Sanguinetti ha estat entrevistat a TirandoParedes.TV. La seva participació en aquell mitjà de comunicació era deguda al fet que es tracta d’un personatge públic a l’Uruguai no pas per treballar en el món de la banca, si no pel fet que durant anys ha estat un alt dirigent d’un dels clubs de futbol més importants del país, el Peñarol. I sobre futbol versa bona part de l’entrevista. Però també parla del cas judicial que el va mantenir, primer, en arrest domiciliari a l’Uruguai durant sis mesos i, després, arran del seu trasllat voluntari al Principat en ser sol·licitada la seva extradició per la batlle Canòlic Mingorance, durant un mes i mig ingressat a la Comella i dos mesos més en llibertat provisional sense poder deixar Andorra.
En una entrevista en una televisió del seu país, el també dirigent esportiu afirma que el cas judicial d’Andorra “és el més complicat que m’ha tocat viure” per ser “injust”
El financer, germanastre d’un expresident uruguaià, afirma que el seu cognom feia més llaminer l’interès per la seva situació i explica que el cas andorrà “ha estat el més complicat que m’ha tocat viure. Tot i que un ha hagut de viure la mort de persones properes, aixo va ser el més difícil per com n’era d’inesperat i d’injust”. ‘Betingo’, com és conegut popularment, reconeix que van ser les acusacions de l’advocat hispanobrasiler Rodrigo Tacla, aquest sí, confés d’haver fet ‘maniobres’ il·legals en relació a Odebrecht, qui el van acabar assenyalant.
Però resulta que Rodrigo Tacla, a qui se li van denegar les operacions personals que va presentar a BPA, va parlar de molts bancs i molts gestors financers i, de tots ells, als únics que se’ls ha perseguit judicialment és a l’entitat andorrana i al Principat. Enlloc més. Alhora, explica que a Tacla “se l’ha desmentit en diversos llocs”, començant per un jutge del Brasil i acabant per la pròpia constructora, “que va dir que mai va treballar per a ells”. Sanguinetti, que durant el programa parla molt de futbol, és clar, també reconeix que el suport de la gent ha estat clau per superar un mal tràngol del qual, diu, ja no se’n vol ni recordar.
“El pitjor no van ser els 45 dies que van estar reclòs sinó que va ser el procés a l’Uruguai abans de ser extradit a Andorra. Molta paperassa, no anava res ni endavant ni enrere i comences a desesperar-te.” ‘Betingo’ explica que hi ha moments que acabes tenint una sobresensbilització per les coses i altres en què ja no t’afecta res. Però el que “em generava impotència és que es diuen coses amb una llibertat molt gran però també amb molt desconeixement”. Per això se sent alliberat d’haver-se explicat davant la batlle Mingorance i haver aclarit tota la situació.
El gestor financer també recorda durant l’entrevista que en la relació comercial bancària amb Odebrecht mai no es va treballar amb diners en efectiu. Que tot estava bancaritzat i els diners que arribaven a Andorra prèviament havien passat per altres entitats bancàries. “Totes les transaccions van ser auditades, van passar tots els filtres i controls. I és estrany que tants anys després, sembli que tot es va fer malament”.
Comentaris