Govern entona el ‘mea culpa’ per la polèmica amb els preus dels lloguers

Cinca ha reconegut que la informació donada no s’havia contextualitzat correctament. Segurament, però, si no s’hagués originat la revolada que s’ha creat afirmant als quatre vents des de l’executiu que el cost d’un pis de lloguer, de mitjana, està entre 540 i 590 euros, en xifres rodones, l’esmentada hauria estat la xifra que hauria quedat i qui dia passa any empeny. Davant l’allau de crítiques i més que això, el ministre ha explicat que “no s’ha fet un estudi del preu del lloguer” i que la xifra que es va donar surt de les dades obtingudes a partir de l’Enquesta de Pressupostos Familiars, un treball molt més ampli i que està a punt de presentar-se.

D’aquest estudi estadístic que es fa de manera recurrent des de fa anys, per poder facilitar algun tipus de dada a la comissió nacional de l’habitatge es va segregar la informació obtinguda relacionada amb els diners que les famílies destinen al lloguer de l’habitatge. Respecte d’aquesta qüestió, s’hi haurien referit 426 famílies concretes a partir de les dades de l’any passat, del 2017. Es tracta de “famílies assentades a Andorra amb una continuïtat” i que en la majoria de casos a tot estirar van veure com se’ls aplicava l’increment de l’IPC perquè no estaven pendents d’una renovació contractual. Davant les dificultats que estan experimentant actualment els temporers per trobar un sostre a preus assumibles, Cinca ha deixat clar que l’enquesta en qüestió, que no és un estudi específic sobre els preus dels lloguers, no els té en compte. Com tampoc “no incorpora l’oferta que hi pugui haver en aquest moment de preus buits”. És a dir, es va donar una dada sabent efectivament que no incorporava en cap moment la inflació extra que s’està generant per la bombolla artificial que està creant el mercat.

El titular de Finances i portaveu del Govern, que ha afirmat que encara no hi ha una decisió presa sobre la possibilitat d’impedir per llei l’aplicació de l’IPC en el preu de l’habitatge, ha explicat que s’ha de treballar i es treballa per tenir dades molt més concretes i específiques. Un estudi que ha de partir de beure de “fonts molt diverses” i que, per exemple, passa per saber quants pisos buits hi ha al Principat, una qüestió que “no és fàcil” i que demandarà de la col·laboració de molts operadors per treure’n l’aigua clara.