L’operació aixeca moltes sospites i suspicàcies. I els juristes que estan analitzant la inversió feta per Andorra Telecom -l’octubre passat la parapública va anunciar un desemborsament de 16 milions d’euros per adquirir el 37,5% de la petita operadora inicialment implantada a Marbella i als seus entorns amb la possibilitat d’injectar 5,5 milions més per passar a controlar el 50% de l’empresa- han trobat elements que podrien arribar a ser punibles des del punt de vista fins i tot penal, segons les fonts consultades. No obstant, asseguren les mateixes fonts que encara és aviat per afirmar res en concret perquè falta documentació per repassar i perquè encara no s’ha tingut accés a tota la informació necessària. Sí que s’està avaluant tot aquell material d’accés públic i que figura al Registre Mercantil espanyol. I no es descarta la interposició de querelles criminals si es confirmen els indicis fins ara obtinguts.
L’operadora pública del Principat hauria injectat, almenys, 16 milions per adquirir el 37,5% d’una companyia implantada especialment a la Costa del Sol i amb un capital social de 81.000 euros
La inversió pública andorrana en una empresa amb un capital social que formalment encara no arriba als 81.000 euros ha coincidit, en el temps, en la venda per part de l’operadora andorrana de les participacions que tenia a la companyia espanyola, aquesta sí d’una notable dimensió, anomenada MásMóvil. Una inversió que havia de ser a llarg termini i amb un ampli recorregut. I que, a priori, ha acabat molt abans d’hora. Sobre aquesta darrera operació Liberals també n’ha demanat informació.
Especialistes en inversions societàries consultats per l’Altaveu expliquen que “una desinversió amb plusvàlua (benefici), normalment es fa per tres raons: perquè ja s’ha obtingut el rendiment esperat i no és possible obtenir-ne més; per necessitats de liquiditat de l’inversor; o perquè l’inversor té una opció millor com a inversió”. En relació a Andorra Telecom i la venda parcial de la seva participació accionarial a l’operador de telefonia MásMóvil, els experts consultats expliquen que “la primera opció no es justificaria, en tractar-se d’una desinversió parcial; la segona opció, necessitats de liquiditat, amb unes reserves de l’ordre dels 200 milions d’euros majoritàriament en efectiu, tampoc seria una raó; aleshores sembla que solament es justificaria la desinversió per que tindria una millor opció d’inversió”.
En aquest marc, es parteix de la base, llavors, que “aquesta millor opció d’inversió” seria adquirir el 37% d’Avatel per 16 milions d’euros. “Sorprèn, primer de tot, el canvi d’estratègia d’inversió, desinvertir en una empresa que cotitza en la borsa de valors, amb un gran potencial de creixement i una cotització a l’alça -des del moment de la desinversió, l’acció ha seguit cotitzant a l’alça- per invertir en una petita empresa proveïdora de fibra òptica en el mercat residencial de la Costa del Sol i la Costa Blanc, amb unes vendes al voltants dels 8 milions d’euros.” Als experts consultats també els sorprèn “la diversitat geogràfica: l’activitat d’Avatel és al sud de la Península ibèrica, i que la seva oferta no seria complementària de la de l’operador de telecomunicacions andorrà”.
A banda dels indicis de naturalesa penal que hi haurien advertit alguns juristes, experts en inversions posen en dubte molts aspectes d’una aportació econòmica molt notable
Els experts consultats continuen raonant que “adquirir el 37% pot suposar passar a tenir el control de la gestió d’una empresa, i això podria justificar pagar un sobrepreu, que inclouria aquest valor afegit que seria la presa del control de la mateixa. Tot i suposant aquest escenari, els 16 milions d’euros desemborsats per Andorra Telecom representaria valorar l’empresa l’equivalent a més de cinc vegades les seves vendes anyals, quan per exemple British Telecom cotitza a un preu de vuit vegades el benefici, no pas les vendes”. I és que “una valoració d’aquest nivell és digne d’una empresa de les anomenades ‘start-up’, empreses d’alta tecnologia, que aporten molt valor afegit, amb un avantatge competitiu immens, i amb unes previsions de creixement exponencials”.
