Les fonts consultades no han pogut precisar en quina fase es trobaria la tramitació de dit expedient. El que és clar és que l’òrgan disciplinari, que és segons la Llei del saig l’encarregat de dirimir la qüestió, ja fa mesos que es va constituir. Aquest organisme el presideix el president de torn de la Cambra de Saigs, que en aquest cas és Xavier Granyó. No consten, per ara, que s’hagin adoptat mesures cautelars contra la saig en qüestió ni que s’hagi derivat la causa per la via jurisdiccional, atès que les ‘denúncies’ fetes pels executats no tindrien abast o naturalesa judicial.
Cert és, però, que contra una mateixa saig es van acumular al ministeri de Justícia un nombre molt notable de queixes. Totes elles, d’una manera o altra, lamentaven la restrictiva interpretació legal que l’executora feia de la norma. Fins i tot, en certa manera, aplicant una inflexibilitat que en algunes ocasions aniria més enllà d’allò èticament exigible davant situacions d’evident o impossible compliment. I això és el que s’estaria analitzant: la rectitud, per dir-ho així, de les maneres de fer de la saig expedientada. Un excés de zel, dit en altres termes. Nul marge de cintura per recuperar deutes en ‘matèries sensibles’ (lloguers, manutencions…).
Diverses fonts, parlant en general, no ja de la saig immersa en el procés disciplinari, han destacat les dificultats que comporta l’estricta llei i, conseqüentment també, l’aplicació de la mateixa per part dels saigs. En general, segons les fonts, les execucions tendeixen sempre a buscar el pitjor escenari per a l’executat alhora que s’intenta maximitzar allò que n’obté l’executant. I qui sempre s’assegura sortir ben parat de tot plegat és el saig.
Tant la llei com l’aplicació posterior de la norma dificulta en moltes ocasions, segons les fonts, arribar a acords que podrien acabar sent beneficiosos per les dues parts en conflicte. O que podrien comportar, per exemple en el cas de subhasta d’immobles, una millora de l’oferta que s’hagi fet. Les fonts consultades han deixat clar que el problema d’origen és la legislació de què es va dotar el Principat i que, llavors, també influeix, però partint d’un text normatiu que ja condiciona i molt, el comportament o l’actitud del saig.
La Llei del saig aprovada el 2014 estableix tres gradacions de sancions: molt greu, greu i lleu. Les fonts consultades han assegurat que el primer expedient que es tracta en cap cas no es podria incloure en el primer escalafó. Les sancions a imposar, en funció de la gravetat d’allò que s’hagi vulnerat, comporten des de l’expulsió de la professió a inhabilitacions o amonestacions escrites. I de forma complementària o no multes econòmiques que poden anar d’1 euro a 50.000.
Comentaris