Justícia

La fiscalia anticorrupció peruana lamenta que Andorra tramet amb celeritat dades de BPA però no d’altres bancs

El ministeri públic del país centre-americà investiga diversos antics funcionaris o càrrecs governamentals que estarien relacionats amb el ‘cas Odebrecht’

Altaveu

Els responsables de la fiscalia especialitzada en delictes de corrupció de funcionaris al Perú van haver de lamentar al seu dia el retard en rebre documentació sol·licitada en relació a comptes o societats lligades a entitats bancàries del Principat i relacionades amb càrrecs públics d’aquell país centre-americà que haurien estat vinculats amb el ‘cas Odebrecht’. Així, el ministeri públic, en demandes de cooperació judicial internacional, insistia en el fet que si bé havia rebut detalls en relació amb Banca Privada d’Andorra (BPA) en canvi la Justícia andorrana no havia tramès informació sobre Crèdit Andorrà, on també feien ‘negocis’ alguns dels investigats.

En moltes ocasions arran d’informacions publicades pel diari ‘El País’, la fiscalia peruana va acabar obrint investigacions en relació a diversos exalts càrrecs d’aquell país per la suposada comissió de delictes com ara el de tràfic d’influències, suborn i rentat de capitals en relació amb l’adjudicació d’obres, com per exemple les d’una de les línies del metro de Lima. En el rerefons de tot plegat hi hauria la gegant constructora brasilera Odebrecht, epicentre d’un magne escàndol de magnitud internacional encara que molt centrat en els països de l’Amèrica Llatina.

Alguns dels investigats apareixen vinculats a diverses societats que haurien operat amb entitats bancàries, per exemple, de Suïssa. Però també d’Andorra. De fet, el rotatiu espanyol va donar tota mena de detalls i fins i tot va publicar algunes actes internes del comitè de prevenció de blanqueig de BPA per suposadament demostrar els vincles dels excàrrecs peruans amb Andorra i el banc actualment intervingut. En algunes ocasions, però, també se citava de passada que tenien comptes o societats lligades amb Crèdit Andorrà.

Fonts jurídiques peruanes han assegurat que la fiscalia anticorrupció, en alguns dels seus escrits adreçats a les autoritats polítiques i judicials andorranes, seguint els conductes establerts en matèria de cooperació judicial internacional, va haver de deixar constància que malgrat que s’havia rebut informació molt rellevant sobre diverses estructures financeres lligades a BPA, en canvi no s’havia obtingut documentació sobre estructures societàries dependents de Crèdit Andorrà. I, per tant, es reclamaven.

Els investigadors també reclamaven poder prendre declaració a un gestor andorrano-uruguaià, segons les fonts judicials peruanes contactades, per tal de conèixer més a fons tota l’operativa relacionada amb Odebrecht. Aquest financer havia ocupat diversos llocs de responsabilitat tant a BPA, primer, com a Crèdit Andorrà, després. Sempre establert majoritàriament a l’Uruguai. Les fonts han remarcat que el citat gestor hauria deixat de treballar per a BPA durant el primer quadrimestre del 2013. I després es va convertir en executiu lliure associat a Crèdit Andorrà.

Les fonts consultades mostrat la seva sorpresa i han destacat el fet que tot i haver esclatat l’afer BPA el març del 2015, i ja quan estava totalment deslligat d’aquesta entitat, el financer en qüestió, a finals del 2016, va citar alguns dels ara investigats al Perú per informar-los de la creació de noves societats a través de les quals podrien continuar oferint els serveis de protecció patrimonial de dipòsits rebuts de tercers i que es podrien continuar ocultant.