Política

“Serem aquí totes les vegades que faci falta”

Els sindicats anuncien que hi haurà més protestes fins a les eleccions i exigeixen al Govern que “faci marxa enrere en les lleis socials, laborals i sindicals” per consensuar-les amb els treballadors

Toni Solanelles

Més funcionaris, probablement, que treballadors del sector privat. Com a mínim, més que durant la concentració del 17 de desembre. Però el mateix esperit de malestar. “Serem aquí totes les vegades que faci falta; fins que el Govern ho entengui”, clamaven des del faristol. I els principals sindicats públics promotors de la protesta a l’indret que s’hauria d’haver construït ‘The Cloud’, el que aglutina els docents (SEP) i el que aixopluga el personal de l’administració general (Sipaag) han anunciat noves accions des d’ara i fins a la celebració de les eleccions. De quin tipus? Caldrà veure-ho.

Els participants en la concentració -segurament una mica menys que els que van seguir la mobilització del mes passat- han repetit moltes de les consignes que ja s’havien pronunciat davant el passatge Biscariet. “Andorra som tots”, s’ha cridat en moltes ocasions mentre es lamentava que la democràcia andorrana sigui “feudal” i no actual. Els assistents a l’acte, controlats des de les alçades per un dron de la policia que serveix després al ministeri d’Interior per fer un recompte exacte del número de presents, han fet costat a les consignes llançades en el manifest oficial del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), que entre altres coses reclamava que el Govern o les institucions que tinguin la potestat de fer-ho, facin fer “marxa enrere a les lleis laborals, socials i sindicals” i que es tornin a elaborar “escoltant els treballadors que aixequen cada dia aquest país”.

L’espai que havia d’ocupar ‘The Cloud’ s’omple de gom a gom amb una xifra d’assistents -controlats per un dron de la policia- possiblement lleugerament inferior a la del 17 de desembre

El secretari general del SEP, David García, ha valorat “com un èxit” la protesta, “estem molt contents”. I igual com el president del Sipaag, Lluís Anguita, ha considerat “difícil de pronosticar” quantes persones s’havien aplegat al creuament dels carrers Riberaygua i de la Borda amb l’avinguda Meritxell, encara que s’ha aventurat a dir que hi havia “les mateixes o més” que en l’acte del mes de desembre. El cert és que cal tenir presents un seguit de premisses quant a l’assistència. L’espai era molt més gran, molt més obert, i la sensació òptica podia ser de menys gent. El desnivell que presenta l’indret tampoc no ajuda i l’hora de la convocatòria no ha estat la millor.

D’aquí que hi hagi hagut més presència de funcionaris o professionals liberals que no pas de treballadors de base privats. A les 7 de la tarda -tot i que l’acte s’ha fet allargar fins les 8- molts empleats rasos estaven encara als seus llocs de treball. Però, amb tot, García ha assegurat estar “molt contents” i no ha descartat que aquest divendres, encara que sigui de manera informal, hagi alguna acció al Consell General per visualitzar la repulsa dels funcionaris vers la reforma de la Llei de la funció pública que molt probablement Demòcrates per Andorra (DA) en solitari farà avançar a la cambra parlamentària. Anguita ha pronosticat que per l’hora que es preveu que es debati la llei és difícil una gran iniciativa però això no treu que “d’aquí a les eleccions hi haurà més protestes”.

Un moment especialment simbòlic de la concentració d’aquest dimecres, ja a la recta final de la mobilització, s’ha viscut quan el secretari general del SEP ha demanat als assistents que o bé amb les espelmes que s’havien repartit o bé amb els lots dels mòbils, s’il·luminés l’espai durant un minut de silenci per acomiadar la democràcia i, alhora, per “reflexionar” a qui no cal votar les properes eleccions, segons que s’ha dit tant des de la tarima com posteriorment en declaracions als mitjans de comunicació.

Brou calent i enterrament ‘democràtic’

A les 7 de la tarda ja hi havia una bona colla de les persones que acabarien protagonitzant la protesta aplegats a la batejada pel secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A), Gabriel Ubach, com la plaça de la Vergonya. Per guanyar temps i fer passar el fred, els organitzadors de la mobilització havien previst repartiment de brou calent, que va fer les delícies d’una part dels assistents, que en van tenir de sobres i van poder repetir. Espelmes, corones de flors, creus… s’encarregaven de protagonitzar l’escenografia triada per ‘enterrar’ la democràcia, que era la metàfora que va acordar usar el SEP durant la seva assemblea.

El SEP, convocant inicial de la concentració, valora “com un èxit” l’acte i no descarta alguna acció encara que sigui informal que rebutjar al Consell l’aprovació de la Llei de la funció pública

I, de fet, diversos representants del SEP han estat els encarregats d’obrir l’acte poc abans de 2/4 de 8 de la tarda. “La classe treballadora se’n va cap a l’abisme”, ha anunciat David García després de considerar “minúcies” les mesures socials acordades pel Govern. “Podríem ser el Mònaco de les muntanyes i què acabarem sent? Res”, ha afirmat el secretari general del sindicat que aglutina els ensenyants, que ha donat pas a la companya que ha llegit un manifest que ha qualificat de país de “‘low cost’” el que està construint l’actual classe dirigent. “No volem cobrar més, però tampoc anar enrere”, resava el manifest abans de demanar la retirada de les lleis socials, laborals i sindicals.

