Política social

17,27 euros de més per al salari mínim i tres mesures més: la solució als mals de la classe mitjana

El Govern presenta les propostes socials -d’un calat molt baix reconegut tant per patronal com per sindicats- per rebaixar la crítica i que tenen com a base que l’IPC serà del 0,8% en lloc de l’1,7%

El cap de Govern, Toni Martí; el ministre de Finances, Jordi Cinca; i el d'Afers Socials, Xavier Espot; han exposat les mesures als òrgans patronals i els sindicats.. ALTAVEU
El cap de Govern, Toni Martí; el ministre de Finances, Jordi Cinca; i el d'Afers Socials, Xavier Espot; han exposat les mesures als òrgans patronals i els sindicats. | ALTAVEU

Toni Solanelles

El salari mínim s’apujarà 17,27 euros més el mes del que ja estava previst que ho fes com a mínim. Això també beneficiarà algunes pensions, que com les de viduïtat, jubilació i invalidesa que no arribin als 1.050 euros mensuals tindran un increment del 3,2%. Són dues de les quatre mesures que aplicarà el Govern per, suposadament, intentar millorar el poder adquisitiu de la classe mitjana. Sobretot, el que vol l’executiu és silenciar la crítica a la porta d’unes eleccions. No obstant això, tant la patronal com els sindicats han reconegut, amb la boca més gran o més petita, que les propostes són de molt poca transcendència. Però que fet a corre-cuita no es podia fer, segons l’empresariat, és clar, res més.

La quadratura del cercle de les mesures socials passa per ‘rebaixar’ la inflació. És a dir, quan la previsió inicial de l’IPC era que el cost de la vida hagués pujat durant el 2018 un 1,7% al final s’establirà que aquest encariment sigui només del 0,8%. El coixí que això donarà a l’administració -cal recordar que el pressupost contemplava un increment lineal de l’1,7%, per exemple, del salari de tots els funcionaris- permetrà establir un augment dels sous i les pensions més baixes. Els acords que s’establiran via decret o a través de la Llei del pressupost només afecten aquest 2019. 

USd’A: “Anàvem a dinar i ens han pagat el cafè”. SAT: “un gest descafeïnat de benevolença”. Podem: “La modificació de l’IPC és vaselina per engaltar-nos millor propostes miserables”

El cap de Govern, Toni Martí, i els ministres de Finances, Jordi Cinca, i Afers Socials, Xavier Espot, s’han reunit aquest migdia amb representants dels organismes patronals (CEA, EFA, PIME) i dels sindicats (USd’A, SAT) per exposar el paquet de mesures que es pensen implantar per intentar pal·liar el malestar general que un sector molt important de la ciutadania viu. I que es va palesar durant la concentració del 17 de desembre. Per la tarda ho han presentat als mitjans de comunicació com si es tractés d’un impuls més a l’esforç i a les iniciatives ja empreses durant els dos mandats governamentals

Segons fonts de la patronal, “no hi ha res de molt sonat” ni que acabarà tenint un efecte de molt calat. Des dels sindicats, el secretari general de l’USd’A, Gabriel Ubach, ha estat molt explícit i metafòric: “Anàvem a dinar i ens han pagat un cafè”.  El líder del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, ha qualificat de "gest de benevolença" les mesures, una reacció "a la concentració i la precampanya”. I Podem Andorra encara hi ha afegit: “El fet de modificar l'IPC del 1,7 al 0,8 % per fer-nos empassar millor el números, representa la vaselina per engaltar-nos millor les miserables propostes de DA. No tant sols això, cal entendre que una manipulació d'aquest calat seria denunciable a tots els efectes. La nostra formació veu que DA no vol rebre ni entendre el missatge de la ciutadania,  com no pot ser d'altra manera caldrà insistir i si s'ha de tornar al carrer,  caldrà fer-ho de manera més insistent.”

El salari mínim i les pensions més baixes s'apujaran un 3,2%; i els sous situats per sota dels 24.000 euros bruts anuals caldrà incrementar-los en funció de l'IPC, però només aquest any

El salari mínim i les pensions més baixes s’incrementaran un 3,2%. Anem a pams. El salari mínim el 2018 era de 1.017,47 euros. La previsió era que aquesta remuneració mensual s’incrementés un 1,7% aquest 2019. Això ja estava acordat. I si l’IPC no arribava a aquest percentatge, l’increment mínim havia de ser de l’1,5%. Per tant, sí o sí el salari mínim passava de 1.017,47 euros a 1.032,73. Ara se situarà via decret en 1.050 euros. Per tant, 17,27 euros més al mes del que es preveia. Aquesta puja afecta unes 3.000 persones segons les dades de Govern.

A més, el salari mínim s’usa també per retribuir certes prestacions socials, les més baixes. Aquestes també es veuran afectades positivament per la mesura. És a dir, unes 1.100 persones més beneficiades. Tot plegat tindrà un impacte pressupostari d’uns 235.000 euros. Menys del que ha costat la remodelació de la plaça provisional que substitueix el monumental ‘The Cloud’. També les pensions de viduïtat, les de jubilació i invalidesa que no arribin als 1.050 euros i en què els seus receptors haguessin cotitzat a la CASS al seu dia 25 anys o més experimentaran un increment del 3,2%. Aquesta mesura beneficia, sempre segons el Govern, 3.700 persones i té un impacte de 700.000 euros, menys del que va costar enderrocar els edificis de l’espai que havia d’ocupar el fallit ‘The Cloud’.

