Tribunals

La investigació de les irregularitats al SAAS ‘posa setge’ al consell directiu

Les declaracions dels quatre encausats coincideixen en què les decisions últimes les adoptava un òrgan que en el seu moment estava presidit per la llavors ministra de Salut Cristina Rodríguez

ALTAVEU
| ALTAVEU

Toni Solanelles

La investigació de les presumptes irregularitats hagudes en diverses adjudicacions i contractacions al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) sota la direcció de Lluís Burgués posa cada cop més l’accent en l’actuació del consell directiu, estretament vinculat al ministeri de Salut. Les declaracions en seu judicial realitzades pels quatre encausats fins ara en el marc de la instrucció que dirigeix Maria Àngels Moreno apunten, d’una manera o altra, cap a l’òrgan que presidia al seu dia la llavors ministra i ara ambaixadora Cristina Rodríguez.

Diferents fonts consultades coneixedores de la causa asseguren que el pas lògic que hauria de fer Moreno, ja probablement al setembre, seria escoltar les versions dels integrants del consell directiu a l’aixopluc del qual s’haurien dut a terme les adjudicacions i contractes que estan sota investigació. Si ha de ser en qualitat d’inculpats o de testimonis, com la decisió de citar-los a declarar, només incumbeix a la batlle. Però sí que hi hauria una confluència de manifestacions en seu judicial tant per part del citat Burgués com de l’exdirector econòmic i de recursos generals del SAAS Quirze Font i les dues interventores del Govern implicades en l’afer.

A banda de Rodríguez, en aquell consell directiu també hi havia el llavors director del ministeri de Salut Josep Maria Casals i Albert Pla i Josep Delgado en representació de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). Burgués també formava part d’aquest ens que tot sovint esdevenia òrgan de contractació i, per tant, formalitzava les adjudicacions. El llavors director general del SAAS ha remarcat en les seves declaracions judicials que ell tenia veu però no vot en aquell consell directiu, atès que actuava com si del secretari de l’organisme es tractés.

La fiscalia se centra en ‘culpabilitzar’ Quirze Font, però aquest va declarar que ell negociava i informava Lluís Burgués, que va admetre que era així i va afirmar que informava més amunt

Les declaracions dels quatre encausats, doncs, han confluït sempre en què les decisions últimes eren adoptades pel consell directiu. I, fins i tot en algunes casos, algunes de les adjudicacions investigades més controvertides, superaven fins i tot el màxim òrgan de representació del SAAS i implicaven altres departaments de l’administració central. Les fonts consultades han coincidit en afirmar, també, que el fiscal, en aquest cas Borja Aguado, se centra molt en collar Quirze Font. Però aquest hauria recordat que no té, no tenia, ni veu ni vot al consell directiu.

Segons els consultats, Font hauria explicat sobre totes aquelles adjudicacions que estan sota investigació, que ell era el negociador, que ell negociava, però que sempre i en tot cas informava d’aquestes negociacions i dels seus continguts a Lluís Burgués. L’exdirector general del SAAS va confirmar en seu judicial justament això. Que ell rebia les comunicacions oportunes de Font. Al seu torn, però, Burgués també hauria assegurat que ell informava el consell directiu que era finalment qui prenia les decisions. En la mateixa línia, doncs, del que van venir a dir les interventores de Govern.

Les funcionàries de Finances van assegurar que sobre tot allò que se’ls va demanar parer, elles van informar degudament i cenyint-se estrictament al que contempla la llei. Que valoraven el proposat i hi mostraven el seu acord, el seu desacord o, fins i tot, tot i mostrar-se a favor d’alguna operació concreta, també anotaven les incidències que calia resoldre. I els informes, amb el contingut legalment escaient, s’elevaven al consell directiu perquè obrés, com a òrgan de contractació, en conseqüència.

Els quatre encausats ho són en el marc d’una investigació per suposats delictes de prevaricació, administració deslleial i malbaratament de fons públics. La instrucció judicial va agafar volada arran d’una querella criminal presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS). Amb anterioritat, el Govern, davant les denúncies polítiques formulades per l’oposició a partir, especialment, dels informes del Tribunal de Comptes, va posar una relació de fets en coneixement de la fiscalia però advertint que, a parer seu, sols hi havia irregularitats administratives.