És un professional del furt de rellotges i joieria de luxe. Pren precaucions, és clar que sí, però el fet que hagi d’actuar amb molta naturalitat per no aixecar cap suspicàcia i poder aconseguir el seu propòsit fa que indubtablement -i conscientment- deixi ‘forats’ que si els investigadors saben aprofitar (o poden aprofitar) els facilita la feina. La feina d’identificar-lo, en aquest cas, una altra cosa és arrestar-lo. Malgrat que els dos rellotges que s’ha endut de dues joieries diferents del Principat tenen un valor alt -uns 30.000 euros en tots dos casos-, el delicte no és especialment greu. No ha usat en cap moment la violència.
Sap el que es fa. I volta per tot Europa. Com que es va emprovar diversos rellotges i poc o molt va tocar vitrines o taulells, els agents de la policia científica del cos d’ordre van poder recuperar empremtes de prou qualitat com perquè hagin servit indubtablement per saber qui és el ‘lladre de rellotges’. Igual que les imatges, les empremtes, quan cal, s’inclouen en una base de dades internacionals, la d’Interpol en aquest cas, i les policies de tot el món, quan poden analitzen les demandes que fan les col·legues d’altres estats. En funció del país requeridor i, especialment, del tipus de delicte comès, es posa més o menys intensitat en la recerca. Es va més o menys ràpid.
En aquesta ocasió, les empremtes van donar positiu. És a dir, des d’alguna altra policia d’Interpol -no ha transcendit quina-, es va advertir que aquelles empremtes coincidien amb les d’algú que tenien fitxat. I és així com s’ha sabut que l’home que va ‘visitar’ una joieria l’1 d’octubre i un altre el 3 de desembre és un professional de la matèria. Que sol robar rellotges per encàrrec. Que ho fa per tot Europa, on té multitud d’antecedents, i que contràriament al que inicialment es podia pensar, és europeu. Ara el que cal és enxampar-lo. O, com a mínim, evitar que torni a actuar.
Comentaris