Afers Exteriors

Govern i la UE escenifiquen l’acord sobre el tabac sense aclarir la lletra petita

El sector tabaquer no s’incorporarà a la unió duanera global fins a trenta anys després de l’entrada en vigor del tracte, però només conservarà la situació actual set anys si es compleixen un seguit de compromisos

Moments abans de l'inici de la reunió entre les dues delegacions a l'edifici administratiu de Govern.. J. A. VILADOT / SFGA
Moments abans de l'inici de la reunió entre les dues delegacions a l'edifici administratiu de Govern. | J. A. VILADOT / SFGA

Altaveu

El Govern i els negociadors de la Unió Europea han escenificat aquest divendres l’acord polític -ara seran els juristes els que l’hauran de redactar formalment- en relació al primer dels quatre pilars que han de configurar el futur acord d’associació: el de les mercaderies. La ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, i el cap negociador de la UE, Thomas Mayr-Harting, han donat per tancada la negociació que deixa fora de la unió duanera el sector del tabac, que podrà gaudir de l’statu quo actual durant set anys sempre que des d’ara mateix es comencin a dur a terme alguns dels compromisos adoptats pel Principat i es mantingui sota control el contraban. La lletra petita de la negociació continua sent una incògnita i una part important de l’oposició parlamentària veu amb absoluta incredulitat com Europa ha deixat clar que no facilitarà cap ajuda econòmica a Andorra per adaptar-se a les imposicions comunitàries.

Ubach i Mayr-Harting han celebrat molt efusivament el que consideren la finalització de la negociació especialment sobre el tabac, encara que el cap negociador de la UE ha deixat clar que en relació amb l’acord d’associació “res no està totalment tancat mentre no estigui tot acordat”. Mayr-Harting ha afirmat que la voluntat és tancar l’acord global abans que finalitzi el mandat com a president de la Comissió Europea de Jean-Claude Juncker. I això és el juny de l’any que ve. El calendari, segons les fonts, sembla impossible. L’acord amb Andorra no es clourà fins que no es tanquin també els que s’estan negociant amb Mònaco i San Marino. De fet, és un tres en un. I mentre San Marino té certa pressa, Mònaco no en té cap. Però, a més a més, encara queda un pilar important per als altres dos socis en la negociació: el dels serveis. Aquí Mònaco i San Marino jugaran fort i això molt probablement allargarà les converses i les solucions.

La ministra d’Afers Exteriors celebra l’entesa sobre el capítol de les mercaderies i assegura que obre noves perspectives per al sectors agrícola o ramader

Quant a la lliure circulació de capitals i de persones no hi hauria d’haver, en general, grans problemes si es té en compte, com ja ha avançat Mayr-Harting tant en la compareixença pública com en els contactes, breus, brevíssims, que ha mantingut amb representants dels grups parlamentaris, que seran sensibles a la realitat de cada país i que, d’entrada, pretenen agafar la negociació i l’acord que en aquest aspecte hi va haver al seu dia amb Liechtenstein. Ja al juliol s’inicien noves fases negociadores. Si en relació amb la circulació de persones es permeten les quotes immigratòries actualment vigents al Principat no hi hauria d’haver problemes. Però no tot és tan clar. L’acord no és un sol document. En són molts.

El negociador de la UE, Thomas Mayr-Harting, i el cap de Govern, Toni Martí, en un moment de la seva distesa trobada oficial. | J. A. VILADOT / SFGA

 

I com ha posat de relleu, per exemple, el president del Partit Socialdemòcrata (PS) i líder de la formació al Consell, Pere López, hi ha annexos com el que fa referència a les condicions socials que el país ha de complir que, a parer seu, són “absolutament contràries” a la reforma laboral que s’està tramitant al parlament a proposta de DA. Res d’aquesta qüestió s’ha parlat formalment ni des del Govern ni tampoc per part dels dos màxims representants negociadors (amb Mayr-Harting també s’ha desplaçat a Andorra el seu adjunt, Claude Maerten), que s’han encarregat de fer molt la rosca a l’executiu, lloant per exemple que hagin aconseguit una transitòria de 30 anys abans el tabac no passi a ser considerada una mercaderia més i entri a formar part de l’acord genèric.

El cap negociador de la UE creu que l’acord global es podria tancar a mitjan de l’any que ve, una data que sembla impossible perquè Andorra va del bracet de San Marino i Mònaco

I és que l’acord, s’ha dit ja, no és un sol document i llestos. Hi ha un protocol inicial, l’acord pròpiament dit, tot un seguit d’annexos, la declaració política institucional, i la regulació específica sobre el tabac que, alhora, porta associades unes clàusules de salvaguarda en relació de tot un seguit de compromisos (com la transmissió de dades sensibles que fins ara es mantenen a pany i forrellat) que en cas d’incompliment poden engegar a rodar el pacte tabaquer d’immediat. També Andorra, suposadament, pot denunciar l’acord si li està suposant greuges insalvables. 

En donar-se per tancat el capítol de les mercaderies, el tabac ha centrat gairebé tot l’interès. Aquest darrer sector en concret, no s’haurà d’incorporar a la unió duanera fins d’aquí trenta anys. “No és una solució per sempre”, ha recordat el cap negociador de la UE, que ha reclamat una transformació de l’economia andorrana. De fet, el sector primari s’ha de reinventar. La transitòria dels 30 anys estableix que durant els set primers no canviï massa res sempre que es compleixin, per exemple, els compromisos contrets pel Govern en el document institucional que s’inclou en el marc de l’acord. Cal adherir-se d’immediat al conveni marc de l’OMS sobre la lluita antitabac; adoptar les directives europees en matèria de fabricació, presentació, venda i publicitat de productes de tabac; ser diligents amb la lluita contra el tràfic il·lícit i el frau; i mantenir inalterable el diferencial de preus amb Espanya especialment.

