Cinegètica

Els muflons ‘es mengen’ els isards al Comapedrosa

L’espectacular creixement del nombre d’exemplars de l’òvid importat perjudica la presència de l’animal autòcton i s’hi haurà d’intervenir per resoldre la situació

Toni Solanelles

La reintroducció que al seu dia es va fer, de manera artificial, del mufló a les muntanyes andorranes s’està girant en contra. Per moltes qüestions. La més recent i evident és que l’espectacular creixement de la cabana d’òvids importats està perjudicant la presència d’un animal autòcton com l’isard, el cas més paradigmàtic n’és la zona del Comapedrosa, on ha caigut en picat el nombre d’isards que hi habiten.

El darrer recompte d’isards efectuat per banders i caçadors ha aixecat alarma en relació al nombre d’exemplars de l’esmentada espècie vistos al Comapedrosa. L’estadística per la qual durant la setmana cinegètica per excel·lència del país es podran abatre 96 isards revela que al paratge natural massanenc només s’hi han vist vint animals. L’estiu passat n’hi havia el doble i al 2016 la cabana superava la setantena.

En paral·lel a la davallada d’isards, hi ha un increment, com en altres zones del país, de muflons, un animal que no és originari del Principat però que, en canvi, s’adapta a qualsevol terreny i gairebé a qualsevol situació. L’isard, per exemple, és una bèstia més neta i més fina que no menja qualsevol cosa. El mufló no té tantes manies. I la presència d’aquest darrer fa que l’isard fugi tot recercant espais on pugui trobar-se més còmode i tingui el menjar net que li agrada, fet que la presència de muflons ho dificulta.

La caiguda de mig centenar d’exemplars en el recompte d’isards al Comapedrosa afecta directament el global de la cabana i, per tant, el nombre de captures que es permeten. Això, d’una banda. De l’altra, però, tothom és conscient, des de caçadors a responsables tècnics i polítics del ministeri de Medi Ambient, que la situació s’ha de frenar si no es vol que es converteixi en incontrolable.

Segons fonts oficials coneixedores del contingut de la darrera reunió de la comissió de seguiment de la caça, hi ha previst afrontar la qüestió i buscar una solució per resoldre la problemàtica. No obstant això, ara per ara no se sap encara quina serà la mesura exacta que s’adoptarà. El ministeri l’haurà de posar sobre la taula. I els caçadors i altres agents del territori esperen que sigui tan aviat com sigui possible per evitar que la resolució arribi massa tard.