Política

L'oposició es torna a unir per recórrer en bloc la declaració d'urgència de la tramitació de tretze lleis

Liberals, socialdemòcrates, progressistes i UL amb els independents de la Massana recorden que “la qualificació d’excepcionalitat no pot derivar del final de legislatura sinó per les mateixes raons intrínseques de les Lleis, mai per manca de previsió”

Altaveu

L’oposició parlamentària en bloc ha presentat un recurs contra la decisió de Sindicatura d’atribuir el caràcter d’urgent a 13 projectes i proposicions de llei, el que a la pràctica suposa reduir a la meitat els terminis de presentació d’esmenes i la potestat per habilitar dies hàbils pel treball en comissió en període entre sessions, cosa que es dóna per fet que succeirà durant els mesos de gener i febrer.

El recurs signat pels tres consellers del grup liberal, els cinc que sumen Unió Laurediana i els independents de la Massana, els tres del Partit Socialdemòcrata (PS) i Víctor Naudi d’SDP reclama a Sindicatura que “s’anul·li el referit acord” perquè “no és ajustat a dret i conculca el Reglament del Consell General”, concretament l’article 82.1 que indica, entre altres coses, que “la Sindicatura pot acordar que una qüestió tingui el procediment d’urgència a partir del tràmit següent a aquell en curs”.  En aquest sentit, el recurs remarca que “l’article expressa literalment l’abast de Sindicatura, que és acordar una sola qüestió i en cap cas que 13 qüestions siguin declarades urgents”. A més, l’escrit subratlla que en cap moment el grup demòcrata no ha emès 13 peticions separades, una per cada projecte que s’ha declarat urgent.

En el recurs també es fa menció a l’article 79 del Reglament que recull que “de manera excepcional, la Sindicatura podrà habilitar com a hàbils a efectes determinats els dies dels períodes entre sessions, per raons d’urgència”. En aquest punt, els consellers de l’oposició posen en relleu que “la qualificació d’excepcionalitat no pot derivar del final de legislatura sinó per les mateixes raons intrínseques de les Lleis, mai per manca de previsió”. I afegeixen, que “la declaració d’urgència implicaria lògicament la preferència en la tramitació [...] i que hagués sigut necessari reunir la Junta de Presidents [...] almenys per establir aquest ordre de prelació”.

El text presentat a Sindicatura també fa referència a  la possible inconstitucionalitat de la decisió, ja que “podria haver estat promoguda per impedir que els consellers generals gaudissin del temps suficient per fer la seva missió”. A més, afegeix que la decisió adoptada per Sindicatura “dificulta que els consellers generals puguin executar la seva missió lliurement i sense pressions”. Per últim, el text també recorda que actualment ja hi ha dos projectes de llei amb tramitació urgent: el de pressupost i el de regulació de l’establiment de preus mínims del tabac.

Tota l’oposició de forma unànime ja havia mostrat fa deu dies la seva contrarietat al fet que la petició formulada per tretze dels quinze consellers demòcrates -tots menys el síndic i la subsíndica- pogués tirar endavant. De fet, van considerar que seria irresponsable que la declaració d’urgència tirés endavant i una mostra que DA no havia fet els deures durant vuit anys i els pretén fer a corre-cuita els darrers mesos abans de les eleccions. Sindicatura, però, amb els tres vots taronges dels quatre possibles, va fer cas omís a les peticions i va acordar la urgència en la tramitació de textos com el que regula el cos d’ensenyament o els que modifiquen la Llei de la CASS en el marc de la reforma sanitària.