“L’any passat vam considerar que hi havia sancions que s’havien de posar sí o sí”, ha afirmat rotundament el director del departament de banders, Miquel Rossell, que juntament amb el cap d’unitat, Ferran Teixidó, han presentat un balanç d’activitat del cos dels darrers quatre anys. Els agents rurals andorrans van assumint a poc a poc més competències i també fan noves incorporacions, fins als vint components que són a data d’avui. L’any passat hi van haver menys controls tant de caça com de pesca i, en canvi, les actuacions relatives als gossos perillosos no van parar de créixer.
La pràctica totalitat dels 81 expedients oberts el 2018 contra amos de gossos de races potencialment perilloses van acabar amb multa
En gran mesura, per l’increment del control. Ara ja no s’avisa. “Durant molt temps hem fet molts avisos”, ha afirmat, de fet, Rossell, que ha explicat que des de l’any passat s’ha passat a “actuar directament”. El 2018 es van obrir 81 atestats, la immensa majoria dels quals van acabar amb la imposició d’una sanció al propietari de l’animal. La potestat última de sancionar és del departament d’Agricultura segons la normativa vigent. Però pràcticament tots els expedients van acabar amb una multa. No portar el gos degudament ‘morriat’ o no ostentar l’assegurança obligatòria són les infraccions més habituals.
A banda dels 81 expedients sancionadors -atestats en l’argot dels banders- que es van obrir (el 2015 havien estat 10; el 2016, 25; i el 2017, 60), els agents van fer fins a 181 intervencions més relacionades amb cans potencialment perillosos, que no només inclouen les races dictaminades com a tals. Un gos que en mossega un altre, per exemple, automàticament passa a ser considerat, sempre més, potencialment perillós.
La caiguda de sol·licituds de batudes administratives, en gran mesura per la davallada de danys causats per senglars, fan recular el nombre de controls en matèria de caça
L’increment de sancions en relació amb els gossos contrasta amb la davallada de controls i multes tant en caça com en pesca. Els controls fets durant el 2018 s’han reduït en les dues ‘especialitats’ a nivells similars a les del 2015. En el cas de la caça, l’any passat hi va haver menys demandes de batudes administratives que els dos anys anteriors. I tampoc s’ha hagut d’intervenir tant pel porc senglar, que el 2016 i el 2017 va estar especialment virulent. En matèria de pesca, els banders intenten ser més preventius i no haver d’anar a molestar el pescador en el moment que està ‘exercint’ i així no molestar-lo.
Rossell, que ha explicat que durant el darrer exercici tancat no es va derivar cap cas a la via penal, ha explicat, com també ho ha remarcat Teixidó, que “no es fan controls per controlar”. Coneixent com es coneixen la majoria de persones que surten a caçar, tot sovint s’actua per un requeriment. En aquest sentit, Teixidó ha destacat l’increment molt notable que ha rebut el telèfon 148, que els banders posen a disposició de la ciutadania. Les trucades rebudes s’han més que duplicat entre el 2015 (821) i el 2018 (1.769). “Treballem en funció de cap a on va la societat”, ha dit el cap d’unitat.
Per aquest motiu és pel qual hi pot haver un eventual increment d’actuacions en relació a la presumpta presència de verí en determinats llocs o s’acudeix a algun lloc seguit alguna activitat furtiva. Justament, tres de les sancions molt greus que es van imposar l’any passat en matèria de caça van ser degudes a caçar de nit, allà on no tocava ni de la forma deguda. En global, i en relació amb la caça, els banders van obrir 15 atestats el darrer curs, que van derivar en vuit sancions lleus (set de les quals per retornar les anelles fora de període), tres de greus, i cinc de molt greus (les de caça nocturna més dues per traslladar una peça de manera prohibida).
La ‘temporada’ de porc fer cada cop més llarga; el mufló com més va, més present
Malgrat que el darrer any la incidència del porc senglar ha estat menor que d’altres anys, això no treu que els banders hagin hagut de fer durant el 2018 fins a 710 intervencions en relació amb aquesta espècie. Davant la possibilitat que no hi hagi un període concret per poder abatre els porcs fers, el director de banders, Miquel Rossell, i el cap d’unitat, Ferran Teixidó, han remarcat que a la pràctica “la temporada de caça del senglar s’allarga més” perquè a banda del període formal, si, per exemple, un pagès presenta una denúncia per un dany i sol·licita poder fer una batuda, se l’autoritza. Ara, deixar completament oberta la possibilitat d’anar a la muntanya a buscar porcs fers seria contraproduent per a la convivència amb altres espècies. També és complicada, per exemple, la convivència entre muflons i isards. Ferran Teixidó ha admès que “és evident (que la cabana de mufló creix) i que va agafant terreny”, entre altres coses perquè ningú no pensava que aquesta espècie ovina s’adaptaria tant bé com s’ha adaptat a zones com el Comapedrosa o el Madriu. La presència del mufló fa recular l’isard, per exemple. O, com a mínim, l’obliga a ressituar-se. Però per resoldre aquesta problemàtica cal incidir en els plans de caça. I això ja no és una potestat dels banders, sinó del departament de Fauna. “Els plans de caça s’haurien de poder complir”, ha explicat Rossell, que ha recordat que aquest plans actualment no són de compliment estricte. Més enllà d’això, els dos comandaments del cos han explicat que durant el 2018 no es va recollir cap indici de la presència de l’os bru en territori andorrà -tot i que va quedar a prop- i tampoc no es va detectar cap estrall causat per voltors, com sí que havia passat fa alguns anys.
Comentaris (1)