A l’escola, per una qüestió d’imatge, no li interessa que es faci un cavall de batalla ja sia d’una presumpta apropiació indeguda, ja sia d’una mala gestió d’una junta de l’associació de pares, ja sia d’un mal entès. I davant d’això, la direcció hauria agafat les regnes per, suposadament, intentar un acord entre l’actual junta i l’anterior i posar les coses al seu lloc. Sia com vulgui, les diverses fonts consultades han assegurat que qualsevol solució haurà de ser consultada i aprovada per una nova reunió dels afiliats a l’AMPA. I que han explicat que aquest pas no s’ha donat.
S’han fet com a mínim dues reunions per tractar la qüestió. I en la segona, amb un estudi fet per un grup de pares amb coneixements o formació de comptabilitat i finances, es va acabar posant sobre la taula unes suposades diferències que comportaven un desquadrament d’almenys 40.000 euros. En el rerefons de tot plegat, el gran cavall de batalla era la comercialització dels xandalls, una activitat de la qual es feia càrrec l’AMPA. Durant aquesta segona assemblea es van posar sobre la taula res opcions: judicialitzar el cas, deixar-ho córrer tot o reclamar formalment a l’antic president com a representant de la junta que hauria originat la diferència comptable 40.000 euros.
Aquesta darrera opció, sota la fórmula de la transacció privada, va ser la triada. Però quan ha estat l’hora de l’execució, ja no s’hi ha arribat. Els principals responsables de l’antiga junta, de qui el conjunt de l’assemblea va quedar clar que no havia presentat tots els justificants de les despeses anotades, no admeten cap anomalia i no reconeixen l’informe comptable fet pels propis pares. Entre altres coses, perquè no tindria cap validesa legal. I perquè s’ha fet un any després de la finalització del mandat.
Segons fonts properes als màxims responsables de l’antiga junta de l’AMPA, l’auditoria domèstica feta per un grup de pares de l’escola no està ben resolta atès que ni s’hauria contemplat el preu correcte de compra dels xandalls, ni s’haurien tingut en compte la donació de xandalls a l’escola ni tampoc la venda de material antic a preus inferiors. Així les coses, però, altres pares es demanen qui va ser que va decidir, per exemple, que es donessin xandalls a l’escola o que es fessin ‘rebaixes’. Perquè aquestes situacions a la immensa majoria de pares no constaria.
Comentaris