L’aute d’arxiu es va notificar aquest dimecres a la part querellada i, segons les diverses fonts, els querellants, encara aquest matí, no tenien coneixement de la decisió i, per tant, fins que no siguin notificats, no començarà a córrer el termini per presentar un recurs que hauria de resoldre el Tribunal de Corts. Tot indica que els Cachafeiro elevaran el cas a la instància superior. Terés també ha desestimat les pretensions de Patrick Pérez, màxim representant de Pyrénées, que va respondre contra la querella dels Cachafeiro acusant aquests darrers d’haver formulat una falsa denúncia.
Tot plegat s’inscriu en una pugna empresarial emmarcada en la finalització del contracte de lloguer del terreny propietat de la família Mallol i on fa més de trenta anys els Cachafeiro -amb altres socis a l’inici- hi van aixecar el Punt de Trobada. Pyrénées pretén explotar el centre comercial i fer-ho amb un acord amb la firma francesa Auchan. De fet, segons han confirmat fonts jurídiques, Patrick Pérez va assegurar en seu judicial que estava disposat a assumir tots els treballadors que actualment presten servei al Punt de Trobada. I aquest seria un dels arguments que la batlle hauria considerat per concloure que el contracte entre els Mallol i Pyrénées no és simulat, tal com al·legaven els Cachafeiro.
La batlle Alexandra Terés considera que no hi ha motius per pensar que hi ha frau i ara els querellants tenen cinc dies hàbils per presentar un recurs en contra
Els encara avui explotadors del Punt de Trobada -el contracte es va esgotar el darrer dia del 2015 però en el marc de la pugna legal que mantenen encara ocupen l’immoble i continuen consignant les rendes, en aquest cas a la Batllia- abonen anualment des de fa 30 anys 240.000 euros. Els intents per renegociar el contracte i ampliar-lo o signar-lo de nou no van reeixir i va entrar en joc Pyrénées multiplicant per deu els emoluments que satisfeien els Cachafeiro als Mallol. A més, el contracte que les societats Execo i Cori consideren fraudulent contemplava un seguit de clàusules que els querellants troben draconianes i inassumibles.
De fet, una part del raonament pel qual els Cachafeiro creuen que tot plegat és una simulació amb l’objectiu final de fer-los fora de l’immoble o, com a mal menor, obligar-los a assumir les mateixes condicions atès que el contracte originari contemplava un dret de preferència en cas d’igualar l’oferta, seria el fet que algunes d’aquelles clàusules signades en el precontracte, els Mallol ja les han deixat de complir amb consentiment de l’altra part atès que mai no han abonat certes compensacions que Pyrénées hauria de percebre pel fet de no estar explotant encara el recinte.
Però la Batllia no ho considera així i al·legant que no hi ha simulació i, per tant, que no es pot parlar d’intent d’estafa als Cachafeiro, arxiva la querella que aquests van interposar. I aquesta decisió, en forma d’aute recurrible, té conseqüències en la causa principal, que no és cap altra que la demanda de desnonament feta pels Mallol en relació als Cachafeiro. O dit d’una altra forma, la petició dels propietaris del terreny per tal que la família que històricament ha explotat el Punt de Trobada l’abandonés deixant el magatzem en les condicions òptimes per poder ser explotat d’immediat per un tercer.
La sala civil del Tribunal Superior va dictar al seu dia una resolució en què suspenia l’aplicació del desnonament que ja havia acordat el Tribunal de Batlles fins que no es resolgués la querella per estafa. Ara caldrà veure si el Superior fa algun moviment o si bé s’espera, com pot molt ben ser, a la resolució d’un més que eventual recurs que els Cachafeiro molt probablement presentaran contra l’aute d’arxiu dictat per la batlle Terés en el marc de la querella criminal per contracte fraudulent en tan què simulat i, en conseqüència, intent d’estafa.
Comentaris (2)