Educació

Danys morals i pèrdua d’antiguitat: el que podran reclamar els mestres del concurs anul·lat

Educació haurà d’anar amb peus de plom en la repetició del procediment malgrat la intenció d’aconseguir que la majoria dels que van passar la prova el 2016 la tornin a superar ara

T. S.

El neguit i el malestar entre els vint professionals de l’educació que formalment perdran la plaça fixa que havien guanyat fa uns dos anys i mig en un concurs que els tribunals han anul·lat definitivament és molt gran. La tensió viscuda, també. El ministeri no té més remei que repetir el procediment des de la composició del tribunal avaluador, que va ser el pas erroni. Els afectats no podran reclamar gran cosa més que una compensació pels danys morals soferts i per la pèrdua d’antiguitat. Tornin a guanyar la plaça o no, el temps transcorregut com a funcionari quedarà en blanc.

El Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) té previst analitzar en una assemblea extraordinària el proper 10 de gener quines accions du a terme una vegada el Tribunal Constitucional (TC) ha confirmat que no hi ha res més a fer i que, per tant, el que és vàlida és la sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior que anul·la el concurs pel defecte formal en la composició del tribunal. Certament, segurament les avaluacions no haurien canviat. Però la composició és prèvia a l’avaluació i s’ha de fer el procés de nou. Són les regles del joc.

El ministeri d’Educació no té més remei que tornar a convocar l’edicte. El procediment no caldrà fer-lo des del minut zero. Sinó des del moment que es composa el tribunal. Així, per tant, en principi només haurien de poder prendre part al concurs les persones que hi van participar al seu dia. Tant els que van aconseguir consolidar la plaça com aquells que van quedar-ne fora. La voluntat, segons algunes fonts, és que la immensa majoria de la vintena de persones que van superar la prova ho tornin a fer ara. I, d’aquesta manera, reduir tant com es pugui l’afectació. 

Ara, el departament liderat per Eric Jover haurà d’anar amb peus de plom. Segons fonts consultades, l’aspirant que va recórrer el procés i l’ha portat fins a les últimes conseqüències està previst que torni a participar en el concurs. Almenys, ara per ara. Caldrà veure què passarà quan formalment es posi en marxa el procediment. El mateix aspirant també té demandat un concurs fet aquest any, encara que el rerefons de la demanda judicial és lleugerament diferent.

Conceptes

Amb tot, les diferents fonts consultades han assegurat que la vintena de persones que almenys d’entrada perdran la feina podran reclamar una indemnització a l’administració per dos conceptes. El dany moral causat pel fet de veure que se’ls treu quelcom que donaven per aconseguit. I que es deu a una errada de l’administració. La valoració d’aquest dany, d’aquest neguit, és molt subjectiva. Impossible d’objectivar. I per això, normalment, s’acaba compensant amb una quantitat simbòlica de pocs euros. Mil, dos mil, tres mil. No va més enllà d’això.

L’altra element que hauria de configurar una eventual indemnització seria el fet de perdre uns anys d’antiguitat. En aquesta ocasió, els càlculs poden ser més objectius, encara que quantitativament tampoc no es preveu que sigui res gaire notable. A més, caldrà veure la interpretació que fan els tribunals davant una eventual demanda. És clar que si hi ha algun dels afectats que malauradament perd totalment la plaça -és a dir, que no supera la propera prova ‘de repetició’- el dany és major. 

Però si els tribunals s’agafen a la jurisprudència reiterada en les demandes, per exemple, fetes per les retallades salarials o les relatives als canvis en la jubilació dient que això de tenir unes condicions garantides és sols una expectativa de Dret i no una consecució efectiva, doncs poca cosa tindran a fer-hi. Certament, un mal de cap terrible. I un error monumental de l’administració que per deixadesa, ignorància o el que s’escaigui va incomplir elements essencials en la composició d’un tribunal. Un error formal, sí. Però és que les formes també compten, tot sovint.