El president d’SDP, Jaume Bartumeu, s’ha mostrat molt contundent durant una compareixença i ha acusat el Govern de ser poc menys que mentider. “Fins quan ens pensa continuar amagant aquesta qüestió?” Sembla clar que durant la comissió legislativa, Ubach hauria mirat de fer creure, i així ho han entès tots els consellers excepte el progressista Víctor Naudi, que la qüestió no s’ha tractat. Que la UE fins ara només ha escoltat el que li han transmès els missatgers andorrans. Que han pres nota del sistema de seguretat social que té el Principat i que, en cap moment, almenys d’entrada, no hi haurien vist inconvenient. És una percepció. Tant interessada com pot ser la d’SDP.
La formació progressista facilita sense embuts el document de treball que va tractar aquest passat setembre la parapública mutualista
Però una cosa és clara: entre el poder de la UE i el d’Andorra, segurament Brussel·les en té més. I com ha explicat el propi Bartumeu, encara no fa quatre mesos que els ministres de Treball dels països de la Unió van acordar “modificar les regles d’indemnització dels treballadors fronterers que hagin perdut la feina”. Sembla evident, i Suïssa, que també estava negociant un acord amb la UE prou que ho sap, que la norma general és que l’últim país on ha cotitzat un treballador si es queda sense feina i ha de deixar aquell país s’ha de fer càrrec d’una prestació de desocupació. “La Unió Europea vol que, en un futur gens allunyat, les prestacions per desocupació siguin abonades pel país on s’ha dut a terme el treball”, ha manifestat rotundament l’excap de Govern.
Que SDP avisi de què és el que està venint o vindrà i el Govern no vulgui veure el que ve o està venint, és una probabilitat molt probable. En qüestions europees, quan l’executiu va a Brussel·les, Bartumeu moltes vegades ja en torna. I no seria aquest el primer cas. “El que acabo d’exposar ho sap el Govern i ho sap, també, la CASS. Tant és així que el passat mes de setembre la CASS ha analitzat un informe sobre la directa incidència de l’annex VI de l’acord-marc d’associació en el futur de la Seguretat Social andorrana”, ha explicat el president de la formació progressista. Que hi hagi consellers generals que gratin més o menys, que estudiïn més o menys els temes, també passa.
La ministra d’Exteriors va afirmant que Brussel·les no ha posat ni condició ni cap exigència i per tant dóna per fet que no s’està negociant res
Visiblement indignat, molest, emprenyat fins i tot amb l’actitud del Govern, Bartumeu ha posat més carn a la graella. I ha facilitat el document analitzat per la CASS. I no hi ha dubtes. Com acabarà el xou no se sap. Però que hi ha xou, és segur. I que la CASS hi està treballant, també. Que si s’està negociant o no, si hi ha estira-i-arronsa o no… Ubach, aprenent de Martí, que més d’una repulsa li ha pegat per parlar més del compte, mareja la perdiu. Com ho ha fet davant el Consell General aquest matí de dimarts quan se li ha demanat per la qüestió. Sí, però no, però sí, però no.
El que és clar és que l’acord no és només un paper. No és només un document. Hi ha múltiples documents, principals i annexes. I en un d’aquests darrers s’hi trobaria les obligacions en matèria de Seguretat Social. “Hi podran haver algunes adaptacions per tenir en compte especificitats d’Andorra, Mònaco i San Marino tot i que no hi haurà derogacions a normes essencials”, ha deixat clar Bartumeu. I la qüestió de la prestació de desocupació, ara per ara, és essencial. El líder progressista ha posat sobre la taula els reglaments europeus que regulen la qüestió. Ha facilitat tota la informació que Ubach ha assegurat que també donarà… però que per ara no mostra.
Els neguits d’Espanya
El president d’SDP, que diplomàticament també ha repartit estopa al nou ambaixador espanyol a Andorra, el ‘col·lega socialista’ i exalcalde de Lleida Àngel Ros, no s’ha estat també d’explicar què preocupa a Espanya respecte d’Andorra. “A Espanya preocupa no solament l’absència d’un subsidi d’atur pels fronterers sinó també pels residents a Andorra. També es posa en relleu la manca d’assistència sanitària a les famílies dels treballadors fronterers”, ha explicat Bartumeu. Que hi ha afegit que “Espanya ha manifestat a Brussel·les que l’actual conveni bilateral de seguretat social hispano-andorrana és asimètric i s’ha de substituir per un règim europeu”.
I això és el que pretendrien les directives que apareixen a l’annex VI de l’acord marc que s’està negociant amb Brussel·les. És a dir, l’annex que tracta sobre seguretat social i que fa part de la documentació que hi ha sobre la taula “En conseqüència, si es vol tocar de peus a terra, és obligat arribar a la conclusió que el que demana no pas únicament Espanya sinó la Unió Europea –França també doncs- és que el treballador d’Andorra tingui una protecció en cas d’atur i que aquesta protecció tingui un caràcter que permeti el seu trasllat, és a dir, que no estigui sotmesa a un criteri de residència a Andorra.” Ho ha afirmat Bartumeu a mode de conclusió.
Comentaris (1)