Actualitat

El ‘cas Rambo’ torna a posar sobre la taula la necessitat de restringir l’accés a armes

Experts consideren que cal amb urgència aplicar una mesura que permeti controlar l’adquisició, per exemple, del rifle que va comprar el perillós delinqüent ceretà Martí Cots

30/12/2018 (16:45 CET)

Munició que s'usa amb el rifle que Martí Cots, 'el Rambo de la Cerdanya', va adquirir al Principat i se li va comissar en ser detingut, diumenge passat.

La detenció del perillós delinqüent ceretà Martí Cots Saleta i el fet que aquest portés al damunt un petit arsenal en bona part adquirit al Principat ha tornat a posar sobre la taula la necessitat urgent de regular -i, per tant, de restringir- l’accés a les armes, que com aquell que diu són pràcticament de compra lliure al país. La recentment aprovada Llei de seguretat pública inclou algunes disposicions al respecte, però deixa la matèria en mans d’una reglamentació encara inexistent.

Al delinqüent català conegut com ‘el Rambo de la Cerdanya’ tot feia indicar que entre les imputacions que se li farien, entre els motius que el durien a la presó, hi hauria el de port il·legal d’armes. Res de res. Tot l’armament que duia a sobre l’havia adquirit de forma totalment lícita. Al Principat, almenys, va comprar bona part de l’arsenal. Armes i munició. L’estrella de tot plegat, segons algunes fonts, seria un rifle de calibre 30.06, una arma d’origen militar molt usada actualment en la caça major i que pot ‘rebentar’ sense manies un porc senglar. O divisar i poder disparar contra un cérvol des d’un quilòmetre enllà.

Sia com vulgui, Cots com tants d’altres va poder comprar el rifle i altre material -aparentment munició però probablement també un carregador per un rifle del calibre 22- sense dificultats. I del tot legal. Diversos experts consultats demanen -una petició que fa temps que periòdicament sorgeix i que no sempre és ben rebuda pel sector de les armeries ni tampoc pel col·lectiu de caçadors- un control més exhaustiu de la venda d’aquest material. I més ara que cal posar tantes traves com sigui possible a l’accés a un material que abasteix grups pertanyents al terrorisme cada vegada més global.

En tot cas, la recentment aprovada Llei de seguretat pública, que encara no està en vigor, incorpora alguns preceptes en relació a la possessió (i, per tant, a la compra-venda) de les armes. Però més enllà que segons les fonts “no aporta pas massa res de nou”, a més a més es remet a tot un desplegament reglamentari que ara per ara no existeix. I mentre tota la reglamentació -que s’haurà de veure quin perfil adopta- no s’elabora, continua vigent el decret dels veguers de l’any 1989 que segons els consultats és totalment obsolet. Entre altres coses perquè “ningú no podria preveure la situació actual, el món del Segle XXI i les alertes que només a Europa s’activen cada dia”.

Per això, una de les possibilitats seria que algun estament oficial administratiu del Principat hagués d’emetre una autorització d’adquisició d’armes. El comprador hauria de fer una sol·licitud formal i no podria accedir a la compra de l’arma, especialment, a segons quin tipus d’arma, fins que no s’hagués dut a terme una enquesta mínim que permetés tenir traçat el perfil del sol·licitant, haver repassat els seus antecedents i originar una fitxa completa per incorporar-la a una base de dades que, si calgués, arribés a poder tenir accés internacional.