Educació

Anul·lat del tot el primer concurs per consolidar places eventuals de mestre

El TC reconeix que havia obert de manera “antiformal” una porta perquè aquells que havien aconseguit la plaça justifiquessin que els seus drets havien estat vulnerats però lamenta que no ho han fet

Toni Solanelles

El primer concurs, del 2016, que havia de començar a fer fixes mestres eventuals ha quedat definitivament anul·lat. L'argúcia legal engiponada pel Govern i els professionals de l'educació que havien aconseguit la plaça en aquell concurs no ha tingut cap efecte. I el Tribunal Constitucional (TC) ha tancat definitivament la porta que, reconeix l'alt organisme jurisdiccional, ell mateix els havia obert però els recurrent no han sabut aprofitar. La frase no és literal però gairebé. El TC assegura que no s'ha acreditat cap vulneració i que tampoc no s'ha justificat com és que els ara recurrents no van actuar abans.
El SEP, que ha fet costat als docents que van aconseguir la plaça, estan a l'expectativa d'allò que faci el ministeri, i tot i el silenci que de moment manté, no es descarta que demani tota mena de responsabilitats

La sentència dictada aquest dimecres és molt rotunda. I els magistrats piquen el crostó tant dels recurrents formals -en aquest cas la vintena de mestres, sota l'empara del sindicat que els agrupa (SEP)- com, sobretot, del Govern, que té un veritable maldecap amb aquesta qüestió. Tant els docents com, sobretot, el ministeri d'Educació esperaven que el TC establís algun mecanisme que permetés salvar el concurs o, com a mínim, que permetés salvar els llocs de treball que fa més de dos anys que estan consolidats. Ni una cosa ni l'altra. Atès la desestimació d'un recurs que el propi TC considera “antiformal” però que ja es va mostrar decidit a admetre, i vist que la sala administrativa del Tribunal Superior va declarar nul el concurs per indeguda composició del tribunal de selecció, ara caldrà, aparentment, començar de zero amb el perjudici que això causa per a les persones que al seu dia van aconseguir, ben lícitament, la plaça.

El comitè executiu del SEP -entre el qual hi ha una veritable preocupació per la situació- prefereix per ara no pronunciar-se sobre la decisió fins que no estigui més estudiat el cas i no es tinguin més apamades les conseqüències. I, sobretot, fins que no vegi quina és la posició del ministeri d'Educació. És probable, però, que l'organització sindical, a la qual està afiliada la immensa majoria dels recurrents, acabi exigint compensacions per als afectats. De fet, ja en el recurs ara desestimat els recurrents demanaven que es declarés la responsabilitat del Govern en el cas. Però com encertadament diu el tribunal, si no es dóna la raó al qui demanda, i en aquest cas als mestres no se'ls dóna la raó, no pot això originar cap benefici cap a ells.

La sentència, d'una quinzena de pàgines i de la qual ha estat ponent el magistrat Josep-Delfí Guàrdia, és molt contudent. En poques paraules, l'Alt tribunal ve a dir als recurrents (i de retruc també al Govern) que els va obrir una porta mig de passada i fora de temps i no l'han sabut aprofitar, amb la qual cosa, es tanca ara del tot i definitivament. Com no pot ser d'una altra manera, la resolució incorpora en síntesi la posició del recurrents, la del Govern -defensors d'estimar el recurs i que es vingués a dir que els professors eren unes víctimes més-, la del concursant que va originar tot el procediment i la de la fiscalia, que s'oposa a l'estimació del recurs.

La resolució, que recorda que un recurs molt similar del Govern es va desestimar, diu també que amb “una interpretació de caràcter antiformalista” es va obrir la via perquè els recurrents poguessin demostrar que se'ls havia vulnerat el dret a la jurisdicció. Que no havien tingut, doncs, el dret a defensar-se . De fet, els docents al·legaven que no havien pogut ser part en la tramitació de la causa. D'entrada, però, en el seu fonament jurídic que acaba comportant la desestimació del recurs, l'Alt tribunal deixa clar que “no s'han aportat ni fets nous ni arguments jurídics”. I afegeix que “en cap cas motiva ni justifica el fet que el seu escrit inicial no manifestés clarament que interposava un recurs d'empara, sinó que es presentava com a part demandada en el marc de la causa instada pel Govern”.

La sentència és igual d'explícita quan deixa clar que els recurrents no donen “una argumentació o explicació plausible dels motius pels quals no va presentar l'incident de nul·litat d'actuacions, ni quan van tenir coneixement de la sala administrativa, ni amb posterioritat, però dins del temps establert per la llei”. També retreu el TC que els recurrents no hagin ni tan sols argumentat la possibilitat de poder usar “en benefici propi” i ara en seu constitucional les actuacions dutes a terme pel Govern durant la fase ordinària de la tramitació.

El TC és ben clar quan explica que si en una mateixa sessió va desestimar el recurs del Govern però va admetre el dels docents ho va fer per “deixar la porta oberta a la consideració de si s'havia produït una vulneració de drets fonamentals d'aquests -i singularment del dret a la jurisdicció”. Però que això pogués ser així i tirar endavant, calia acreditar “complidament la correcció procedimental de les actuacions dutes a terme per part dels agents en aquesta causa”. I “no s'ha acreditat aquesta exigència”.

Per tant, i sense argumentació jurídica ni motivació ni acreditació de la més mínima vulneració -per què van presentar el recurs fora de temps, per exemple?-, l'Alt tribunal ja no entra a valorar altres qüestions, ni pot donar curs a la petició perquè es declarés la responsabilitat de l'administració. I desestimant el recurs, tanca definitivament la porta a una possible resolució judicial. El concurs per la provisió de places de mestre, la primera de les consolidacions de places eventuals, vaja, queda definitivament anul·lat. I ara caldrà veure com actua el ministeri i quina reacció tenen els mestres que des de fa més de dos anys compten ser fixes i ara potser perdran aquesta condició i què fa, també, el SEP. La patata és d'allò més calenta.