Tribunals

L’home a qui se li denega el permís de residència per ser un perill per les persones portarà el cas al Constitucional

L’afectat, condemnat per exhibicionisme i processat per un delicte d’abús sexual, creu que el refús a renovar-li l’autorització vulnera el seu dret a la família, al treball i a la seguretat social

Toni Solanelles

L’home a qui l’administració ha denegat, amb l’aval de la Justícia, l’autorització de residència i treball en ser considerat un perill per a les persones portarà el cas al Tribunal Constitucional en considerar que se li estan vulnerant diversos drets fonamentals. Més enllà d’invocar vulneracions que aparentment poden ser més abstractes com el del dret a un procés degut, l’home denuncia que se’l priva del dret a la família, el dret al treball i a la seguretat social. Establert al Principat des de fa tres dècades, té feina al país i conviu amb la dona i una filla menor. 

L’home va ser condemnat en un judici ràpid per un delicte d’exhibicionisme en haver-se masturbat en un espai públic davant dues menors i està pendent d’un judici per un presumpte cas d’abús sexual, pel qual va estar un temps a la presó, i que el processat negat. En aquest sentit, l’implicat només hauria reconegut haver mantingut una conversa pujada de to amb una noia de setze anys que va recollir quan feia auto-stop. I haver-li donat un copet en una cuixa a mode de comiat quan la noia va sortir del vehicle.

El 30 de març del 2017, la secretaria d’Estat de Justícia i Interior va denegar la sol·licitud feta per l’home per renovar el permís de treball i sojorn, en considerar que els seus antecedents penals no el feien apte per obtenir l’autorització demanada. El Govern en ple, primer, i els tribunals, després, han avalat la denegació en considerar que la conducta reprotxable i reiterada de l’home el fan ser un perill per les persones en el sentit que recull la llei d’immigració com a requisit per poder rebutjar la sol·licitud del permís.

Els tribunals tenien en compte l’arrelament de l’home al país i el fet que tingui una dona i una filla menor, de nacionalitat andorrana, al càrrec. Però fan prevaldre altres circumstàncies per avalar la denegació. Sense expulsar-lo, però. Amb la qual cosa, recorden els tribunals, el sol·licitant podrà accedir al país en règim de turista. En l’incident de nul·litat presentat per l’afectat com a pas previ a acudir al Tribunal Constitucional, l’home remarca entre altres coses la incongruència que suposa que se li denegui el permís per ser un perill però no se l’expulsi. I es demana si accedint al país com un turista ja no representa un perill.

En essència, el recurrent recorda que la mesura ha de ser proporcional i que denegar-li poder viure i treballar al país és totalment desproporcionat atès que no podrà mantenir una vida familiar estable i en condicions (remarca que la llei del matrimoni imposa que els esposos han de conviure i que la decisió administrativa i judicial li ho impedeix), que no es podrà fer càrrec com caldria de la pàtria potestat que ostenta respecte la seva filla menor i que tampoc no podrà complir els seus deures laborals -té feina estable, recorda- amb la qual cosa no podrà dur a casa els diners necessaris per assegurar la bona marxa de les persones que té al seu càrrec.

Articles relacionats

Comentaris

On anirem a parar
La llei a Andorra (un cop més) sembla poder amparar a criminals de tot tipus.
Execrable és que s'utilitzi un article de premsa (com és aquest) per a promocionar-se com a advocat del dimoni.
Expulsió definitiva del païs JA.
En resposta a On anirem a parar
Sebastián Martín Osorio
3.
Sóc advocat espanyol (nº. 2146 ICATarragona), no pas andorrà. En conseqüència, és totalment impertinent la fefaent asseveració "... per a promocionar-se com a advocat del dimoni ...", per ser impossible el meu exercici professional al Principat d'Andorra. A més, qualsevol advocat d'Europa per obligació deontològica MAI revela la identitat del seu client (Art. 2.3 CD CCBE). BTW, tothom té el dret fonamental a la defensa i a l'assistència tècnica d'un Lletrat, "ex" Art. 10.2 "ab initio" CA. Otherwise, what goes around comes around. THX & CU :-)
  • 0
  • 0
Sebastián Martín Osorio
Malgrat la molt EXECRABLE i REPULSIVA conducta doblement desplegada pel justiciable, com a "ultima ratio" nacional personalment sóc del parer d'ésser totalment pertinent la interposició d'un Recurs d'Emparament davant el Tribunal Constitucional, hagut compte del manifest arrelament, la suposada injerència de l'autoritat pública andorrana amb conculcació del respecte a la vida familiar i la presumpta desproporcionalitat de la mesura governamentalment decretada -ulteriorment avalada per la jurisdicció ordinària-, a més de tenir present els articles 8.1, 8.2, 13, 14, 17, 41, 46, 53 i "4" del Protocol 4, tots del Conveni Europeu de Drets Humans; la Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg de 17 de març de 2015 (Assumpte G. V. A. vs Espanya), STEDH 16-04-2013 (Assumpte Udeh vs Suïssa), STEDH 15-11-2012 (Assumpte Shala vs Suïssa), STEDH 17-02-2009 (Assumpte Onur vs Regne Unit), STEDH 30-1-1999 (Assumpte Baghli vs França), STEDH 19-02-1988 (Assumpte Dalia vs França), "et alia".
En resposta a Sebastián Martín Osorio
On anirem a parar
2.

La llei a Andorra (un cop més) sembla poder amparar a criminals de tot tipus.
Execrable és que s'utilitzi un article de premsa (com és aquest) per a promocionar-se com a advocat del dimoni.
Expulsió definitiva del païs JA.

  • 0
  • 0
Sebastián Martín Osorio
1.
Malgrat la molt EXECRABLE i REPULSIVA conducta doblement desplegada pel justiciable, com a "ultima ratio" nacional personalment sóc del parer d'ésser totalment pertinent la interposició d'un Recurs d'Emparament davant el Tribunal Constitucional, hagut compte del manifest arrelament, la suposada injerència de l'autoritat pública andorrana amb conculcació del respecte a la vida familiar i la presumpta desproporcionalitat de la mesura governamentalment decretada -ulteriorment avalada per la jurisdicció ordinària-, a més de tenir present els articles 8.1, 8.2, 13, 14, 17, 41, 46, 53 i "4" del Protocol 4, tots del Conveni Europeu de Drets Humans; la Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg de 17 de març de 2015 (Assumpte G. V. A. vs Espanya), STEDH 16-04-2013 (Assumpte Udeh vs Suïssa), STEDH 15-11-2012 (Assumpte Shala vs Suïssa), STEDH 17-02-2009 (Assumpte Onur vs Regne Unit), STEDH 30-1-1999 (Assumpte Baghli vs França), STEDH 19-02-1988 (Assumpte Dalia vs França), "et alia".
  • 0
  • 0

Comenta aquest article