Justícia

Abril Campoy confirma la “il·lusió” per ser al TC als independents de la Massana i UL, que li faran suport

El magistrat assegura als consellers del grup mixt que és conscient que cobrarà menys al Constitucional que presidint el Tribunal Superior

Joan Manel Abril pronunciant un discurs com a president del Tribunal Superior.
Joan Manel Abril pronunciant un discurs com a president del Tribunal Superior.

T. S.

El president del Tribunal Superior (TS), Joan Manel Abril Campoy, s’ha reunit aquest dimarts amb els consellers d’Unió Laurediana (UL) i independents de la Massana per presentar-se i exposar-los la seva “il·lusió” per poder esdevenir magistrat del Tribunal Constitucional (TC). Abril hauria assegurat que el salari no serà un inconvenient. Els parlamentaris integrats al grup parlamentari mixt donaran suport a la candidatura del magistrat, promoguda per Demòcrates per Andorra (DA), en una sessió al Consell General que se celebrarà el dia 20.

Abril Campoy hauria acudit a la seu legislativa a explicar als exconsellers liberals la seva voluntat, el seu interès per ser al Constitucional i com veu la institució que vetlla per al compliment dels mandats constitucionals. També hauria aprofitat per exposar el seu currículum i per posar-se a disposició dels parlamentaris per si volien exposar-li algun dubte. El president del Tribunal Superior, actualment a dedicació exclusiva al Principat, hauria estat el candidat elegit per DA per ocupar la vacant deixada per Isidre Molas.

L’objectiu d’Abril seria resoldre possibles neguits dels grups parlamentaris i aconseguir un suport que vagi més enllà del del grup majoritari. El magistrat hauria mostrat “il·lusió” per fer el salt al TC, segons les fonts consultades i, de forma espontània, segons els mateixos consultats, hauria explicat que és conscient que guanyarà menys del que guanya ara. De fet, aproximadament, el salari actual que percep és pràcticament el doble de la gratificació que rep un magistrat del TC. Abril hauria posat de relleu aquesta circumstància fa uns dies al síndic general, Vicenç Mateu, que és formalment qui el proposa, tot deixant caure la necessitat de buscar una solució a aquesta situació.

Alguns dels grups representats a la cambra estaran pendents d’aquesta circumstància. I de si es busca (i es troba) una compensació per vies inicialment no establertes. En tot cas, l’exposició d’Abril Campoy hauria convençut els consellers d’UL i independents de la Massana, que han vist en l’actual president del Tribunal Superior un candidat sòlid i, a més, coneixedor “del dia a dia i la realitat” del Principat. De fet, actualment hi viu en permanència, a banda d’exercir des de fa més de tres lustres. No està clara encara la posició d’altres formacions. Liberals, per exemple, preferia un candidat de nacionalitat andorrana i amb coneixements amplis de Dret constitucional.



Carles Naudi insisteix en saber més sobre la negociació amb la UE

Un dels consellers més actius en intentar saber com va la negociació d’Andorra amb la Unió Europea (UE) és l’independent de la Massana, Carles Naudi, que per la via d’urgència ha tornat a presentar més preguntes per mirar de treure l’entrellat sobre l’eventual subsidi d’atur que reclamaria Brussel·les o aspectes relatius a la Seguretat Social o la lliure circulació de persones. “Govern pretén vendre la gran tasca que estan fent amb la represa del cabal comunitari, però la realitat és que la informació no és transparent, no està a l’abast dels consellers generals, i en conseqüència inaccessible a les persones d’Andorra. Poso com a exemple, la meva darrera demanda d’empara al síndic, on demano al Govern que entregui la informació relativa a les diferents reunions sobre l’acord d’associació, i que Govern no m’ha volgut facilitar. Potser estem massa a prop de les eleccions? Hi ha coses que no convé saber?”, es demana el parlamentari, que lamenta que “a dia d’avui només sabem que el marc institucional, el document mare que regiria les nostre relacions amb la UE, és una cessió de sobirania sense precedents. En matèria de mercaderies, un cop més Govern de DA ha traspassat les línies vermelles, que ells mateixos van anunciar a les eleccions del 2015, sense res a canvi. Ara cal veure quines altres cessions vol fer el Govern de DA en les llibertats que queden per negociar”.