Una altra mesura és l’obligatorietat d’incrementar en el percentatge corresponent a l’IPC, és a dir, en el 0,8%, els salaris que no arribin als 24.000 euros anuals bruts però que superin el mínim. En cap cas no s’estableix una obligació permanent de revisar els salaris en funció de l’increment del cost de la vida anual. Caldrà veure en futurs exercicis com es gestiona i què fixen els convenis col·lectius de cada sector. Aquesta mesura es fa en consonància i en coherència a l’increment del salari mínim i per no fer perdre poder adquisitiu a cap treballador, suposadament. No hi ha l’establiment de cap tretzena paga obligatòria. De fet, això ja no s’hauria pràcticament ni posat sobre la taula. Els empresaris consideren que ells estableixen una retribució global anual i que el format com es distribueixi és indiferent. Les fonts consultades asseguren que les mesures anunciades aquest dimarts haurien de donar una mica d’aire i permetre donar temps per treballar en la recerca d’una solució a mitjà i llarg termini.

Els lloguers i els pisos dels bancs

L’IPC també servirà per al tema dels lloguers. Així, aquells contractes que vencin durant aquest 2019 es podran renovar amb un increment màxim del 0,8%. Això sí, hi ha diverses qüestions a tenir en compte. Si abans no entri en vigor el decret que establirà aquestes mesures el propietari i l’inquilí ja han pactat un altre increment i aquest, tot i ser superior a l’IPC, no és abusiu, no es podrà desfer l’acord. En els casos que es determini que els increments han estat abusius, l’administració fixarà uns paràmetres (s’eleva el sostre per poder-hi accedir) per poder acollir a ajuts. En principi, i només en principi, el lloguer que acaba el 2019 o que es renova tàcitament es prorroga durant un any (amb l’augment esmentat de l’IPC) sempre que no s'acordi un nou contracte. Per tant, en certa manera, i només en certa, la decisió del llogater preval.

El cap de Govern, Toni Martí, entre Guillem Fornieles (SAT), a l'esquerra, i Gabriel Ubach (USd'A). | T. V. / SFGA

En relació amb l’habitatge, el Govern també ha informat que està negociant un conveni amb l’Andorran Banking perquè els bancs cedeixin els habitatges que tenen en propietat a l’executiu perquè es puguin destinar a persones en situació de vulnerabilitat. Igualment, s’han incrementat els habitatges socials gestionats per l’administració governamental, amb previsió d’arribar als 52 en la propera legislatura, i també s’han flexibilitzat els requisits per accedir als ajuts a l’habitatge de lloguer, i s’ha incrementat la partida prevista per al 2019. 

Les fonts consultades -fins i tot properes a la patronal- han reconegut que les mesures adoptades no permeten grans aportacions però que “més val això que res”. Ara bé, les mateixes fonts han assegurat que “si s’hagués treballat amb més temps i planificació, s’hauria pogut fer quelcom que hagués tingut una major incidència i que fos més perdurable en el temps”. L’explicació que s’hauria donat de com pot ser que l’IPC al final hagi crescut aparentment tant poc té a veure amb la caiguda suposada el preu del carburant. Això hauria fet davallar tota la cistella de la compra i, en conseqüència, l’encariment del cost de la vida. I com que el marge del 0,8% a l’1,7% és molt important. I era en base a aquest darrer indicador que s’havia calculat tot el pressupost de l’Estat, això permet disposar d’uns diners que serviran per arrodonir tot plegat. 

Canvi a la llei de subhastes

També s’introduirà una modificació a la Llei d’embargament perquè hi hagi tres subhastes en lloc de dos i que la primera d’elles sigui amb un preu de sortida del 90% de la valoració del bé (actualment la primera i la segona són el 70 i el 50%). Així, es vol evitar que s’adjudiquin els béns per un preu molt inferior al valor real, cosa que perjudica les persones que tenen dificultats econòmiques.

Comentaris

Meri
3.

17 euros més de l'augment previst, una gran mesura si senyor!
Mentre tant polítics, amiguets i càrrecs a dit cobrant autèntiques barbaritats.
DA sou patètics!

  • 4
  • 0
Laura
2.

Qué l'IPC és només el 0,8%? Quina presa de pèl, que ho expliquin als que han augmentat més d'un 20 o 30% els preus dels lloguers, manipulen els números a la seva conveniència.

  • 11
  • 1
Tonto
1.

I ara ens faran creure que amb un ipc baix tot s'arreglara!!! Com si no sabem que posen el numero qui li van be.
Entre temps el ipc de veritat estara superior a 1.7 i no pujaran els sous ni de 0.8.
Dictadura de pais

  • 23
  • 1

Comenta aquest article