Infraestructures

La calculadora del sector de la construcció treu fum amb ‘The Cloud’

Les cinc empreses -dues sota el paraigua d’una UTE- que han acabat presentant oferta per aixecar el qüestionat edifici han hagut de fer mans i mànigues per salvar el cost d’un projecte amb moltes mancances

Altaveu

Els càlculs dels costos de la tercera fase, la realment cara i voluminosa, de la construcció de l’edifici ‘The Cloud’ han estat un autèntic mal de cap per a les quatre propostes empresarials que finalment s’han presentat al concurs. La setmana que ve s’hauria de saber quina oferta és l’escollida després que es descartés obrir els sobres aquest mateix divendres. Per sota dels 31,5 milions d’euros pressupostats difícilment hi haurà cap proposta. El sector continua pensant que el projecte presentava notables deficiències que han fet anar a cegues els empresaris.

Vuit empreses van retirar el plec de condicions d’un concurs realment extraordinari, per bé i per mal, per l’obra a fer. La tercera fase del projecte ‘The Cloud’ inclou la construcció dels fonaments, de l’estructura, de la façana,  de les instal·lacions generals i de la plaça pública. I tot sota la fórmula de la clau en mà. És a dir, no es contemplen desviacions i si hi són haurien d’anar a càrrec de l’adjudicatari ja que l’administració, en aquest cas Andorra Telecom, abona allò que s’ha ofert i res més. D’aquí gran part del problema. Les empreses no es volen enganxar els dits, com és normal, de cap de les maneres. A més, han de respectar uns barems de qualitat internacional ben exigents. Com no pot ser d’altra manera, de fet.

La fase que es preveu adjudicar la setmana que ve està valorada per l’administració en 31,5 milions; hi ha dubtes que es pugui haver respectat aquest llindar amb garanties

El ministre que presideix l’operadora de telecomunicacions, Jordi Torres Falcó, ja ha reiterat en moltes ocasions que el Govern no està disposat a que l’edifici que s’ha de fer a l’edifici a l’avinguda Meritxell superi els 39 milions d’euros. I la fase que ara està en fase d’adjudicació no hauria de poder anar més enllà dels 31,5 milions. Dels vuit plecs retirats finalment hi ha cinc firmes que han acabat concorrent al concurs, d’àmbit nacional. Això sí, dues (Cevalls i Locubsa) ho han fet sota la fórmula de la unió temporal d’empreses (UTE), que fins i tot estava tenia una major puntuació en vista a poder-se endur el gat a l’aigua. Les altres participants són Copsa, Progec i Pidasa.

Tot i que formalment el concurs és nacional i les empreses que han presentat les propostes, també, és clar, han explicat fonts del sector, que indirectament participaran del projecte firmes estrangeres que seran subcontractades per les empreses locals. Així, totes les propostes comptaran amb estructuristes de fora. I l’estructura, en el fons, és un element cabdal en una obra de gran complexitat. Tan complexa com calcular-ne el cost. Segons les diverses fonts consultades, el projecte, malgrat que es va intentar arranjar i es va allargar el termini de presentació d’ofertes, continuava evidenciant “mancances molt molt serioses. Hi havia moltes partides sense calcular. I evidentment a la que comences a calcular i a sumar allò que el projecte no contemplava però alhora és necessari, el pressupost no quadrava per enlloc”.

Copsa, Progec, Pidasa i l’aliança entre Cevalls i Locubsa concorren a un concurs tan excepcional com complexe i que pot enganxar els dits a més d’un: administració o adjudicatari

D’aquí que és una incògnita excepte per als concursants saber si s’han pogut ajustar els pressupostos entorn als 31,5 milions d’euros o aquesta xifra serà superada. L’objectiu de l’administració, que a través d’Andorra Telecom i les seves reserves, en el fons, el que fa és una maniobra d’injecció de diners en un sector que va molt necessitat com el de la construcció amb una inversió faraònica i molt qüestionable, és que les obres s’iniciïn aquest setembre. I s’haurien d’haver acabat a finals del 2020. Curiosament, però, no sabent encara què realment s’hi allotjarà a l’interior d’un contingut magnànim i fins a certa mesura contradictori amb l’entorn, és difícil garantir la viabilitat del projecte. 

Andorra Telecom promou l’edifici però no té cap pressa a saber realment a què el destinarà. I realment, no sap a què el destinarà. Fins d’aquí uns mesos no se centrarà realment en buscar els ocupants de l’immoble. La prioritat és en bé una altra. Medalles i acontentar un sector per al qual, al capdavall, el projecte és una arma de doble tall: hi ha moltes possibilitats d’enganxar-s’hi els dits. O l’adjudicatària o l’administració. Que ja se sap que en aquest país sempre és la padrina que surt al rescat -almenys era la manera de fer fins no fa massa- si les coses van maldades. Com a mínim, si van maldades per a alguns.