Europa assegura que tindrà en compte les qüestions geogràfiques i dimensionals del país a l’hora de negociar la circulació de persones i posa Liechtenstein d’exemple

A partir del setè any es començaran a reduir, de manera gradual, els drets de duana. Si l’Estat vol mantenir el nivell d’ingressos, el Govern haurà de compensar la caiguda de drets duaners amb augments impositius sobre el producte. Tot plegat farà, molt probablement i segons diverses fonts que han tingut accés a alguns dels documents annexats sobre la negociació, que l’estructura dissenyada deixi de fer rendible el sector del tabac més o menys a la meitat de la transitòria prevista. I serà llavors quan si no hi ha un recanvi implementat el sector primari i la indústria tabaquera amb el que porta tot associat pateixi de valent o es vegi condemnada a desaparèixer.

La ministra d’Afers Exteriors ha celebrat que es mantinguin com a “essencials” que són per al comerç les franquícies duaneres comercials -altres fonts han lamentat que no s’hagi lluitat per incrementar-les- i ha assegurat que l’acord establert obre per al sector primari, més enllà del tabac, i per als distribuïdors de mercaderies com els alcohols, obre noves oportunitats i permet tenir accés a nous mercats. Tot això, però, genera molts dubtes. Tant en els sectors implicats com en el món polític. Liberals d’Andorra, per exemple, considera necessaris “estudis d’impacte per poder explicar a la població què suposa l’acord”. De fet, la manca de claredat, de transparència, la complexitat de tot plegat, fa que cada cop hi hagi més desafectes a l’acostament a la UE.

El PS avisa que un annex que incorpora l’acord sobre condicions socials és totalment contrari al que està impulsant DA en matèria de reforma laboral

Per molt que, segons el compromís polític adoptat pel Govern en el marc de tot plegat, la fiscalitat quedi fora totalment de l’acord. És a dir, de dret, la fiscalitat europeu o qualsevol modificació o canvi que sofreixi no repercutirà sobre Andorra. Altres fonts, però, han indicat que de forma indirecta hi haurà una repercussió. D’entrada pel cost que suposarà l’adaptació a les normatives europees. Que el cap negociador de la UE, Thomas Mayr-Harting, també ha assegurat que caldrà estudiar quines cal aplicar i quines potser no. Però que Liberals ha quantificat aquest divendres en no menys de 7.000 normes que caldrà transposar a l’ordenament jurídic andorrà. El conseller general independent de la Massana Carles Naudi ha fet en alguns moments un càlcul molt més voluminós.

En qualsevol cas, una cosa sí que és clara, en cas de conflicte legal, serà el Tribunal de Justícia Europeu qui dirimirà. Aquesta és una de les qüestions prèvies que ja es van resoldre a l’inici de les negociacions. Igual com el fet que malgrat que l’acord es negociï de forma paral·lela entre els tres estats (Andorra, Mònaco i San Marino), si mai un d’ells incompleix no afecta els altres dos. També queda clar que si hi ha un incompliment flagrant de l’acord, no es deixa en suspens l’acord en el seu conjunt. Només el capítol de què es tracti. És a dir, si es fa un incompliment en relació a l’acord ad hoc sobre el tabac, aquest acord se’n va en orris. Però no afecta el conjunt de les mercaderies. Ara, si l’incompliment és en relació amb aquesta darrera matèria, queda sense efecte tot el bloc de la circulació de mercaderies. I així successivament.

Liberals i els seus antics socis ara al grup mixt coincideixen en lamentar que Brussel·les ni hagi rebut cap petició ni tingui intenció d’oferir cap suport econòmic

Els representants de tots els grups s’han pogut trobar uns minuts per separat amb Mayr-Harting i Maerten. En general, la trobada com a cortesia, ha estat ben valorada. Però Liberals i els seus antics socis ara integrats al grup mixt han quedat força descontents amb algunes de les respostes rebudes. Els uns i els altres, en paraules del president liberal, Jordi Gallardo, i del conseller independent massanenc Joan Carles Camp, s’han mostrat ingratament sorpresos de saber que la UE no té previst facilitar cap mena de suport econòmic. Camp ha posat l’exemple que Europa pogués participar en les despeses de construcció d’un aeroport. Els negociadors s’haurien mostrat estupefactes davant el comentari-pregunta. 

Mayr-Harting i Maerten haurien deixat clar, segons els liberals, que de suport estratègic, tot el que es vulgui. Però que més enllà d’això, segons altres fonts, d’ajut només se n’ofereix als estats membres i no pas als associats, amb la qual cosa, segons les fonts, una de les preguntes és perquè cal fer un esforç tan gran si en un moment donat no hi ha cap contrapartida directa. En qualsevol cas, les formacions a l’oposició, més proclius a l’acord o més distant, creuen que els negociadors enviats per la UE, de compromisos no n’assumeixen i que la informació que es dóna no acaba d’esvair els dubtes. Els interrogants es mantenen.

Comentaris

Un d'aqui
1.

Que escenifiquen? l'ensarronada que ens han fotut,sense res a canvi i sempre supeditats al diferencial de preu dels veins,normes comunitaries que haurem de complir,fi del contraband,l'OMS,etc.etc, no caldran 30 anys per fer desapareixer el tabac d'Andorra,amb menys de 10 i anant reduint a partir d'ara n0hi haurá prou.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article