Salut

L’hospital ha atès vuit embarassos de dones menors els darrers sis anys

El Govern insisteix en una resposta parlamentària que despenalitzar l’avortament “implicaria la ruptura de les institucions de l’Estat que conformen la nostra identitat com a país”

ALTAVEU
| ALTAVEU

Toni Solanelles

L’hospital ha atès els darrers sis anys vuit dones menors d’edat que estaven embarassades i la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) ha reemborsat els darrers quatre anys set avortaments no voluntaris practicats a l’estranger. Aquestes dades formen part d’un conjunt de respostes donades pel Govern a una extensa bateria de preguntes amb la regulació de l’avortament com a rerefons feta per la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili.

En una d’aquestes respostes, i justificant perquè el Principat no dóna resposta a una de les peticions del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació envers la Dona (CEDAW) depenent de les Nacions Unides (ONU) relativa a la despenalització de l’avortament com a mínim en els tres supòsits bàsics, s’afirma que “el Govern d’Andorra és conscient que la despenalització de l’avortament és una qüestió que preocupa la societat civil, però la reforma de la Constitució i posterior modificació del codi penal implicaria la ruptura de les institucions de l’Estat que conformen la nostra identitat com a país”.

Les preguntes de la parlamentària socialdemòcrata són moltes. I, en alguns casos, les respostes són molt àmplies. Per exemple, quan es descriu el protocol d’actuació establert en cas d’una violació o la informació que es facilita en matèria de salut sexual i reproductiva o les campanyes de divulgació que es fan sobre la mateixa qüestió. Gili demanava també, per exemple, quants embarassos de menors d’edat hi havia hagut els darrers anys. En aquest sentit, i segons que es publica en el Butlletí del Consell General, s’exposa que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) ha atès vuit menors embarassades els darrers sis anys.

El 2015 el SAAS va atendre tres casos de noies menors d’edat embarassades; la més jove tenia tretze anys

Així, el 2012 el SAAS va haver de prestar atenció a una embarassada de 15 anys; el 2013, l’única noia embarassada que es va haver d’atendre a l’hospital tenia 17 anys. L’any següent, el 2014, hi va haver l’embaràs d’una noia de 15 anys altre cop. El 2015 i el 2016 van ser els anys més dispars. El primer d’aquests dos darrers anys citats hi va haver tres embarassos (un, d’una noia de tan sols 13 anys i dos de dues noies de 17) mentre que el segon any esmentat no es va donar cap embaràs d’una dona menor. Finalment, durant el 2017 es van atendre per embaràs dues noies de 17 anys.

Gili també sol·licita si la CASS reemborsa avortaments practicats fora d’Andorra. Òbviament, la resposta és que no. I hi afegeix que no pot ser el cas en “no ser una prestació inclosa en la nomenclatura vigent i no estar contemplat en l’ordenament jurídic andorrà”. És clar, però, que hi pot haver altres tècniques mèdiques que portin al mateix resultat final i que sí que gaudeixin de reemborsament. Però en aquesta qüestió, òbviament, ja no s’hi entra. Quant a les interrupcions no voluntàries de la gestació abans dels 180 dies es van reemborsar set intervencions fora del Principat els darrers anys. Així, el 2015 es va donar un cas, dos més al 2016 i al 2017, i durant el primer semestre d’aquest 2018 hi ha hagut dos casos més.

La CASS ha reemborsat des del 2015 fins al juny passat set interrupcions no voluntàries d’embaràs practicades en centres estrangers

La consellera del PS també es demanava què li passaria a un professional mèdic o sanitari que sense executar un avortament sí que assessorés, orientés o acompanyés una dona que volgués interrompre el seu embaràs. En concret, Gili s’interessava per saber si el professional en qüestió incorreria en algun risc penal. La resposta no aclareix res: “Aquesta és una qüestió que, arribat el cas i tenint el compte les circumstàncies concretes que concorrin en aquest cas, haurà de valorar la Justícia.”

Finalment, i quan la parlamentària demana al Govern si creu que l’actual legislació andorrana compleix les exigències dels organismes internacionals (tant el Consell d’Europa com l’ONU són partidaris de la regulació de l’avortament en els supòsits bàsics per garantir els drets sexuals i reproductius de les dones), l’executiu el que fa és repassar les peticions fetes pel CEDAW per concloure que les demandes fetes estan o implementades (com tipificar com a delicte la violència de gènere o l’assetjament sexual) o en curs d’implementació (adopció d’una llei d’igualtat o fixar l’edat mínima per poder-se casar en 18 anys).

I, és clar, la cirereta del pastís arriba amb la petició de despenalitzar l’avortament. I he aquí la resposta governamental. Íntegra i d’una tirada. “En relació a aquesta recomanació, cal posar en relleu en primer lloc que la Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases, i el dret a la vida tal i com està reconegut constitucionalment s’ha d’entendre dins del nostre procés constituent. El Govern d’Andorra és conscient de que la despenalització de l’avortament es una qüestió que preocupa a la societat civil, però la reforma de la Constitució i posterior modificació del codi penal implicaria la ruptura de les institucions de l’estat que conformen la nostra identitat com a país.”