L’aparició d’un article estiuenc a ‘NacióDigital’ va encetar aquest dijous una revolada que haurà aconseguit molt poca elevació. Però sí que la denúncia pública que s’exposava -el servei de Política Lingüística no ha rebut cap denúncia formal, segons les fonts consultades- ha ‘obligat’ Sergi Valdés i una inspectora del departament a acudir al temple romànic per avaluar el servei de guia en relació al respecte de la normativa lingüística i “per conèixer la situació de primera mà”.
Segons fonts oficials de Govern, “s’ha constatat que les visites a l’església es fan en diferents idiomes segons la llengua que parli la majoria del grup visitant, i que no s’està vulnerant la legislació relativa a l’ús de la llengua oficial”. La inspecció s’ha dut a terme arran del soroll generat per l’article esmentat, que mantenia que s’havia fet la visita en castellà perquè en ser un servei orientat als turistes no es preveia en català malgrat que la majoria dels assistents eren catalanoparlants i la resta no van posar impediments al fet que la guia s’expliqués en català.
Mossèn Ramon, responsable de les esglésies parroquials de Canillo i també del servei de guia de Sant Joan de Caselles, ja va treure ferro a la polèmica i va assegurar que tot venia pel malestar d’una família que va considerar que la visita s’havia de fer en català perquè si no la seva filla de cinc anys no entendria les explicacions que s’oferissin si es mantenia el castellà. Ramon Rossell ha aprofitat la polèmica per recordar que si s’acudeix a AINA, a tocar el temple romànic, es poden demanar, gratuïtament, explicacions més detallades que ell mateix ofereix i en la llengua que es desitgi.
De fons, però, sorgeix ara un altre debat, segons altres fonts consultades, i que només tenen a veure amb el ‘repartiment de funcions’ intern. ¿Si els guies de totes les esglésies que formen part del patrimoni nacional depenen de Patrimoni Cultural, per què Sant Joan de Caselles, que no hi ha dubte que és una peça patrimonial molt destacada a nivell nacional queda en mans del rector d’AINA? Aquesta és una pugna que s’ha mantingut en altres ocasions. Mossèn Ramon entén el servei i la disponibilitat del mateix d’una manera que no casaria amb la del departament governamental. I sempre ha sigut el capellà qui ha imposat ‘la seva llei’ i la seva guia. Per la llengua no hi ha aparentment, problemes. Potser les disfuncions cal cercar-les en altres qüestions.
Comentaris