Successos

El pres ‘fugat’ va amenaçar de mort dins de la presó el ‘seu’ camell

L’home controlat per la policia espanyola a València i amb un llarg historial relacionat amb les drogues hauria facilitat la introducció a la Comella de l’heroïna que va causar una sobredosi a un altre reclús

Toni Solanelles

A banda de les peticions que li puguin formular per iniciativa pròpia les autoritats judicials andorranes pel fet de no haver retornat al centre penitenciari de la Comella després del permís mèdic concedit, el pres ‘fugat’ i ara controlat per la policia espanyola a València probablement també rebrà les querelles interposades per un jove andorrà que va ser detingut en la mateixa operació que l’ara fugitiu ja que l’hauria amenaçat de mort en diferents ocasions dins la presó estant.

L’home, de nacionalitat espanyola i que alternava temporades de residència al Principat -on tenia un establiment de material i roba d’esport, especialment d’esquí-, tenia un llarg historial relacionat amb la droga encara que no tenia cap causa pendent a l’Estat veí ni tampoc se l’havia enxampat mai a Andorra, tot i que el cos de policia feia molt temps que li anava al darrere o, com a mínim, que sabia de quin peu calçava. De fet, segons les fonts, bona part de culpa en la causació de la malaltia que ara pateix i que el va dur a Espanya (i ja no ha tornat) a fer-se una prova mèdica determinant la tindrien les seves addiccions.

La detenció prèvia d’un jove andorrà que portava la motxilla cedida per l’ara ‘fugitiu’ amb més de 200 grams de cocaïna a bord va servir d’esquer per practicar quatre arrestos més

El 3 de maig va ser la culminació d’un seguiment notable que la policia va batejar amb el nom d’‘Operació Nord’ o, també, del desmantellament d’un ‘supermercat de la droga’. Aquella mateixa jornada es van detenir cinc persones, tres de les quals van acabar ingressant a la presó. L’ara fugat i un company seu que suposadament compartien d’una manera o altra la titularitat de la droga que acabaria comissada (228 grams de cocaïna), i un jove andorrà que els va fer, almenys aquella nit, de camell. 

Aquest noi va ser el primer arrestat i, de retruc, va servir d’esquer per enxampar la resta. Aquesta circumstància no li hauria perdonat com a mínim l’ara fugat, l’ara en tractament mèdic a terres valencianes. L’home hauria proferit diverses amenaces al jove ‘camell’, de diversa tipologia, incloses amenaces de mort creïbles des de dins la presó estant -tots tres detinguts principals estant ingressats a la Comella- que finalment haurien dut el noi a presentar una o dues querelles criminals contra l’ara ‘resident’ a València.

Bus de línia

La policia va saber que el jove andorrà anava en l’autobús de línia de la Seu a Andorra i que probablement ho feia amb droga. I tenia també indicis que estava fent el viatge per encàrrec del detingut principal, que no seria cap altre que la persona que ara no està a l’abast directe de la Justícia andorrana encara que podria ser jutjat en territori espanyol pels delictes comesos en territori andorrà (ja hi ha antecedents d’aquesta naturalesa). Quan un gos ensinistrat es va enfilar a l’autocar va marcar la motxilla del jove, amb els més de 200 grams de cocaïna a l’interior.

El jove tenia antecedents essent menor per diverses qüestions, entre altres coses derivat a la seva addicció a drogues considerades toves o, en tot cas, menys dures que la cocaïna. El valencià era el seu subministrador i amb aquest el jove andorrà hi havia contret un deute que van convenir saldar-lo fent de transportista d’una motxilla que li van donar a la Seu mateix. Just, la feina del jove andorrà era traspassar la frontera i després tornar la bossa al seu amo que anava acompanyat d’un amic, el tercer empresonat.

El processat valencià no ha perdonat mai que el xicot a qui havia encarregat passar la frontera dalt de l’autobús de línia entre la Seu i Andorra el delatés i li ho ha fet saber al pati penitenciari

Com que ni la droga ni el seu portador no van anar més enllà del punt fronterer, el fiscal general (Alfons Alberca), la primera batlle instructora (Canòlic Mingorance) i els comandaments policials van establir el dispositiu adient (tècnicament conegut com a entrega controlada) per desfer del tot la xarxa. I van oferir-imposar al jove que col·laborés amb la Justícia a canvi d’una reducció de la petició de pena que se li pugui imposar. ¿Quina va ser la col·laboració? Sota control i enregistrament judicial -però sense assistència d’advocat-, es va fer que el jove truqués al seu contacte i titular de la cocaïna.

El missatge era clar. Tot havia anat bé i ell ja era a lloc. Al domicili pel qual havia de passar a recollir el paquet, la bossa. Evidentment, quan el valencià es va presentar al punt acordat, més enllà del jove andorrà, els primers que el van saludar van ser alguns agents de policia que el van detenir. A ell i a l’amic, que l’esperava dins el cotxe estacionat al mateix carrer del domicili on esperava el camell i la motxilla. El valencià, per tant, considera el jove andorrà un delator. Un ‘xivato’, en llenguatge informal. I d’aquí les amenaces.

Els vigilants penitenciaris van ser conscients de la situació des del primer moment i, de fet, tot i estar tots tres en presó preventiva,  els dos valencians estaven ingressats en un mòdul i el jove andorrà, en un altre. Però al patí, tot i la reixa de separació, hi hauria hagut alguna coincidència on suposadament s’haurien proferit algunes de les amenaçades denunciades.

Introducció (gairebé) letal

No seria aquest i la fugida de fa un mes l’únic incident protagonitzat pel ‘cervell’ del ‘supermercat de la droga’. Les fonts consultades han assegurat que aquest mateix home va ser l’aconseguidor, per dir-ho així, de l’heroïna que el 26 de juliol va causar una sobredosi que a punt va estar de fer anar a l’altre barri un altre reclús, un altre andorrà, en aquest de 39 anys, addicte també a les drogues, que estava ingressat pendent llavors de judici (ara ja se l’ha jutjat) per haver clavat unes tisores al coll d’un altre home en una gasolinera de la Margineda en el marc d’una batussa derivada, justament, d’un deute per droga.

Inicialment, aquella sobredosi -l’efecte de l’heroïna s’hauria sumat a altres fàrmacs que el pres afectat prenia per intentar combatre la seva addicció- va ser tractada com un intent d’autòlisi. Però la investigació interna al centre penitenciari va acabar aclarint que no havia estat així. I que algun dels contactes de l’ara fugit tot i que suposadament controlat -malgrat que les autoritats espanyoles no l’entregaran per molt que Andorra demani atès que es tracta d’un nacional del país veí i la repercussió penal del delicte comès és molt diferent a l’Estat del sud que en el Codi penal del Principat- hauria aconseguit introduir a la presó. Per tant, amb el reclús malalt fora de la Comella s’acabava un altre mal de cap…