La incredulitat i l’enuig és encara major, més enllà de les vacances dels propietaris, pel fet que els treballadors consultats asseguren que a banda de ser, segurament, una de les empreses del Principat que més exporta, realment Arch Led està treballant en projectes interessants i factura volums importants. Ha treballat o treballa en diversos projectes pels Emirats Àrabs, per exemple. Però mentre l’empresa i els empresaris van bé, els treballadors no perceben les seves nòmines.
En algunes situacions límit, els afectats han hagut de recórrer als serveis socials per obtenir ajudes davant de les dificultats
En algun cas s’ha arribat a la situació d’haver d’acudir als serveis socials per poder obtenir ajudes o recursos “gairebé per poder menjar o perquè facin d’intermediaris per evitar que es talli el subministrament elèctric”. Hi ha “situacions límit” i algunes baixes per depressió degut a la tensió que es viu per les dificultats econòmiques per les quals passen els treballadors. La creació d’una mena de comitè d’empresa o de direcció a proposta de Clément i després que aquest acomiadés tota la cúpula de comandaments que havia fitxat a Bèlgica no ha suposat res més que una operació de maquillatge en opinió d’alguns dels treballadors.
L’Altaveu es va posar en contacte amb Clement per tal de demanar-li sobre la situació. Sense floritures ni il·luminacions que no tocaven. De forma acordada, es va enviar al responsable d’Arch Led un correu electrònic amb quatre preguntes concretes. Quin era el motiu pel qual treballadors de l’empresa tornaven a tenir endarreriments salarials (dues mensualitats en molts casos); com és que l’empresa que no cotitza degudament la CASS atès que alguns dels treballadors han rebut recentment notificacions advertint-los que es queden sense cobertura sanitària i, alhora, han descobert que han cotitzat per molts menys mesos dels que fa que treballen per l’empresa; com és que molts dels proveïdors no subministren materials si no és cobrant al comptat donada els notoris endarreriments o impagaments. I com explica l’empresa l’elevada conflictivitat legal que té amb el personal quan aquest, fart dels incompliments empresarials, decideix plegar.
L’empresari justifica amb vaguetats les anomalies denunciades pels empleats però prohibeix l’ús de les seves respostes
Clément va trametre les respostes, moltes d’elles justificant de forma vague l’actuació de la firma. I, en tot cas, amb un missatge final advertint que la informació facilitada no podia ser usada o que en ser una companyia privada i comercial Arch Led no mereix l’interès públic. Però és evident que aquesta empresa va ser posada durant molt temps com un dels exemples de la inversió estrangera i l’obertura econòmica realitzada al Principat. I llavors no hi havia cap queixa. Més encara, consultats els treballadors recorden que és una exemple més de la manera de fer i el tarannà de la companyia, que és capaç de patrocinar pilots de motocicletes a bombo i plateret però no satisfer els havers dels seus empleats.
Just el mateix dia que la propietat trametia les respostes que no es poden utilitzar sota amenaça d’accions legals en cas contrari, i tot justificant qualsevol anomalia sobre la qual se li demanés, Clément hauria reunit el comitè de direcció, format per tres treballadors d’Arch Led, per comunicar-los que no hi havia diners ni cap previsió de satisfer els endarreriments salarials. D’això en faria tot just deu dies. I les pitjors previsions s’han complert. “Tot sovint sembla que aquest senyor ho té mal entès. De vegades pensem que aquest home creu que som accionistes de l’empresa. I que si no hi ha beneficis no toquen dividends. Però va errat, som treballadors que treballen a canvi d’un sou al cap del mes.”
Les fonts laborals consultades lamenten, també, la poca contundència de l’administració. Saben que s’exposen a un tancament de l’empresa depèn de quina pressió es pogués exercir. Però és que “inspecció de treball diu que no es pot fer res” i tot segueix igual. Més o menys periòdicament, els problemes amb el personal -per manca de cobrament, per problemes amb la CASS- o amb els proveïdors es repeteixen. Sense que hi hagi una solució. Ara, l’empresa factura i el propietari va bé. Segurament, asseguren les fonts, perquè els pagaments dels clients es fan directament a Bèlgica. Els diners no passen, sospiten, pel Principat. Aquí sols s’hi injecta el mínim necessari per al funcionament. I encara amb una sabata i una espardenya.
Comentaris (2)