La interventora general i la interventora delegada davant el SAAS van presentar ja fa uns dies un escrit conjunt a la batlle instructora de l’escàndol que afecta la parapública justificant la seva actuació. Les dues professionals del Govern, que inicialment havien de ser testimonis en la causa i a les quals Maria Àngels Moreno va canviar la seva situació processal per la d’inculpades arran de la declaració de l’exdirector econòmic de la institució sanitària, mantenen una línia de defensa comuna. L’escrit pretendria facilitar l’aclariment de la seva actuació davant la instructora. Aquesta, però, està prenent declaració a les dues encausades com ha fet ja, com a mínim, amb els altres dos implicats i aparentment actors principals, l’exdirector general del SAAS Lluís Burgués i l’esmentat exresponsable econòmic Quirze Font.
Les integrants d’intervenció comparteixen línia de defensa i asseguren que sempre que van advertir quelcom que no veien clar ho van fer constar
Segons les fonts consultades, com a mínim una de les interventores hauria prestat declaració aquest dijous al matí. La compareixença, relativament curta, no hauria revelat grans novetats malgrat que sí que alguns detalls relacionats amb l’elaboració dels informes i com es daten els mateixos haurien deixat atònits alguns dels presents a la sala. No obstant això, la declarant hauria afirmat que és pràctica habitual ja no només en la manera de fer d’intervenció si no del conjunt de l’administració governamental. En certa manera es redacten els informes donant per fetes decisions que s’adoptaran amb posterioritat però donant-les per fet ja molt abans.
Més enllà d’això, les fonts coneixedores del cas han assegurat que les dues interventores mantenen un argumentari conjunt i de comú acord. La interventora delegada tindria presència física esporàdica al SAAS i seria coneixedora del dia a dia més acurat de la institució. Però això no treu ni posa, segons les fonts, més responsabilitat a una que a l’altra encausada. La declarant d’aquest dijous, seguint el fil argumental de l’escrit presentat dies enrere, hauria mantingut que la seva actuació es va cenyir sempre a allò que calia i que com és pràctica habitual del departament quan hi havia dubtes sobre alguna qüestió s’advertia de la situació.
La batlle Moreno ja ha escoltat una de les treballadores, que hauria donat a entendre que en un afer com el de les ambulàncies el SAAS no va decidir tot sol
En algunes qüestions concretes, segons les fonts, la interventora declarant hauria explicat que per raó de ser matèria sensible calia cenyir-se a una procediments concrets avalats, per exemple, pel ministeri de Salut. I també hauria afirmat que entenia que aspectes relatius al transport sanitari i la seva reorganització i de la qual derivaria, per exemple, l’adquisició de les ambulàncies que al seu dia va fer el SAAS -i un dels capítols rellevants de les suposades actuacions irregulars- anaven més enllà de la parapública i en les decisions també hi haurien participat comandaments del ministeri de Salut, del departament de bombers i d’altres àrees de l’administració.
En cap cas la declarant, segons les fonts, no hauria assenyalat ningú. S’hauria limitat a reafirmar en bona part l’escrit ja presentat i en explicar, per exemple, que en les reunions del consell directiu del SAAS en què s’adoptaven pràcticament totes les decisions que estan sota investigació judicial actualment no només ni hi tenien vot si no que, a més a més, només en ocasions molt puntuals s’hi hauria participat des d’intervenció. Les fonts consultades han assegurat que, en general, hauria estat una declaració tranquil·la i sense que el ministeri públic fos gaire incisiu.
La fiscalia hauria estat condescendent amb la funcionària i, en canvi, tindria la banya ficada en l’exdirector econòmic i de recursos generals de la parapública
Les mateixes fonts han assegurat que la fiscalia posa l’accent en aquesta causa, especialment, en l’actuació de l’exdirector econòmic i de recursos generals de la institució. La Batllia investiga la suposada comissió dels delictes de prevaricació, administració deslleial i malbaratament de fons públics en el marc d’un desgavell molt important en el SAAS en l’etapa Burgués-Font que el Govern inicialment va pretendre circumscriure en l’àmbit de les anomalies administratives. De fet, l’executiu va elevar el cas, després de les advertències del Tribunal de Comptes i les queixes de l’oposició, a la fiscalia, tot deixant clar que a parer seu no hi havia matèria penal en les irregularitats advertides.
Davant l’aparent paràlisi en l’actuació dels organismes jurisdiccionals, una querella interposada a finals de febrer pel Partit Socialdemòcrata (PS) en què no s’assenyalava ningú però sí que es descrivien tot un seguit de pràctiques i actuacions del SAAS, moltes d’elles ja enumerades per l’esmentat òrgan de fiscalització comptable, va impulsar el cas. I la instrucció va cobrar vida. Almenys, vida pública. La batlle responsable de la investigació va escoltar Burgués i Font en qualitat d’encausats, és a dir, de ser sospitosos de la comissió d’un delicte. També s’hauria escoltat l’actual director general del SAAS, Josep Maria Piqué, en qualitat de testimoni, com inicialment havien de prestar declaració les dues interventores.
Però com que Font hauria exposat a la batlle que totes aquelles decisions que ell adoptava estaven sempre avalades ja fos pel consell directiu, en el qual ell no tenia vot, o per l’aprovació tàcita del departament d’intervenció, Moreno va decidir canviar la situació processal de les dues professionals de l’àrea depenent del ministeri de Finances. Les va encausar per un doble motiu: davant la possibilitat que poguessin tenir algun tipus de responsabilitat -per comissió o omissió- en relació amb les activitats presumptament delictives que s’estan investigant i per dotar-les de més garanties processals. Alhora, va ajornar les seves declaracions inicials previstes per a mitjan de maig i que finalment s’estan fent aquests dies.
Comentaris