Un dels intervinents que més ha escalfat l’acte -en general menys expressiu que el del 17 de desembre- ha tornat a ser el membre de Podem Adrià Ortún, que ha demanat als assistents en múltiples ocasions si “tenim una democràcia feudal o actual”. Ortún ha lamentat que el país i la seva classe dirigent només es preocupi per tenir el país apunt pels estrangers que el visiten en règim de turista i, en canvi, no s’amoïnin per donar drets als “estrangers que viuen aquí i treballen per aixecar el país”.

David García (SEP): “La classe treballadora se’n va cap a l’abisme. Podríem ser el Mònaco de les muntanyes i què acabarem sent? Res” Gabriel Ubach (USd'A): “Volem una democràcia participativa on s’acabi l’aquí mano jo; les “polítiques ràncies, els preus alts dels lloguers i la merda de salaris”

També el secretari general de l’USd’A ha deixat anar diverses arengues al personal. Gabriel Ubach ha assegurat que “volem una democràcia participativa” on “s’acabi l’aquí mano jo” en referència a la classe política i a un elit que, assegurant, representant tot just un 7% de la població prengui decisions com si tingués el poder del 70%. Ubach ha fet un clam contra les “polítiques ràncies, els preus dels lloguers i la merda de salaris” que a parer seu l’únic que fan és “ensorrar la classe treballadora”. El secretari general de l’USd’A ha ironitzat amb el fet que el Govern s’ofereix tot sovint a explicar els textos legals que promou. “No és que no els entenguem; és que no els volem”.

També s’han enfilat a la tarima el secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, que ha parlat de “democràcia experimental que no real” i ha posat obertament sobre la taula de la protesta la “connivència dels Coprínceps” als quals ha fet còmplices de que al Principat no existeixi una “igualtat real”. En una última intervenció després que prengués la paraula el president del Sipaag, Lluís Anguita, que ha agraït l’assistència i ha mostrat la seva satisfacció per l’èxit de la convocatòria, Ortún ha mostrat la seva “tristesa” pel fet que la ciutadania es vegi obligada a sortir al carrer però, alhora, “orgull” perquè finalment s’hagi mobilitzat per reclamar els seus drets. O com havia dit Gabriel Ubach: “És un èxit del poble”.

Comentaris

Pere
No és així. Alguns no voleu que "lo xollet" o aquesta mena de política del "aparheid" s'acabi. Per això esteu pràcticament sols, i ahir a la plaça de la Vergonya no hi havia 50.000 persones. Cal igualtat, cohesió, equilibri social i que tot el poble, "TOT", participi i tingui dret al sufragi universal, no la minoria. Democràcia, vol dir participació, donar la paraula al poble i no només a uns quants. Entens el que vull dir?. La resta és una partida de cartes marcades.
En resposta a Pere
Marc
6.

Estic d’acord. Però això només canvia si hi ha un govern que ho plantegi al Consell General i s’aprovi. I el Govern que ho faci serà aquell que guanyi unes eleccions... I les eleccions les guanyarà aquell qui tingui més vots. Així, l’equació és senzilla: voleu canvis, voteu pel canvi. Immobilisme = conservacionisme. Fixa’t en l’aigua. Només canvia de forma quan es mou... Un bassal quiet no genera canvi. Tira una pedra i canviarà tot...

  • 0
  • 0
Tots a votar
5.
Tots a votar per fer fora DA
Un dels crits d'ahir era Espot dimissió!!!
Qué fa com a ministre encara i fent campanya electoral al mateix temps? Això és legal?
  • 2
  • 9
Marc
Pere, no votar, votar en blanc o un vot nul nomes afavoreix als que guanyin les eleccions. A aquests se la pela que nomes votin 3.000 persones, mentre guanyin ells contents!!! El 7 d'abril tot Deu a votar!
En resposta a Marc
Pere
4.

No és així. Alguns no voleu que "lo xollet" o aquesta mena de política del "aparheid" s'acabi. Per això esteu pràcticament sols, i ahir a la plaça de la Vergonya no hi havia 50.000 persones. Cal igualtat, cohesió, equilibri social i que tot el poble, "TOT", participi i tingui dret al sufragi universal, no la minoria. Democràcia, vol dir participació, donar la paraula al poble i no només a uns quants. Entens el que vull dir?. La resta és una partida de cartes marcades.

  • 9
  • 1
Joan
3.

A votar tothom. Els canvis no es fan des del sofà de casa. Prou de minories majoritaries.

  • 6
  • 8
Marc
2.

Pere, no votar, votar en blanc o un vot nul nomes afavoreix als que guanyin les eleccions. A aquests se la pela que nomes votin 3.000 persones, mentre guanyin ells contents!!! El 7 d'abril tot Deu a votar!

  • 16
  • 8

Comenta aquest article