Administració

El frau a la CASS serà molt superior als 20.000 euros denunciats 

Entre els usuaris i agents econòmics hi ha incredulitat amb l’auditoria realitzada mentre que la Batllia ha bloquejat comptes i béns immobles a les dues processades acusades de l’apropiació

Toni Solanelles

El procediment auditor encomanat per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) a una petita consultora per intentar quantificar el forat que hauria originat la suposada apropiació de diners comesa presumptament per una cap d’àrea de la parapública empresonada des del 19 de maig deixaria clar que hi havia un descontrol major de l’imaginable. I entre el treball que s’està fent per ‘reconstruir’ els moviments i les decisions judicials adoptades -embargament de comptes i béns de les dues processades- es dóna per fet que el frau superarà notablement els 20.000 euros inicialment denunciats pel consell d’administració.

Empresaris que han estat contactats perquè aportin un seguit de documentació en relació amb els seus pagaments, regularitzacions i acords que tinguessin amb la CASS així com fonts bancàries que també han tingut coneixement tant de les comunicacions enviades per l’auditora a qui es va encarregar el treball que suposadament ha d’acabar en mans de la Batllia una vegada s’hagi delimitat l’abast del forat han mostrat la seva incredulitat pel fet que s’estiguin ‘reconstruïnt’ els ‘moviments’ de la parapública a partir dels documents que aporten els usuaris, els afiliats. I no al revés. 

Entre altres coses, els responsables de l’auditoria externa estan mirant de contrastar els deutes que mantenen persones físiques i jurídiques en relació amb la CASS. Especialment aquells que han hagut de fer regularitzacions o que mantenen acords de fraccionament de les cotitzacions que la parapública no sempre tindria ben documentats, segons les fonts consultades. El moll de l’os de tot plegat són aquells pagaments que es van fer en metàl·lic, que era, suposadament, allò de més fàcil apropiació per part de la cap d’àrea empresonada. La forma amb què pretenia ocultar-ho seria, en general, força barroera.

Les fonts consultades han assegurat que hi ha molts casos en què, segons les dades de què disposa la parapública, l’usuari citat deu una quantitat X. Però resulta que amb la documentació aportada i amb els justificats o rebuts de pagament, l’usuari en qüestió pot acreditar que ha fet més abonaments dels que la CASS tenia acreditats. És a dir, abonaments que, suposadament, la processada hauria fet desaparèixer. Mentre l’usuari hagi guardat els justificants, la parapública haurà de computar més euros al forat. I, per tant, rebaixar el deute que inicialment imputada a l’afiliat o responsable de les afiliacions.

Discrepàncies a la vista

El problema vindrà, han assegurat les fonts, quan hi hagi una discrepància. Quan la persona sol·licitada asseguri que ha pagat molt més del que se li reclama, és a dir, que deu molt menys, però pel que sia no hagi guardat o hagi extraviat els justificants. La CASS exigirà el deute que l’altra part pot considerar saldat almenys en part. I aquí es poden iniciar conflictes que poden derivar en plets. Ni un no podrà acreditar el pagament ni l’altra, la parapública en aquest cas, no es podrà estalviar l’ombra del dubte tenint com té una comandament acusada per la pròpia direcció. Que va ser la direcció qui va formalitzar la denúncia arran dels dubtes i els seguiments que de l’ara empresonada en van fer els propis companys.

L’empresonada hauria reconegut sostraccions però sense suposadament recordar ni quant ni com ni des de quan

La CASS no ha volgut (o ha preferit no aclarir) matisar quin és el període que s’està investigant. L’acusada no feia molts anys que era la màxima responsable de l’àrea d’inspecció encara que sí que en formava part des de feia moltíssim temps. Fonts coneixedores del cas han assegurat que la processada hauria reconegut sostraccions, hauria admès haver-se quedat diners, però hauria assegurat no recordar ni muntants, ni en quantes ocasions s’hauria apropiat de diners, ni res per l’estil. Ni tan sols hauria explicat des de quan ho feia o per quin motiu, més enllà de mantenir un ritme de vida força alt o de satisfer suposades patologies.

Més enllà que la reconstrucció auditora permetria fer pensar que el frau serà superior als 20.000 euros, sols ja pel que han acreditat alguna de les persones contactades i que la CASS no tenia acreditat, també sembla evident, segons les fonts, la mateixa circumstància per l’evolució de la causa penal. De la investigació de la Batllia. La principal acusada del fet és a la presó des de les primeres hores del 19 de maig, després de ser detinguda a darrera hora de la tarda de tres dies abans. Tres mesos de presó preventiva que poden explicar, més enllà de la gravetat fixada per la quantia, la sensibilitat de la institució afectada. O el fet que a efectes legals punibles, un empleat de la CASS és equiparat a un funcionari. I que un funcionari s’apropiï diners de l’administració és un agreujant o, en funció del cas, un delicte propi més sever ja d’entrada.

Per la mateixa causa, i pel suposat gaudi que hauria fet d’allò sostret, també va ser detinguda la parella de l’empresonada. Quan la comandament de la CASS era ingressada a la Comella, la seva companya va quedar en llibertat. Però també va ser processada. I fonts coneixedores de la causa han assegurat que entre les altres mesures dictades per la Batllia hi ha el bloqueig dels comptes de les dues dones, siguin conjunts o per separat, i també l’embargament d’alguns béns, com per exemple un immoble del qual serien propietàries a Portugal. Un embargament, per tant, que globalment va molt més enllà dels 20.000 euros inicialment denunciats. I uns béns, mobles i immobles, que haurien de servir per respondre a l’eventual responsabilitat que derivi d’un hipotètica i suposada futura condemna.