Tribunals

La Batllia dóna la raó a la Mútua Elèctrica de Sant Julià en el ‘cas Torrentallé’ 

L’exdirector financer de la distribuïdora energètica laurediana ha recorregut la decisió que avala l’acomiadament no causal decidit per la companyia el 30 de juny de l’any passat

T. S.

La Mútua Elèctrica de Sant Julià va acomiadar correctament el seu exdirector financer Manel Torrentallé. Així ho ha considerat la Justícia almenys en primera instància. Cert que l’exdirigent mutual ha recorregut la decisió davant el Tribunal Superior, però la sentència de la Batllia no deixaria lloc a dubte que la distribuïdora el va despatxar i el va liquidar de forma deguda. Torrentallé considera que al seu dia se li van atorgar uns drets que no se li van reconèixer en ser acomiadat i que, a més, el vincle laboral feia molt més temps que durava del que realment va imputar la companyia.

Torrentallé, excònsol menor de Sant Julià, càrrec amb el qual va compaginar durant quatre anys la direcció financera de la mútua, va ser acomiadat el 30 de juny de l’any passat per motius no causals i després que els rectors de la companyia anunciessin una pèrdua de confiança amb el gestor financer i unes diferències insalvables que el dirigent de la companyia va assegurar que es devien, fonamentalment, al fet que s’havia negat a signar els comptes del 2016.

En qualsevol cas, la Mútua Elèctrica, segons va assegurar al seu moment i segons que, segons fonts comunals, hauria avalat la sentència de la Batllia, va liquidar el seu empleat seguint estrictament el compliment de la normativa laboral i abonant al director financer acomiadat el màxim establert en la normativa, el que va comportar que Torrentallé percebés de l’ordre de 50.000 euros. No obstant això, l’acomiadat entenia que hi havia un seguit de prerrogatives i drets laborals que se li havien concedit en el moment d’entrar a la mútua i que, quan se’l va liquidar, no es van tenir en compte. En conseqüència, i en xifres rodones, quantificava en 100.000 euros el que li corresponia rebre com a indemnització.

Les fonts consultades han mostrat molta discreció alhora de tractar la qüestió atès que és un cas sensible per a l’ens mutual lauredià i encara s’està debatent en seu judicial. Per això només han reconegut que la sentència de primera instància donava la raó a la mútua en totes les seves pretensions, inclosa, d’alguna manera, l’observació que algun dels documents a partir del qual Torrentallé suposadament volia justificar la seva posició no seria autèntic.