La mare de Julie i un comissari de la policia francesa jubilat que al seu dia ja havia treballat en la recerca de persones tornen a activar amb força els contactes per mirar de tenir alguna nova de la jove, definida com a alegre, mística, original, diferent, especial. Tot i que al seu dia els cossos de seguretat francesos van fer una intensa recerca, no s’ha trobat mai cap pista, cap indici de la presència de la noia. Ni viva, ni morta. La gendarmeria va analitzar un possible accident de muntanya, un suïcidi, un homicidi, la captació per part d’una secta. Res de res.
Per això, i pel fet que en el vehicle que conduïa -un turisme familiar on havia instal·lat una plataforma en els seients posteriors i hi havia col·locat un matalàs per poder-hi dormir- s’hi va trobar tota la documentació (més diners, el telèfon, la roba, les compres que havia fet per passar uns quants dies…), la mare de la noia no descarta que Julie Michel, nascuda a Auxerre, pretengués fer un canvi de vida. I, fins i tot, d’identitat. En això s’aferra la família, que no pretén pas, si la noia viu, que torni amb ella. Tan sols voldrien saber que és viva i que fa la seva vida.
No hi ha cap element que faci pensar que Michel estigui o hagi estat mai al Principat. Però la família ho veu com una possibilitat real per la proximitat relativa que hi ha entre el darrer lloc on un parapentista va veure la noia i s’hi va trobar el seu cotxe i la frontera andorrana. De fet, no només sospiten d’un possible pas a Andorra. També creuen que podria haver entrat a Catalunya. Per això han posat en marxa una campanya de difusió d'informació i fotografies de la jove francesa per si algú la pot arribar a reconèixer i posen un correu familiar ( philippe.folletet@wanadoo.fr ) a disposició per si alguna persona en té alguna pista o pot facilitar alguna informació de la noia.
Comentaris