Finances

Les negociacions entre Andbank i Crèdit Andorrà per a una fusió agafen velocitat de creuer

Les dificultats que passen les dues entitats i la necessitat de complir les exigències internacionals han accelerat unes converses que situen el banc del Centre de Negoci en una posició lleugerament dominant

Rètols d'Andbank (en primer terme) i Crèdit Andorrà pràcticament un davant de l'altre.. ALTAVEU
Rètols d'Andbank (en primer terme) i Crèdit Andorrà pràcticament un davant de l'altre. | ALTAVEU

Toni Solanelles

Els contactes entre Andbank i Crèdit Andorrà en vista a encarar una fusió ja són més que contactes i les negociacions que s’estan duent a terme s’han accelerat de manera molt important. Malgrat que l’operació és complexa i per tant no es pot assegurar res fins que s’hagi firmat el darrer full del darrer document de l’acord, les converses haurien avançat molt. Fins al punt que ja hi hauria un primer dibuix de la possible entitat resultant, que seria lleugerament dominada per Andbank. Les exigències internacionals més les dificultats, de diferent naturalesa, que afronten les dues entitats els condemna pràcticament a una entesa. A més, però, l’administració també hi hauria de dir la seva i, de fet, Govern estaria jugant també el seu paper en tot plegat.

Els criteris de Basilea comporten una evident necessitat de capitalització dels dos bancs. Crèdit Andorrà té serioses dificultats lligades als deutes d’alguns dels seus principals accionistes i, alhora, ostenta una gran concentració de la inversió creditícia del país. Andbank, al seu torn, tot i tenir una morositat més baixa que qui hauria de ser el seu futur aliat ostenta uns passius de personal molt elevats i una exposició immobiliària més que notable. L’evolució de la plaça financera andorrana, malgrat el que es vulgui vendre de portes endins i de portes en fora, és evident que ha anat i està anant de mal en pitjor. O, com a mínim, que els canvis han estat tan profunds que el model de negoci de present i futur res no té a veure amb el que va fer ric el sistema.

Les dues entitats ara en converses haurien trucat prèviament, per separat i sense èxit, a la porta de MoraBanc

Tant Andbank com Crèdit Andorrà van sondejar altres aliances -més que estratègiques, per necessitat- i totes dues, per separat, van anar a picar a la porta de MoraBanc. En principi, l’entitat ara liderada per Lluís Alsina ha declinat qualsevol aliança una vegada ja ha fet gran part de la feina de reordenació que els dos grans tot just miren de fer ara. Davant d’aquest escenari, Andbank i Crèdit Andorrà estarien gairebé condemnats a entendre’s i això és el que estan fent, segons diverses fonts del sector. No és estrany veure aparts protagonitzats pels dos principals executius de les entitats, Ricard Tubau (Andbank) i Xavier Cornella (Crèdit Andorrà), en actes públics, com per exemple el recentment protagonitzat per l’alt dirigent de l’OCDE Pascal Saint-Amans.

Les negociacions més tècniques, més concretes, més del dia a dia, per dir-ho d’una manera planera, les dirigirien, segons fonts del sector, el director general adjunt de l’àrea de Risc d’Andbank, Josep Casanovas, i el director de l’àrea de Control de Gestió, Planificació Financera i Operacions de Crèdit Andorrà, Francesc Jordà. Aquests dos executius serien els encarregats de liderar els contactes oficiosos que acaben reportant de manera oficial informació a les respectives cúpules. I els contactes estarien avançant molt ràpid. Tant que entre el sector ja es mou un primer dibuix de repartiment de poder en l’entitat que seria la resultant de l’eventual fusió: 52% per Andbank i 48% per al Crèdit Andorrà.

Els directius Josep Casanovas (Andbank) i Francesc Jordà (Crèdit Andorrà) serien els encarregats de liderar la ‘negociació tècnica’

El banc amb la seu central al Centre de Negoci hauria arribat a valorar durant els contactes les accions de l’entitat centralitzada a la zona de la Rotonda en 400 euros, quan la darrera junta general d’accionistes de Crèdit Andorrà va fixar el preu en 700 euros. Diverses fonts han confirmat que sengles taxacions externes i independents encarregades al tomb del mandat que es va donar al banc d’inversions espanyol Alantra amb la voluntat de trobar nous inversors per al Crèdit Andorrà les van quantificar en 425 euros, un cas; i 475, en l’altre. En tot cas, molt lluny dels 2.000 euros que els principals accionistes de l’entitat van haver d’abonar a Caixabank quan l’entitat catalana es va desprendre del seu important paquet accionarial.

