Economia

L’AREB confirma la ganga que ha fet JC Flowers amb Vall Banc

Toni Solanelles

JC Flowers ha fet un negoci rodó amb l’adquisició de Vall Banc. Només amb dues operacions ha obtingut un benefici, pel cap baix, de 60,4 milions d’euros. D’una banda, perquè d’una manera o altra, i producte sobretot al bloqueig a Suïssa de la renda variable, se li han condonat 3,2 milions del 7 que de forma fixa havia d’abonar a l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) per la compra de l’hereu bo de Banca Privada d’Andorra (BPA). I de l’altra perquè el fons voltor americà va recomprar per 12,8 milions el deute que Vall Banc va contraure amb BPA per valor de 70 milions sota la fórmula de bons convertibles, els ‘famosos’ CoCos.

El president del consell d’administració de l’AREB, Albert Hinojosa, ha comparegut en solitari -a la sala hi eren presents també el director general de l’organisme, Òscar Gelabert, i la seva assistent, Eva García- davant la comissió legislativa de Finances per informar els consellers generals, essencialment, de tres qüestions: l’estat de la renda variable que BPA tenia dipositada en un compte Òmnibus a Crédit Suisse i que continua bloquejada; els abonaments fets per JC Flowers en el marc de la compra-venda de Vall Banc, i l’operació de recompra de l’emissió de deute que al seu dia l’AREB va dissenyar en nom del banc pont per poder respondre als actius que se li van traspassar des de BPA.

Evidentment, Hinojosa ha defensat qualsevol actuació feta per l’AREB, fins i tot el fet de no facilitar la informació sol·licitada pel Partit Socialdemòcrata (PS) en relació amb els assessoraments jurídics contractats per l’organisme. Aquesta situació ha provocat alguna petita enganxada entre Pere López i el cap visible de l’AREB, que ha al·legat que el parlamentari sol·licitava “més de dos armaris d’informació” que no se li podien lliurar físicament. López ha assegurat que la seva demanda era molt més concreta i que el que ha fet l’ens és saltar-se la llei i evitar facilitar una documentació que li hauria servit per fer preguntes. El conseller general ha recordat a Hinojosa que “no pot esquivar el control parlamentari”. 

A l’entitat en vies de resolució, segons es desprèn de les dades facilitades per Albert Hinojosa, hi hauria bloquejats uns 1.500 clients que suposen, també en xifres rodones, uns mil milions d’euros

Tot i el frec a frec, la sang no ha arribat al riu. I, de fet, no hi ha arribat ja en cap altre moment d’una compareixença que els propis consellers esperaven més llarga i que no ho ha estat de cap de les maneres. Dades objectives que ha facilitat Albert Hinojosa: han estat traspassats de BPA a Vall Banc 27.915 clients, el que suposa el 95% del total. Això vol dir que n’hi ha gairebé 1.500 que continuen travats. El president de l’AREB ha assegurat que dels bloquejats no pot diferenciar entre els que tenen el cas judicialitzat i els que no. Els traspassats a Vall Banc suposen el 73,72% dels dipòsits que gestionava BPA en el moment de la intervenció. Si s’agafa en xifres rodones que els recursos gestionats eren de l’ordre de 4.000 milions d’euros, vol dir que els clients que encara no han passat representen uns mil milions d’euros.

Hinojosa ha explicat l’estat de pagaments de JC Flowers. La compra-venda havia de reportar a l’AREB un màxim de 29 milions repartit en tres trams. Set milions durant el primer any repartit al seu torn en tres fases i, després, dos pagaments més en funció dels dividends repartits durant els primers cinc anys (els dos primers, Vall Banc no ha repartit ni un euro) i en funció, també, del que s’obtingués per una futura venda de l’entitat i fins a un màxim de quinze milions. Fet i fet resulta que JC Flowers ha pagat només 3,8 milions dels 7 fixes inicials. 3,47 en signar formalment la compra venda. I 336.657 euros amb posterioritat. Els 3,2 milions d’euros restants fins als set milions s’han esfumat. Per què? Per la renda variable.

