Salut

La pacient a qui el traumatòleg que deixa l'hospital va operar la cama que no tocava ja té embastada una querella

La dona va interposar fa un any i mig una demanda civil per mala praxi que va retirar per manca de proves, però la descoberta de la falsificació de dos consentiments informats va donar un gir de 180 graus al cas

Un professional sanitari preparant l'instrumental per operar.. ARXIU
Un professional sanitari preparant l'instrumental per operar. | ARXIU

Toni Solanelles

La pacient del traumatòleg que aquesta mateixa setmana ha comunicat que l’1 de gener deixarà l’hospital ja té embastada una querella criminal que anirà, com a mínim, contra el facultatiu. La dona, que fa tres anys es va sotmetre a una intervenció al fèmur, va promoure inicialment una demanda civil per mala praxi contra el doctor José Ignacio Torrero. El metge va operar el fèmur de la cama oposada a la que havien acordat. Intentant buscar proves per evidenciar la negligència mèdica, la dona i el seus assessors legals haurien descobert que el consentiment informat pel qual aparentment autoritzava a operar-li la cama que se li va intervenir i no pas la que hauria d’haver estat sotmesa al tractament havia estat falsificat. I aquesta serà la base de la querella, que es podria estendre contra més professionals sanitaris.

La intervenció quirúrgica es va dur a terme fa uns tres anys i una vegada va ser conscient la pacient, de seguida va veure que no se li havia operat la cama acordada (l’esquerra) i que era la més malmesa, tot i que no era descartable que a la llarga també s’hagués d’intervenir l’altre fèmur (en aquest cas el dret, que va ser el realment intervingut). Malgrat que l’osteotomia realment feta va anar millorant i es van reduir els dolors, evidentment no es va resoldre el problema en la cama que la dona comptava que se li intervindria. Tot plegat va sumir la pacient en un quadre de depressió que, poc o molt, encara arrossega. 

Els assessors legals de l’afectada esperen la finalització de l’expedient disciplinari que té obert el SAAS contra el doctor Torrero per acabar de firmar l’escrit que presentaran a la Batllia

La dona va consultar amb advocats i inicialment va plantejar contra el metge una demanda civil per mala praxi. En el fons, es buscava un rescabalament econòmic pel dany sofert. Però el traumatòleg sempre va negar l’existència de cap negligència i la pacient no va poder obtenir cap prova on sustentar la seva demanda. Cap altre professional de la medicina va voler fer un informe en què es digués que Torrero no havia actuat degudament. La pacient fins i tot va recórrer al Raonador del Ciutadà per denunciar la situació d’indefensió en què creia trobar-se.

Però segons les fonts jurídiques consultades, una vegada ja s’havia retirat la demanda veient que seria molt probable que es desestimés, la dona i els seus assessors legals van demanar poder demanar l’expedient clínic, la història mèdica. No només la que hi ha digitalitzada si no tot el dossier. L’expedient físic, la paperassa. I aquí és quan la dona es va posar els pèls de punta. I va canviar l’enfocament de tot plegat. Segons els consultats, hi hauria dos consentiments informats -és a dir, dos documents pels quals la dona permetria que se li operés la cama que inicialment no s’havia d’operar- que contenien una firma que la pacient negava que fos seva. La semblança amb la seva signatura habitual era del tot inverosímil. S’estava, per tant, davant una presumpta falsificació documental. Fet molt greu, més en el cas d’una autorització mèdica.

Aquí va ser quan davant els molts dubtes que sorgien, la direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) va decidir obrir un expedient per aclarir el cas. I van començar a sorgir les contradiccions. Per exemple, si el consentiment s’havia obtingut abans de la intervenció o després. En el marc de la instrucció de l’expedient, i segons la informació que ja ostenta la pacient, el traumatòleg implicat en el cas hauria declarat per escrit en dues ocasions que la dona va signar davant seu el consentiment informat. Però un informe pericial cal·ligràfic el resultat de la qual també ha estat comunicat a la pacient evidencia -“de forma indiscutible”, segons les fonts- que la dona no va ser l’autora de les firmes que consten als documents.

El facultatiu hauria declarat dos cops i per escrit que la pacient va firmar davant seu l’autorització per intervenir-la, però proves cal·ligràfiques han evidenciat que la dona no va signar res

A partir d’aquí, l’expedient disciplinari contra Torrero hauria anat guanyant cos. El traumatòleg seria el responsable principal i últim de la intervenció, malgrat que no va ser la única persona, l’únic facultatiu, que va intervenir en el procés quirúrgic. En aquest sentit, també hi podria acabar havent involucrada una anestesista que ja fa un bon temps que no exerceix al Principat. L’expedient disciplinari ja estaria en la última fase de la seva instrucció. De fet, la pacient ha tingut coneixement aquest mateix divendres que el plec de càrrecs ja ha estat tramès al metge, que té deu dies per presentar-hi les al·legacions que consideri oportunes abans no es tanqui definitivament l’afer amb el que podria ser una rescissió unilateral i causal del conveni amb el SAAS.

Una vegada es tanqui l’expedient administratiu al contingut íntegre del qual la pacient no hi ha pogut pas tenir accés, la dona, com afectada, sol·licitarà que se li traslladi per poder completar la querella que les fonts jurídiques consultades han assegurat que de ben segur s’interposarà. En funció de la informació que contingui el dossier de l’hospital es podrà delimitar les persones contra les quals s’actuarà. La responsabilitat penal de tot plegat, però, s’haurà de dilucidar en seu judicial. La falsificació documental i més en aquest cas pot arribar a comportar penes de presó -condicionals- i, especialment i sobretot, la inhabilitació professional per un període notable de temps.



Més suports d’infermers

Seguint el mateix fil argumental que els professionals d’infermeria del bloc quirúrgic, el col·lectiu d’infermeria de l’àrea d’hospitalització del servei de cirurgia ortopèdica traumatològica també han fet arribar un comunicat, calcat al dels seus companys, en què defensen el metge implicat en la suposada mala praxi i la presumpta falsificació documental. En aquest cas, serien una vintena les persones que fan costat al manifest però ho fan de manera anònima. No volen facilitar cap nom. Mantenen que “estem agraïts de tots els coneixements que ens ha aportat (el doctor Torrero) i del seu suport vers el nostre col·lectiu que sempre ha mostrat ser un bon professional. Agrairíem que revés el tracte que es mereix, respectuós i just per part de la societat i la premsa. Manifestem per mitjà d’aquest comunicat el nostre suport al nostre company”.