Tribunals

‘La guerra de les pizzes’: ¿accident fortuït o intent d’assassinat?

La fiscalia i l’acusació particular demanen nou anys de presó per al soci d’un grup de pizzeries que manté que va atropellar l’altre soci de forma accidental i ja en té prou amb l’any que fa que és a la Comella

Toni Solanelles

¿Accident fortuït o temptativa d’assassinat? En certa manera, aquesta és la qüestió que ha planejat durant el judici al soci d’un conegut grup de pizzeries que va atropellar l’altre el 15 de juny de l’any passat a Sispony, molt a prop del domicili de la víctima. La vista ha evidenciat certes debilitats o contradiccions en la posició de la defensa i de l’acusat, que mantenen que tot va ser casual contra la versió de la víctima i el testimoni de tres veïnes de la zona, que, com a mínim, van veure com després que el cotxe conduït pel processat envestís com a mínim dos cops la moto on estava assegut la víctima, l’acusat va marxar fent inequívocs senyals de menyspreu a l’envestit. La defensa demana l’absolució de l’acusat i considera, com a mal menor, que amb l’any que fa que és a la presó n’hi ha més que suficient. La fiscalia i l’acusació particular que defensa els interessos de l’agredit demanen nou anys de presó.

La vista davant el Tribunal de Corts el que sí que ha deixat clar és l’enverinada relació que mantenien els dos homes, que feia més de quaranta anys que eren socis. De fet, encara ho són d’un negoci que des de fa dos mesos ha hagut de ser ‘adjudicat’ a una administració judicial perquè posi una mica d’ordre a la cua de despropòsits que hi ha al seu entorn. Almenys, que les males relacions personals, pèssimes ara, és clar, no espatllin la marxa de l’empresa. Unes desavinences i uns enfrontaments constants de de fa pel cap baix un lustre amb problemes econòmics de fons -segons la víctima, només de l’acusat- i amb múltiples causes judicials obertes (i algunes ja de tancades) per fets de naturalesa variable. Algunes amb rerefons econòmic, d’altres amb un fons més lúgubre com una suposada amenaça de mort que haurien realitzat, potser, eventuals sicaris, a Mirepoix, on viu la sogra de la víctima i fins o l’haurien anat a cercar un dia que hi feia estada. De fet, fins de llargues temporades d’addiccions a la cocaïna s’ha arribat a parlar durant la vista. Tot molt viciat.

El sinistre va passar el 15 de juny de l’any passat a primera hora de la tarda a l’avinguda del Jovell de Sispony, a tocar del domicili de la víctima

En qualsevol cas queda clar quins eren els motius si és que l’atropellament que hi va haver a primera hora de la tarda del 15 de juny de l’any passat a l’avinguda del Jovell de Sispony va ser quelcom més que un atropellament. I aquí rau la història que, per sort, des del punt de vista físic, no va tenir unes conseqüències gaire greus. L’envestit pràcticament ni va requerir cures mèdiques malgrat que assegura, i ho asseguren els psicòlegs que el tracten, que té notables repercussions emotives. I que tot sovint o no dorm o pateix malsons. La víctima ha assegurat -sense poder garantir si mai l’havia amenaçat directament de mort el seu soci- que l’agressor li va dir que li amargaria la vida. I a fe de Déu, manté l’empresari, que ho ha aconseguit malgrat l’estima recíproca que s’han professat durant dècades. I això encara fa més mal.

La mala relació és evident i confirmada pels dos malaurats protagonistes. Però mentre la víctima té clar que el seu soci anava a per ell i el volia matar, l’empresonat manté que l’atropellament va ser un accident fortuït i que tota la resta, fins a lligar una acusació d’assassinat en grau de temptativa, és tot mentida. Clar que la versió de l’acusat -a qui el tribunal ha hagut de parar els peus en alguna ocasió quan s’enfrontava a l’advocat de l’acusació particular i fins i tot li retreia ser part del problema- ha xocat força notablement amb el testimoni de tres veïnes de la zona on hi va haver la topada, tres residents de l’immoble on també viu la víctima, que han assegurat haver sentit almenys dos impactes. En alguns dels casos, haurien arribat a veure l’acusat fer marxa enrere amb el cotxe amb la voluntat, pensen, de tornar a envestir per una tercera vegada la víctima.

