes fonts, hauria estat Cinca el principal valedor del fre de mà. I ha estat quan altres integrants de l’executiu, com el titular d’Interior i candidat de DA, Xavier Espot, s’hauria alineat, entre altres, al posicionament més moderat, que s’ha descartat finalment l’adjudicació. El cap de Govern, Toni Martí, era del tot partidari de tirar pel dret i d’aplicar després una política de fets consumats.
Els responsables de la societat ‘denegada’ -Ventura Espot, Gilbert Montané, Enric Pujal, Marc Martos…- treuen foc pels queixals i tenen un mes per recórrer administrativament la decisió
Cinca, però, públicament ha negat que el rebombori generat per aquest procés a les portes d’uns comicis electorals hagi tingut a veure en la decisió final. Tot ho ha imputat el ministre portaveu al “compliment de la legalitat”. I al fet que al final Jocs no ha pogut acreditar algunes de les qüestions que havia donat per certes a l’inici del procediment. I que l’havien convertit en el vencedor del concurs. “Portarà cua”, ha reconegut Cinca en confirmar la decisió del CRAJ, que ja havia estat prèviament notificada a través d’un comunicat.
El ministre ha arribat a afirmar, sense enrojolar-se, que el fet de no atorgar la llicència a Jocs “en res posa en qüestió la decisió” d’haver estat la proposta “més ben valorada”. Clar que no ha explicat què hauria passat si no se li haguessin sumat a l’oferta els punts que ara no pot mantenir perquè no compleix el que havia assegurat que compliria. “S’havia guanyat el dret a tenir dret a poder rebre la llicència”, ha assegurat Cinca, que ha reconegut que el plec de bases només contemplava què passaria en un sol cas. I que, per tant, ara per ara no se sap què pot passar. Tot queda d’allò més empantanegat.
Jocs -els responsables de la qual, amb Ventura Espot, Gilbert Montané, Enric Pujal i Marc Martos al capdavant treuen foc pels queixals- tenen un mes de termini per recórrer per la via administrativa la desestimació de l’atorgament de la llicència. Després, l’administració té dos mesos, ampliables per dos terminis d’un mes més, per respondre. Això, per tant, assegura que el Govern no haurà de prendre cap decisió, si allarga la resposta, fins després de les eleccions. I en funció dels resultats, pot passar qualsevol cosa. Fins i tot, és clar, que després de tot, Jocs acabi als tribunals igual que els altres competidors.
Els motius per la denegació
El CRAJ ha explicat en un comunicat, enviat amb posterioritat a una reunió extraordinària del seu consell d’administració, els motius tècnics que suposadament han portat a desestimar l’adjudicació definitiva de la llicència. La societat sol·licitant de la llicència no hauria complert amb les disposicions de la normativa vigent, ni amb el que disposa el plec de bases, que estableix que el concursant havia d'acreditar la reserva de nom comercial, així com el corresponent registre de marca, que havia de permetre l'explotació de les atribucions atorgades per la llicència de la classe A, i que havia de mantenir durant tota la vigència de la llicència.
Per tant, i en aquest sentit, Jocs, com que no ha acreditat la plena disposició de la marca que havia aportat en l'oferta presentada al concurs, ha incorregut en un incompliment sobrevingut. El CRAJ també ha constatat diferències entre el projecte arquitectònic presentat en l'oferta, i el projecte validat pel Col·legi d'Arquitectes d'Andorra el passat mes de desembre del 2018. Aquestes irregularitats incorren en l'incompliment de la normativa vigent i del plec de condicions que regeix el concurs, ja que les condicions i compromisos de les ofertes s'havien de mantenir durant tot el procés d'adjudicació del concurs i de l'atorgament de la llicència.
El projecte inicial va assolir millor puntuació perquè mantenia que la teulada del casino es connectaria amb l’actual Plaça del Poble i això, ara, la pretesa adjudicatària no ho pot garantir
Si alguna de les dues raons són de prou pes per desestimar, al marge de les pressions i altres possibles qüestions que segur que aniran transcendint al llarg dels dies, aquesta és la de naturalesa urbanística. El nom definitiu del futur i eventual casino l’acabarà decidint el Govern. La proposta de l’empresa era, això, una proposta, una idea. El gran escull urbanístic és que el projecte inicial de Jocs garantia la connectivitat de l’actual Plaça del Poble (la suma dels terrats de Govern, l’aparcament comunal i l’aparcament Vinyes) a la teulada del futur casino. A l'hora de la veritat, aquesta connexió no s’ha pogut assegurar ni amb la modificació exprés del pla urbanístic aprovada pel comú de la capital.
Cinca ha assegurat que el CRAJ havia fet el control de l’acompliment normatiu en matèria urbanística i que va donar per bo el conveni signat entre Jocs i la corporació d’Andorra la Vella que garantia que hi hauria una adequació urbanística si resultava escollit. “Es va entendre que amb la documentació aportada era suficient”, ha afirmat el ministre. Però quan ha arribat l’hora de la veritat “no ha estat capaç de complir-ho”. I com ha recordat el ministre, si “no compleixes allò que et va fer guanyar…” El portaveu governamental ha assegurat que es van fer els requeriments necessaris, també al comú de la capital, en relació amb allò que es va considerar adient.
Cinca, però, no ha pogut especificar quines van ser les respostes o perquè Jocs no ha pogut complir ara una cosa que donava per feta al seu moment, quan fins i tot la corporació va fer un canvi de pla urbanístic ad hoc. I és que fins i tot la comissió tècnica d’urbanisme (CTU) hauria avisat, segons les fonts consultades (Cinca no ha pogut respondre aquest element), que no es podia connectar de forma definitiva dues teulades, dos terrats, agafant-se com a base una concessió amb data de caducitat. D’aquí vindria un dels problemes. Però Jocs, és clar, encara té marge per resoldre la qüestió. O per fer les al·legacions que cregui pertinents.
I el ministre, mirant de defugir responsabilitats, i malgrat insistir que un casino, “tot i no ser la panacea”, sí seria un bon complement per al sector turístic del Principat, ha remarcat una bona pila de vegades que preval el compliment de la legalitat. I que no era tasca fàcil perquè el concurs “era exigent quant a requisits” i que ja havien advertit l’experiència d’altres llocs on el procés havia estat molt complicat. Tot plegat, “portarà cua”, ho ha admès el propi Cinca, i “quan les qüestions estan judicialitzades, les coses es poden allargar”. Almenys, fins ben passades les eleccions. Potser, fins sempre.
Comentaris (7)