Alguns dels operadors de casinos que en principi s’han quedat sense la llicència que posava en joc el Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) han posat en mans dels seus assessors jurídics els canvis urbanístics aprovats pel comú d’Andorra la Vella amb posterioritat a l’adjudicació del permís a l’andorrana Jocs i que facilita la construcció del projecte que havien presentat Ventura Espot, Enric Pujal, Marc Martos i companyia.
Els grups empresarials que es van presentar al concurs del casino fa algunes setmanes que estan estudiant els projectes presentats per la resta de competidors i, especialment, la de Jocs, en el marc del procés d’al·legacions i del termini que té el CRAJ per resoldre els recursos presentats per cinc dels operadors -amb els seus respectius aliats nacionals- en relació amb l’adjudicació anunciada a finals de juny. L’organisme administratiu que tutela el procés va anunciar fa deu dies que allargava un mes més el termini per donar una resposta.
La setmana passada el comú d’Andorra la Vella va aprovar en sessió de consell la modificació del pla d’urbanisme, en la fitxa concreta de la unitat d’actuació on està inclòs el terreny que hauria d’acollir l’edifici projectat per Jocs, per possibilitat, justament, que l’esmentat projecte pugui ser una realitat. El casino proposat per Jocs i triat pel CRAJ tindria la seva adreça principal al carrer Prat de la Creu número 40. És a dir, just al costat de l’aparcament Vinyes en un espai on durant molt temps hi va haver un ‘skate park’.
Els canvis urbanístics se sustenten en un conveni firmat entre Jocs i la corporació de la capital l’octubre del 2017 i que han de possibilitar engrandir la Plaça del Poble alhora que, segons la motivació comunal inclosa en la documentació annexada en l’edicte publicat al BOPA, es pretén “poder utilitzar públicament un nucli de comunicacions vertical que contenia l’avantprojecte, i que havia d’unir aquest carrer amb la coberta plana de l’edifici, així com la cessió per a ús públic gratuïta de la coberta de l’edifici i la seva connexió amb els espais públics o de trànsit de vianants que es troben en les zones adjacents amb l’avinguda Meritxell”.
Segons s’explica en la citada memòria, “la modificació inclou també el canvi d’ús que la normativa urbanística preveia per a aquest àmbit, concretant com a ús principal el recreatiu amb destí a casino, i inclou també un canvi de sistema d’ordenació, passant del sistema d’alineació a vial al d’ordenació per definició volumètrica mitjançant el qual es possibilita una millor definició i delimitació dels espais d’ús públic i dels espais privats, tot i mantenint en tot cas l’índex d’edificabilitat establert en la normativa vigent amb anterioritat a la modificació que es promou, donant lloc a un resultat harmònic i coherent amb els edificis i sistemes de l’entorn”.
Tot plegat ha portat els operadors -com a mínim tres- que van recórrer contra l’adjudicació (Casinos d’Àustria, Cirsa, Genting, Partouche i Barrière) a començar a recopilar informació i dades i a analitzar des del punt de vista legal si és correcte modificar “a la demanda” i a posteriori tot un pla urbanístic d’una parròquia per poder facilitar un projecte privat -malgrat que el comú ha deixat clar l’interès que suscita el canvi per poder facilitar l’ampliació de la plaça-. Un dels arguments, segons les fonts, podria ser que en el moment de fer-se l’adjudicació de la llicència del casino, el projecte presentat per Jocs no era urbanísticament realitzable.
Certament, hi havia el conveni signat per la cònsol, Conxita Marsol, i el secretari de la societat promotora, Enric Pujal, i caldrà analitzar la força que aquest acord té, encara que, d’entrada, segons les fonts, “sembla que s’instrumentalitza una institució en benefici d’un privat atès que una sola persona, en aquest cas la cònsol, no pot suposar que tindrà el suport necessari del plenari, que és l’òrgan que ha d’avalar una modificació del nivell de la qual s’està parlant”. Clar, però, que el sistema electoral comunal i el funcionament de les corporacions parroquials, al Principat, és la que és.
Els assessors legals que estan analitzant la situació ho fan des del punt de vista administratiu i és possible que formulin al·legacions en el marc del procés que el CRAJ encara ha de respondre (teòricament ho hauria de fer a finals d’aquest mes, malgrat que pot optar pel silenci administratiu). Tampoc no és descartable, però, que més enllà de l’anàlisi d’una possible infracció administrativa -que segons les fonts reforçaria la demanda de nul·litat del concurs i l’adjudicació de la llicència-, s’avaluï també si es pot haver comès alguna irregularitat amb rellevància penal.
Comentaris (2)