En aquest marc, la reflexió dels experts consultats continua dient que “sorprèn aleshores que per l’any 2018 les previsions d’Avatel siguin de captar 5.000 usuaris amb una inversió de l’ordre d’1 milió d'euros i arribar als 100.000 usuaris, i que preveu expandir-se per les zones de muntanya amb mala cobertura per part dels operadors de cable tradicionals, i a les noves urbanitzacions que es construeixin per les zones d’influència. No semblen dades d’una ‘start-up', ni que justificarien el preu pagat per aquesta participació accionarial”. I l’explicació conclou amb un altre element sorpresa: “La forma de la transacció. No ha estat una ampliació de capital de l’empresa que li serveixi per finançar la seva expansió, ha estat, per les dades que han transcendit fins ara, una compra d’accions, i els beneficiaris de l’operació han estat els accionistes que han venut, no l’empresa.”
Quan va decidir Andorra Telecom entrar a la companyia malaguenya tot just feia un parell d’anys que hi tenia empresaris andorrans o vinculats al país pel mig. Tot plegat fa molt mala espina, segons algunes de les fonts consultades. Altres, en canvi, remarquen que Avatel és una companyia en plena expansió, molt interessant a l’entendre d’aquestes fonts, properes a alguns dels promotors del projecte implantat a l’entorn de Marbella, i que va posar en mans d’una consultora -que va resultar ser PricewaterhouseCooper’s- la recerca de nous inversors per poder afrontar nous reptes. I entre les ofertes, dues, que els van posar sobre la taula des de PwC hi hauria la d’Andorra Telecom.
Segons aquestes fonts, els empresaris andorrans o andorranitzats immersos en el projecte andalús (Eduard Navarro, Jordi Alvinyà i Xavier Castells) que estava i en certa manera continua estant capitanejat per qui durant força anys va ser el màxim responsable tècnic de Cable Mútua, la divisió ‘televisiva’ de la Mútua Elèctrica de Sant Julià Víctor Manuel Rodríguez Filgueira haurien tingut dubtes al seu moment d’acceptar la proposta de l’operadora de telecomunicacions andorrana per evitar, justament, els marrameus que ara aixeca l’operació. Però aquesta finalment es va fer. I des del mes de gener la rebatejada com Avatel Telecom que reflecteix plenament el desembarcament d’Andorra Telecom en el seu organigrama.
Entre els titulars de l’empresa malaguenya hi havia, quan la parapública s’hi interessa, quatre empresaris del Principat: Víctor Manuel Rodríguez, Eduard Navarro, Jordi Alvinyà i Xavier Castells
De fet, ja des de l’octubre passat, tot just es va anunciar l’entrada d’Andorra Telecom a Avatel&Wikiker, la companyia andalusa amb tentacles al litoral espanyol i fins i tot alguna filial a l’Alt Urgell fent-se seva el que havia estat Cadí Telecom, controlada també per Navarro i Alvinyà, que al Principat entre altres lideren la consultora empresarial ANSA, ja canviava de denominació i imatge. Des del gener, el consell d’administració d’Avatel Telecom el composen el director general d’Andorra Telecom, Jordi Nadal, com a president i conseller; l’adjunt a Nadal en la parapública andorrana, Antoni Ambatlle, també és conseller d’Avatel alhora que conseller delegat mancomunat i solidari, el mateix càrrec que ocupa Víctor Manuel Rodríguez.
Com a consellers i alhora apoderats solidaris hi ha el referent de la companyia andalusa a Marbella, l’empresari d’aquella ciutat Nacho Aguirre, i després, el citat Jordi Alvinyà i Santiago Argelich, un home la incorporació del qual a Andorra Telecom com a assessor per a projectes estratègics també ha estat controvertida. Eduard Navarro i Xavier Castells ja no apareixen en aquest renovat consell d’administració a partir de l’entrada d’Andorra Telecom a l’accionariat d’Avatel. Tot plegat a experts consultats per l’Altaveu els aixeca molts dubtes, molts interrogants. “És una transacció opaca i dubtosa des de qualsevol punt de vista”, conclouen.
Comentaris