En quedar bloquejats els títols que BPA tenia dipositats a Suïssa es va negociar una addenda del contracte. Val que l’AREB hi podia fer poca cosa -Hinojosa ha explicat que estan a l’espera d’una resolució judicial del que seria l’equivalent al Tribunal Superior d’Andorra però a la república helvètica en relació al recurs presentat per uns clients-, però aquells diners, o millor, aquells títols que tenen un valor orientatiu de 500 milions d’euros (ja es veurà si algun dia els títols es realitzen què hi diu el mercat) formaven part del “perímetre” de negoci que l’AREB s’havia compromès a incloure en el global d’actius de Vall Banc. En conseqüència es va buscar una fórmula que va suposar que fins al 14 de juliol d’enguany JC Flowers tingués consignats 1,6 milions a compte, per dir-ho d’alguna forma. Transcorreguda aquella data i sense la renda variable desbloquejada, s’ha acabat la història i el fons voltor americà ja no paga res més enllà dels 3,8 milions esmentats.

CoCos

Una de les poques qüestions, complexa alhora, que han suscitat cert interès per part dels consellers ha estat l’emissió dels bons convertibles i la recompra que en va fer JC Flowers a principi d’aquest any. Quan es va dissenyar tota l’operació del banc pont i, per tant, la creació de Vall Banc, l’AREB va transferir uns actius i uns passius cap al nou banc. La diferència era, segons els informes externs encomanats per l’agència, de 70 milions d’euros. Per tal de cobrir “el desequilibri patrimonial” sense que “el contribuent l’hagués d’assumir”, tal com ha recordat Hinojosa, l’AREB es va inventar un paperet que es va valorar en aquells 70 milions. És a dir, Vall Banc reconeixia que devia 70 milions a BPA. El paperet va agafar la denominació de bons convertibles o CoCos. 

Transcorregut el temps, i amb una devaluació que Hinojosa ha motivat per tres elements concrets, aquell paperet pel qual Vall Banc havia d’abonar 70 milions a BPA, JC Flowers l’ha comprat per 12,8. I, ep, segons Hinojosa hi havia tècnics externs independents que el valoraven en només 4,4 milions en el millor dels casos. Però també n’hi havia algun que parlava de potser més de deu. En qualsevol cas, JC Flowers en va posar 12,8 sobre la taula i a cap altre banc de la plaça li va interessar el més mínim el paper en qüestió. Els CoCos. Per cert, quines són les raons de la depreciació? “L’entrada en vigor a Andorra de les disposicions de l’acord monetari que incrementen les exigències de capital per a les entitats financeres andorranes”, “les expectatives d’evolució dels tipus d’interès a l’alça” i que “l’entitat emissora no paga els cupons”. Era clar que no els pagaria. Hinojosa ha admès que segons el tracte, Vall Banc podia pagar… o no fer-ho. “Era discrecional.” I no va abonar ni un euro per aquest concepte. “En cap moment se’ns va pagar cap contraprestació.”

Vall Banc no ha pagat mai cap cupó a BPA com a tenidor dels bons convertibles perquè, segons els tractes, el pagament era "discrecional", la nova entitat podia pagar o no fer-ho

I més encara, aquells actius que generaven un valor positiu de 70 milions segons els informes encarregats per l’AREB, tindrien un valor real per a Vall Banc de més de 96 milions. És a dir, 26 milions més pels quals, ha deixat clar Hinojosa, ni l’AREB ni BPA intervinguda o administrada per l’organisme no poden reclamar cap compensació addicional. La qüestió ha suscitat diferents preguntes del conseller liberal Jordi Gallardo, que també s’ha interessat per la situació patrimonial de BPA. Hinojosa ha enllestit la situació remetent-se a la resolució de l’abril del 2016 que, de fet, suposava la creació de Vall Banc.

El president de l’AREB no ha pogut concretar quan acabarà el procés de traspàs de clients de BPA a Vall Banc i ha assegurat que mentre hi hagi dipositants amb capacitat de portar la documentació exigida que acrediti l’origen dels seus fonts, l’operació no es donarà per tancada i, per tant, tampoc no hi ha cap data per poder dir quan s’acabarà liquidant BPA. Menys encara amb la renda variable bloquejada i que esperen poder desbloquejar a la mínima que els tribunals suïssos desestimin les pretensions dels clients recurrents. Hinojosa també ha explicat que l’AREB va nomenar, en tan què propietari de Banco Madrid, un representant per seguir el procés de liquidació de la filial espanyola de BPA. “S’ha anat estant informat de l’evolució (de la liquidació) sense poder influir.” De la filtració de dades de Banco Madrid a l’ambaixada espanyola, el màxim responsable de l’AREB ho ha tingut fàcil per respondre una pregunta del parlamentari progressista Víctor Naudi. L’AREB no estava creada el 24 de març quan la legació espanyola va ser l’escenari del ‘contraban’ d’informació bancària via disc dur.