Justícia

El canvi de presidència a la Batllia enverina la primera instància judicial

La decisió del Consell Superior de convidar a renunciar al càrrec a Azahara Cascales ha creat malestar i ara per ara no hi ha manera de tancar un relleu amb un consens ampli

Toni Solanelles

L’ambient està enrarit a la Batllia. Molt. La decisió del Consell Superior de la Justícia (CSJ) de forçar un relleu en la presidència de la primera instància judicial del país està comportant un malestar notable. No és que ni tan sols hi hagi una fractura entre blocs de batlles. És tot plegat un enverinament global que, per ara, ni tan sols ha permès resoldre la successió d’Azahara Cascales, que era la persona que amb un suport més o menys notable havia assumit el càrrec des de principi d’any.

La cúpula judicial, en una decisió que no s’acaba de comprendre entre bona part del personal de la Batllia, va forçar la renúncia de Cascales. Segons les fonts ja avançades per l’Altaveu, l’ens presidit per Enric Casadevall hauria demanat a la batlle que triés entre mantenir-se com a instructora especialitzada o com a presidenta de la primera instància judicial. I la petició ja portava implícitament el prec que deixés la presidència. Suposadament, el volum de feina d’una tasca i l’altra serien incompatibles.

Tot plegat hauria obert la caixa dels trons i hi ha un malestar notable. Primer, per la suposada ingerència -suposada perquè realment, el Consell és l’òrgan judicial suprem, per dir-ho així- de la cúpula judicial quan Cascales tot just va assumir la presidència el gener i se la va designar successora en la instrucció especialitzada de Canòlic Mingorance el setembre essent de domini públic que estava exercint la presidència. Alguns batlles s’haurien plantat per aquest ‘forcing’ fet ara a Cascales.

Cap dels quatre batlles més veterans que queden a la instància -David Moynat, Cristina Bea, Manel Santolària i Maria Àngels Moreno- no entra en la travessa realista per assumir el càrrec

Alhora, tampoc no es veu clar el relleu en la presidència. Hi ha dubtes, en alguns sectors, sobre la possibilitat que hagi d’assumir el càrrec alguns dels batlles que porten pocs anys d’exercici com a tals. D’entrada, en cap travessa creïble o realment realista no hi entrava cap dels quatre batlles realment veterans. David Moynat ja va presidir l’organisme jurisdiccional i en va sortir per la porta del darrere. Encara que se li haurien fet arribar alguns missatges, el jutge massanenc hauria fet cas omís. 

Cristina Bea és una altra de les jutges experimentades que durant molt temps ha estat en les travesses o bé per presidir la Batllia o bé per fer el salt d’instància. Sempre se li ha privat una cosa i l’altra i ara a final d’any inicia l’excedència que va sol·licitar després que se li denegués el salt al Tribunal de Corts (es va triar Mingorance). El ‘caramel’ de la presidència per ‘desactivar’ l’excedència no hauria fet efecte si és que realment s’ha plantejat. Manel Santolària i Maria Àngels Moreno -aquesta darrera instructora especialitzada com Cascales- no haurien estat proposats.

De fet, entre les batlles que d’una manera o altra més números haurien tingut per assumir el càrrec vacant són dues Rodríguez, Imma i Laura, i Nàdia Alís. Imma Rodríguez hauria declinat i mentre que Laura Rodríguez -amb molta menys experiència dins de la casa, on va arribar procedent d’un despatx d’advocats- no descartaria fer el pas, seria Nàdia Alís qui hauria estat més ben posicionada malgrat que l’actual titular de la Batllia civil número 1 hauria també descartat la possibilitat d’assumir la presidència. Però no es descarta que alguna maniobra l’acabi duent al càrrec si això permet fer quadrar les peces d’un trencaclosques.

El puzle ara mateix té més ‘forats' més enllà de la presidència. Justament, el Consell Superior ha publicat aquest dimecres al BOPA l’edicte pel qual convoca dues places de batlle de reforç (també s’ha ofertat una plaça de fiscal adjunt). L’edicte en qüestió contempla les bases del concurs i els requisits mínims que han de tenir els aspirants, els candidats, que en aquest cas i tractant-se de la primera instància judicial han de ser sí o sí de nacionalitat andorrana.