Justícia

El SAAS finançava el benefici que s’atribuïen les dues empreses que van fer el transport sanitari del 2008 al 2014

Els responsables de les companyies que al seu dia van assumir el servei d’ambulàncies afirmen que estan “tranquils” davant l’anunci de la Batllia que està investigant aquella adjudicació

Toni Solanelles

El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) va assumir entre el 2008 i el 2014, quan es va privatitzar gairebé de forma total el transport sanitari, el dèficit d’explotació del servei. I entre les despeses d’aquella explotació, les empreses que es van adjudicar el transport hi imputaven el seu propi benefici. És a dir, l’administració pública els garantia uns guanys més o menys fixes i els cobria, d’altra banda, les pèrdues.

L’afer ha reviscolat ara arran de la decisió de la batlle que investiga les anomalies i irregularitats protagonitzades al SAAS durant anys de citar a declarar com a inculpada la ministra de Salut de l’època i presidenta de la parapública Montserrat Gil i en la mateixa situació processal al director general de la institució sanitària d’aquells anys Ramon Cereza a banda dels dos interventors de Govern que tenien responsabilitats i ascendència sobre la parapública. L’externalització del servei d’ambulàncies està en l’ull de l’huracà.

El Tribunal de Comptes ja va estar advertint com a mínim des del 2010 i sense que la parapública al·legués res en contra que no podia ser que el privat no assumís cap risc en el ‘negoci’

La privatització es va dur a terme a través d’una adjudicació acordada el juliol del 2007. I el primer exercici complet que Ambulàncies del Pirineu i Ambulàncies de les Valls van realitzar el transport sanitari extern programat i no programat i de l'intern no programat va ser el 2008. Almenys a partir del 2010 el Tribunal de Comptes ja va començar a denunciar, encara que fos amb expressions tècniques, per dir-ho així, la situació. I la ‘denúncia’ es va mantenir en els anys posteriors sense que el SAAS mai no al·legués res. Ni tan sols per intentar justificar-se.

Any rere any, en relació a les deficiències detectades en les contractacions públiques fetes pel SAAS, el Tribunal de Comptes establia un epígraf sota la denominació de ‘transport sanitari’ i es deia, alhora, i entre altres coses que “en tractar-se d’una prestació de serveis la gestió d’aquesta prestació s’ha de dur a terme amb subjecció a la Llei de contractació publica la qual ha d’incloure, com a mínim, la necessitat de fixar un preu cert, com requereix l’article 10.2 la Llei de contractació pública (LCP). Cal indicar que la forma de retribuir aquest serveis, basats en les despeses suportades pels operadors amb qui es concerta l’activitat, es contrari al principi del risc i ventura del contractista que ha de regir en la contractació pública i que preveu l’article 26.4 LCP”.

Un Govern amb majoria... relativa

En fi, que el privat no corria cap risc assumint el servei. L’administració pública, el SAAS en aquest cas, cobria en qualsevol cas la despesa del servei, de tot. El cost de l’explotació. Íntegre. Allà on la facturació pel servei no cobrien les despeses arribava el SAAS a través d’una transferència. Però tal i com han recordat diversos participants en aquell projecte impulsat pel govern d’Albert Pintat en un que no tenia majoria absoluta i depenia del suport de CDA+Segle 21, entre les despeses d’explotació hi figurava el propi benefici que les empreses s’autoadjudicaven.

La investigació oberta se centra en càrrecs públics. O que ho van ser en el seu moment. Incloent-hi funcionaris. Per ara, en cap cas s’està reclamant el testimoni dels privats que van participar en les operacions que estan sota sospita. En aquest sentit, fonts empresarials del transport sanitari han explicat que tant els responsables d’Ambulàncies del Pirineu, que encara assumeixen una part del transport sanitari actualment, com els dirigents que van ser d’Ambulàncies de les Valls en el moment que van assumir el servei “estan tranquils” davant l’anunci de la investigació judicial.

Les empreses que al seu dia van assumir el servei mantindrien que calia un impuls públic per a la implantació d’un nou model i que l’administració es va acabar estalviant diners

Les fonts consultades consideren que el fet d’implementar un model nou feia necessària la implicació de l’administració, però asseguren que l’externalització del transport sanitari va permetre “estalviar diners” públics. Les fonts admeten haver computat un benefici entre les despeses d’explotació de les quals es feia càrrec el SAAS des del moment que hi havia dèficit, però també recorden que “alguna cosa es deuria fer bé” perquè en els anys que va durar el contracte, l’aportació pública es va aconseguir retallar de l’ordre de 100.000 euros per cadascuna de les dues empreses que van assumir llavors el transport.

El SAAS mai no va fer cap al·legació als retrets formalitzats de forma reiterada pel Tribunal de Comptes. Només a l’any 2014, els responsables de la parapública van recordar que s’havia canviat el model del transport sanitari per tal que l’administració, efectivament, passés a pagar un preu tancat pel servei i no pas que de forma genèrica assumís el cost de l’explotació, fos quin fos. Altres fonts coneixedores de la causa judicial han assegurat que la batlle instructora de les irregularitats al SAAS, que parteix essencialment d’una querella interposada pel Partit Socialdemòcrata i que investiga diversos presumptes delictes, estaria disposada a intentar desfer tota la troca.

El cas de l’adjudicació del 2007 del transport sanitari seria un dels més paradoxals i reveladors de la manera de funcionar de la parapública, segons les fonts. Maria Àngels Moreno, la instructora, havia fins ara pres declaració als dos principals inculpats inicialment pel cas, Lluís Burgues i Quirze Font, exdirector general i exdirector econòmic i de recursos generals respectivament del SAAS. La seva tasca aniria a cavall de la primera legislatura demòcrata i inici de la segona. Però veient que es repeteixen comportaments i conductes des de temps més enrere, la batlle hauria decidit recular fins allí on, en cas d’haver-hi delicte, aquest no hauria prescrit encara. Gil i Cereza i els dos interventors encausats des de divendres passat s’arrisquen a ser acusats d’uns suposats delictes de prevaricació i administració deslleial.