Justícia

El judici que més tem la plaça financera: es reprèn la vista del ‘cas BPA’

Refusades les peticions de les defenses dels 25 processats en la causa general perquè es fes fora del cas el Govern i alguns accionistes minoritaris i preferentistes, el Tribunal de Corts reinicia l’afer

Altaveu

El judici de la causa general del ‘cas BPA’ s’ha de reprendre aquest matí de dilluns. Una vegada refusada les dues qüestions prèvies de més volada -les que demanaven l’expulsió del Govern com a acusació particular i la dels accionistes minoritaris i preferentistes com a actors civils-, la vista s’hauria de reiniciar amb la declaració dels 25 processats, de major a menor entitat o el que és el mateix, en funció de la pena que es demana. Les sessions a Prada Casadet mantindran ben expectants la plaça financera en el seu conjunt. La majoria de bancs de país tem el que es pugui arribar a airejar durant la vista.

 

“El cas no té cap interès a Espanya i a Andorra ben poc, no s’entén com no s’ha tancat d’una altra manera”, indiquen fonts bancàries conscients del perill que més de tres anys després de la crisi de BPA i amb un sector financer que s’ha vist obligat a canviar -com a mínim des del punt de vista regulador- de manera extraordinària per intentar frenar una sagnia que no s’atura, ara es torni a reviure tot plegat i que es tornin a posar en primer pla pràctiques operatives que s’han dut a terme durant anys a la plaça financera en general i que no ajuden a normalitzar la situació d’un sector molt malmès.

Les entitats bancàries tenen por que la publicitació a la sala de vistes d’unes operatives tradicionals al sector el debilitin més del que ja està

De fet, més d’un i de dos dels 25 processats que tornaran a seure aquest matí a la banqueta dels acusats muntada a la sala d’actes de Prada Casadet no només havia treballat a BPA. Abans ho havien fet a altres entitats del país i és de preveure que, almenys a preguntes de les defenses, en alguns casos expliquin que no feien res de diferent al banc intervingut i pràcticament desaparegut del que havien estat fent en altres empreses amb anterioritat. En qualsevol cas, però, caldrà veure l’evolució de les jornades de judici, que a la majoria de les altres entitats bancàries del país agraden ben poc. El Tribunal de Corts, jurisdicció que jutja la causa, ha programat fins a 47 sessions judicials. Des d’ara i fins al 20 de desembre.

La intenció és fer entre tres i quatre, normalment quatre, sessions de judici a la setmana. Inicialment només pel matí. De les 9.30 hores del matí fins a les 3 de la tarda, encara que aquests horaris també poden variar en funció de les circumstàncies concretes de cada jornada. La idea inicial és que des d’aquest mateix dilluns s’iniciïn els interrogatoris als processats, començant pel de l’antic conseller delegat-director general de BPA Joan Pau Miquel i anar ‘baixant’ de més petició de condemna a menys, malgrat que en tots els casos les penes sol·licitades per la fiscalia són importantíssimes. En anys de presó i en multes econòmiques que han portat els darrers mesos a uns controvertits embargaments de béns dels acusats.

El tribunal jutjador ha previst 47 sessions des d’ara i fins al 20 de desembre, a raó de quatre per setmana i només en horari de matí i fins les 3 de la tarda

Però després de tot l’enrenou causat per la intervenció del banc, de BPA, l’administració, el Govern, necessita sí o sí una condemna exemplar per justificar la seva actuació. Una condemna que posi els fonaments per sentenciar també la resta de causes que s’han anat obrint en relació a la mateixa entitat, en una manera judicial d’actuar molt criticada pels advocats de les defenses. Tant que dins el sumari de la causa immersa des d’avui en la segona part del judici s’hi inclou també, per exemple, l’afer dels clients de Veneçuela, que curiosament també s’instrueix per una altra via i que dijous va viure el capítol dels processaments. Algunes persones estan processades en les dues causes pels mateixos fets, una situació inaudita i legalment insostenible com voldran posar de relleu les defenses.

La causa que torna a jutjar-se a partir d’aquest dilluns és la que deriva de la nota del FinCEN i la que va portar el CEO del banc a estar pràcticament dos anys empresonat. Fins poc abans de l’inici, el primer inici, del judici, aquest cas havia estat denominat sempre la causa general. La gran, la principal. Fins que els dubtes que pugui sostenir-se l’acusació durant tot el procés va portar, especialment la defensa de Govern, a començar a denominar-la ‘causa Gao Ping’, un fet també inaudit atès que el mecenes xinès no ha estat mai client de cap entitat bancària del Principat.

L’epicentre del que es jutja són les compensacions amb l’empresari valencià Rafael Pallardó, però el sumari inclou altres causes que també tenen instrucció pròpia

Sí que l’eix central -que no pas únic- de la causa que es torna a jutjar avui és l’empresari valencià Rafael Pallardó, que presumptament ‘netejava’ diners per compte de diversos empresaris xinesos. És a dir, evadia impostos. Perquè Pallardó, les declaracions i agenda del qual van ser el motiu que van portar Miquel a la presó, es va fer enrere posteriorment i va explicar, de fet, el que sempre havia declarat: que davant l’Agència Tributària declaraven la meitat del que realment importaven per poder estalviar IVA. I els ingressos que generaven aquells productes no declarats els enviaven cap a Andorra, primer, i a la Xina, després. L’operativa, en major o menor mesura, la van fer altres bancs del Principat.

Perquè, de fet, Pallardó, en un moment o altre de les darreres dècades ha estat client de totes les entitats bancàries del país. I això és el que també temen responsables d’altres de les entitats financeres. Que centrant-se en les compensacions que històricament s’han dut a terme en la banca andorrana com a operativa ordinària surtin els draps bruts per a tots i ventilant les febleses de la plaça es malmetin més del que ja ho estan els fonaments d’una jurisdicció financera que ha deixat de tenir interès per a centenars, milers d’antics clients. Clients que han tocat pirandó traient foc pels queixals.