La trobada amb la plantilla, en principi i segons diverses fonts, ja feia dies que estava prevista -s’hi tornarà a abordar, també, la qüestió de la rotonda i la necessitat de tornar a mobilitzar-se per aconseguir-la ara que el Govern ha afirmat que al 2019 tampoc no se l’espera- i només han coincidit en el temps amb la notificació per part de la Batllia de l’aute que arxiva la querella en considerar la batlle Alexandra Terés que no hi ha motius per pensar que el contracte signat entre la família Mallol i Pyrénées per explotar l’immoble avui conegut com a Punt de Trobada és simulat i, en conseqüència fraudulent.
La reunió amb el personal tenia com a objectiu inicial avaluar l’evolució comercial d’aquests darrers mesos, especialment d’un estiu que, a nivell general del país però, almenys en concret per al centre comercial lauredià, ha estat força complicat, amb una davallada de vendes respecte el mateix període de l’any anterior. Per aquest motiu, la convocatòria tenia inicialment, i continua tenint segons les fonts, l’objectiu d’anunciar algunes accions comercials que pretenen rellançar el negoci. També és cert, però, que s’exposarà els motius esgrimits per la batlle per arxivar la querella que ara per ara manté aturat un possible desnonament.
La decisió judicial, segons les fonts judicials, s’ha posat força malament entre la majoria dels treballadors del Punt de Trobada. I ha afegit encara més neguit entre el personal. És cert que en seu judicial, i aquest és un dels arguments usats per la Batllia per negar que el contracte entre Pyrénées i els Mallol sigui fraudulent, que el màxim representant del centre comercial per excel·lència de l’avinguda Meritxell, Patrick Pérez, va assegurar que l’empresa tenia la intenció d’absorbir tot el personal que actualment treballa al Punt de Trobada i que passaria a comercialitzar productes de la firma francesa Auchan.
Però un dels motius fàctics que la defensa dels Cachafeiro usarà en el recurs contra l’arxiu de la querella que presentarà els primers dies de la setmana que ve és, precisament, que més enllà de les paraules, Pyrénées no garanteix res. No se sap, en cap cas, segons s’argumentarà, les condicions amb què es faria l’absorbiment del personal. Així, cap notícia es té sobre si es mantindran salaris, antiguitat o si es respectaran les actuals funcions o llocs de treball.
En el recurs també es farà incís de forma molt notòria a un aspecte que la Batllia hauria passat per alt o, almenys, de puntetes. Es tracta del fet que alguna de les clàusules incloses en draconià contracte que la Batllia dóna per bo i els Cachafeiro qüestionen no s’haurien ja complert. En aquest sentit, es remarcarà el fet que els Mallol haurien hagut d’abonar cada mes, des que l’acord amb Pyrénées es vigent, una compensació pel fet que la firma liderada per Casa Pérez no pot ocupar l’immoble que hi ha la sortida sud del país. Pyrénées, però, va anar rebaixant primer l’aportació acordada, i que mai es va satisfer, i, finalment, la va condonar.
Els assessors jurídics dels Cachafeiro posaran l’accent en aquest fet tot remarcant que és una mostra que evidencia que el contracte és simulat i les parts no tenen la voluntat real de complir-lo. Els Mallol argumentarien al seu torn, però, que tenen intenció de compensar Pyrénées, però sempre a costelles dels Cachafeiro quan siguin condemnats formalment a marxar del Punt de Trobada i s’insti l’ocupació indeguda durant tots aquests anys, és a dir, d’ençà de principi del 2016 i fins que finalment, si escau, es produeixi la sortida.
Comentaris (5)