Política

L’oposició demana que s’empoderi el Tribunal de Comptes perquè les seves recomanacions siguin vinculants

Liberals, socialdemòcrates, progressistes i UL més els independents de la Massana lamenten que els reiterats incompliments de les institucions fiscalitzades no comporti cap conseqüència

Altaveu

Les formacions que configuren l’oposició parlamentària han reclamat al Consell General, d’una manera o altra, que es doti el Tribunal de Comptes del poder suficient perquè les seves recomanacions siguin d’obligat compliment. I que en cas que no se segueixin i es reiteri en les irregularitats que es denunciïn es puguin imposar sancions. Les institucions són les primeres que han de donar exemple i hi ha casos en què això no és així, segons han remarcat els parlamentaris. El ministre de Finances, Jordi Cinca, no ha tingut més remei que l’INAF va presentar fora de termini els comptes i que el Govern tampoc no va fer arribar les al·legacions a l’informe del Tribunal de Comptes quan tocava.

La tasca de l’ens fiscalitzador ha tornat a ser motiu d’anàlisi al Consell General, que ha reprès aquest dijous l’activitat plenària després de les vacances d’estiu, en haver-se d’aprovar els informes relatius al 2016. En altres ocasions ja s’ha intentat de donar més poder al Tribunal de Comptes per tal que les seves propostes o recomanacions no quedin en res. Però no hi ha manera. “Hem arribat a un moment que les entitats públiques fiscalitzades sembla que tinguin una certa prepotència", ha denunciat el conseller general d'Unió Laurediana i Independents de la Massana, Carles Naudi, davant la inacció d'algunes d'elles a l'hora de complir els terminis o les recomanacions marcades pel tribunal. 

“Vostès s'imaginen què passa si una empresa no presenta els comptes a temps?”, s’ha preguntat retòricament Carles Naudi

Naudi ha posat com a exemple la presentació fora de terminis de les al·legacions del Govern o la no presentació dels comptes de l’INAF, unes anomalies que el titular de Finances no ha tingut més remei que assumir. I és que els informes que s’havien d’aprovar aquest dijous, entre altres, tocaven el crostó a totes dues institucions. “Vostès s'imaginen què passa si una empresa no presenta els comptes a temps?”, ha preguntat retòricament el conseller general massanenc.  

D’una manera molt similar s’ha manifestat el conseller general i líder socialdemòcrata Pere López, que ha recordat que el 2016 el Consell General va aprovar una recomanació per dotar el Tribunal de Comptes de més competència que no s'ha complert. “No els preocupa aquesta situació, ja els va bé i ara no ens valdrà que DA també vulgui impulsar majors poders pel tribunal quan ha tingut temps per dur-ho a terme i no ho ha fet”, ha recriminat López, a la vegada que s'ha compromès a modificar la llei la següent legislatura. 

López ha posat de relleu que tot i fer cas omís a moltes de les recomanacions del Tribunal de Comptes, han estat les observacions fetes per aquest organisme les que han servit de base per a una querella criminal que el PS va presentar per les presumptes irregularitats comeses al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) que han derivat en una àmplia causa judicial que acumula ja un important nombre d’inculpats. També arran de les indagacions i fiscalitzacions fetes pel mateix tribunal -i reflectides en un informe molt anterior al que calia aprovar aquest dijous- es van judicialitzar les denominades ‘targetes black’ del comú de Sant Julià.

Cinca defensa que cada cop es compleix més el que diu l’ens fiscalitzador i demana que la solució passi per una flexibilització

El conseller general liberal Jordi Gallardo ha apuntat que si les institucions no donen exemple difícilment es pot demanar quelcom a la ciutadania i ha entonat el 'mea culpa' per les irregularitats que el tribunal va destacar del seu partit. També s’ha sumat a la crítica el parlamentari de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, que ha qualificat de “manca de respecte” que al seu torn genera “pèrdua de confiança” que hi hagi institucions que ‘passin’ del Tribunal de Comptes. La menys punyent ha esta la consellera independent Sílvia Bonet, que ha posat èmfasi en el fet que s’ha de facilitar i flexibilitzar els mètodes de fiscalització per aquells òrgans més petits.

La posició de Bonet ha estat congruent amb la mantinguda pel ministre de Finances, Jordi Cinca, que ha defensat que la solució perquè tothom pugui ser més complidor és que el Tribunal de Comptes sigui més flexible, tan per a ell mateix com per als organismes i entitats que ha de fiscalitzar, i així la feina de l'ens també sigui menys costosa i no es dupliqui en relació a altres auditories. A la seva manera, Cinca ha defensat que es tenen en compte les recomanacions i ha apuntat que fa uns anys el Govern en rebia 70 i actualment en rep 36 i, davant les acusacions de López, s'ha escudat dient que “s'han prioritzat” altres reformes i projectes que l'executiu creia més prioritaris.