Nous interrogants

En qualsevol cas, el neguit i la incomoditat, especialment entre els accionistes de l’entitat verda, es fa evident en alguns fòrums. A més, la concentració dels dos bancs principals del país en un de sol no només no acabaria de resoldre els problemes que per separat tenen les societats i els seus socis sinó que obriria nous interrogants que necessiten obligatòriament en alguns casos la participació de l’administració, del Govern i els departaments que d’ell en depenen i que tenen responsabilitats en matèria financera i bancària. D’aquí que veient la sintonia que hi ha des de l’actual executiu tant amb el Crèdit Andorrà com amb Andbank, algunes fonts no han descartat que l’aliança es pugui materialitzar abans dels propers comicis generals. O, com a mínim, que es deixi embastada, encarrilada i blindada.

Per resoldre algunes de les ‘anomalies’ que generaria el nou conglomerat seria necessària, a priori, la intervenció del Govern

¿Però quins són els mal de caps que podria obrir la fusió dels dos ‘gegants’ locals? Curt i ras, els riscos que generaria l’aliança serien molt elevats. La massa creditícia que assumiria la nova entitat seria de l’ordre del 75-80% del conjunt total del país, una xifra que toparia amb qualsevol normativa estàndard en matèria de competència. Els recursos de clients gestionats per la suma dels dos bancs suposaria, a ull nu, deu vegades la riquesa del país, el PIB d’Andorra. I els fons propis de què hauria de disposar la nova entitat duplicaria o una mica més hi tot els ingressos de l’Estat, de l’administració central. I tot plegat sense un prestador de darrera instància.

Per tot plegat semblaria necessari, malgrat que segons es desprèn del debat d’orientació política s’hauria frenat, que el Principat s’integri al Fons Monetari Internacional (FMI). Perquè davant el risc que suposa per a un país de les dimensions del Principat una entitat bancària de la mida de la resultant de la fusió entre Andbank i Crèdit Andorrà, el Govern hauria d’acabar esdevenint el recurs d’última instància. I en cas de necessitat, un ‘rescat’ només podria arribar via FMI. D’aquí la insistència i la urgència al seu dia donada pel ministre de Finances, Jordi Cinca.

L’operació de concentració presenta uns riscos molt grans i uns costos socials, en forma de reducció d’estructures, elevadíssim

Però és que encara hi ha més. ¿I els costos socials? Andbank té molt millor estructura que Crèdit Andorra el negoci internacional. També és cert que això fa que estigui exposat a un major risc i a uns costos reputacionals en funció d’alguns fiascos que puguin aparèixer més que notables. En tot cas, però, hi ha mercats on les dues entitats coincideixen. Espanya, Panamà, Luxemburg… caldria veure com queden les estructures. Però on és clar que les estructures estarien clarament duplicades serien dins mateix del Principat. I no cal ser gaire espavilat ni vident per imaginar què pot passar i veure els costos socials que una reducció de treballadors i d’estructura en general pot suposar. Sense dubte, una patata molt calenta.

Xavier Cornella (esquerra), màxim executiu de Crèdit Andorrà, i Ricard Tubau, CEO d'Andbank. | ARXIU



El 2019 o l’any de l’aprimament del sector bancari

Malgrat els missatges suposadament tranquil·litzadors que llancen les cúpules -Vall Banc ho va fer aquest dissabte en un luxós hotel de la capital en el marc d’una mena de jornada de foment de la convivència entre el personal- a ningú no se li escapa que la reorganització normativa del sector bancari i financer del Principat ha suposat un canvi de les regles de joc tan notable que, en definitiva, ha comportat modificar de dalt a baix el negoci, amb tot el que això implica. Segons fonts coneixedores del sector, dues consultores com són Alfa Capital -lligada per exemple a BPA i Vall Banc via encàrrecs de l’AREB- i KPMG estan duent a terme una auditoria que hauria d’avaluar les necessitats reals de personal del sector bancari en els propers anys. Ningú no dubta i ja gairebé ningú no amaga que cal un aprimament generalitzat que ja s’ha començat a aplicat en la immensa majoria dels casos però que tindrà un impacte encara més visible a partir de l’any que ve, del 2019. Depèn com es formalitzin algunes sortides, indiquen les fonts consultades, les baixes del sector bancari poden destarotar més encara si cal un prou tocat fons de pensió de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). I és que un dels camins naturals per desfer-se de personal, per reduir les plantilles, d’una forma elegant, per dir-ho així, és prejubilant certs treballadors. Però resulta que les prejubilacions cada vegada es produeixen més aviat. Ara, algunes entitats estan fent causar baixa empleats de llarga trajectòria que tot just se situen entre els 50 i els 55 anys.