El testimoni de veïnes de la zona on van succeir els fets -que van veure el conductor envestint un parell de cops i fent un gest despectiu abans de marxar- posen en qüestió la versió del processat

La defensa diu que no hi ha una prova clara de tot això. I recorda que si bé al primer cop la víctima sí era damunt la moto, en la segona ocasió, en el segon impacte, l’home ja no era en la mateixa línia del traçat que hauria hagut de fer el cotxe per tornar a envestir. I que, en tot cas, qui va rebre el cop va ser només el vehicle de dues rodes. De fet, sort asseguren tant la fiscalia com l’acusació particular i les testimonis, que l’agredit va poder-se refugiar en una mena de piquet que hi ha a la zona i que ja en la primera ocasió l’hauria salvat d’un impacte més fort. En tot cas coincideixen les tres veïnes que el cotxe, aquell 15 de juny, va fer marxa enrere a bastanta velocitat i abans de desaparèixer el seu conductor va treure un braç per la finestra i va alçar el dit del mig de la mà. Vaja, un gest, han remarcat algunes de les parts, que no seria massa compatible amb un accident fortuït.

El dinar

És clar que el 15 de juny els dos homes, per separat i acompanyats per terceres persones, dinaven en un dels restaurants que el grup de pizzeries té. A partir d’aquí tot són divergències. ¿Es van arribar a veure o no? Si es s’escolta el testimoni d’alguns dels cambrers, difícilment l’acusat no podia ser conscient que el seu soci era dins el restaurant, perquè hi va entrar després i gairebé hauria hagut de passar-hi pel costat. També hi ha coincidència en el fet que la víctima va anar a la caixa a recollir la recaptació. I que el processat va fer el mateix gest poc després però ja sols quedava el fons de caixa i no el va voler. Segons el primer, volia evitar que el seu soci es tornés a quedar diners. Segons el soci empresonat, res de tot això. I després el viatge cap a Sispony. Per a la víctima, persecució en tota regla. Per a l’agressor suposat tot fortuït i més encara: ell hauria anat a veure una antiga parella que viu als Plans d’Escàs i hauria topat de casualitat amb la víctima, que esperava assegut damunt la moto al voral de la carretera. Esperava una cita, no pas el soci ferotge amb el cotxe. 

En la versió de l’home, de l’acusat, amb el cotxe hauria tingut temps d’avançar la moto del seu soci camí d’Escàs i el soci que acabaria de cul per terra li hauria fet algun gest poc recomanable. Després, ja havent anat per terra en una primera ocasió, la víctima hauria mirat de repel·lir una segona envestida llançant un parell de pedres, sense massa sort, contra el vehicle conduït per un home, l’ara empresonat, que això sí ho ha corroborat un oftalmòleg, té tan minvada la capacitat ocular derivat, entre altres, d’una diabetis que pateix, que un mes abans de l’accident va portar el metge a recomanar al seu pacient que deixés de conduir. De fet, no passaria una prova mèdica per renovar el permís.

El judici davant el Tribunal de Corts ha fet públic un serial de divergències i causes obertes entre els dos empresaris, que fa més de 40 anys que estan junts

Sobre el paper, tot molt enrevessat. I producte d’una relació d’anys i panys que s’hauria anat pervertint fins a tornar-se dolenta o pitjor encara. Amb un rerefons de diferències i necessitats econòmiques. Divergències existents clarament. I temptativa d’assassinat indubtable si s’escolta la fiscalia i l’advocat de la víctima. Tan indubtable que entre els esbufecs i els renecs de l’acusat, l’una i l’altre han sol·licitat nou anys de presó. I l’acusació particular hi ha afegit, més enllà de les indemnitzacions per les lesions i els danys morals, una demanda de quinze anys de prohibició d’entrar en contacte i l’expulsió definitiva del país. La defensa es mostrava atònita. L’acusació particular considerava histriònic el processat. Un xou en alguns moments.

Això sí, la defensa manté com versiona el seu patrocinat que tot va ser fortuït i que com a molt es pot sol·licitar una condemna per un delicte de lesions per imprudència. Però després de rebutjar que els dos socis no puguin entrar en contacte -perquè ha recordat que continuen sent socis i han de fer negocis junts malgrat que ara si és a bon preu l’acusat sí que potser accediria a vendre la seva part accionarial, que valora en uns dos milions d’euros- i l’expulsió definitiva del país on manté un fort arrelament, ha assegurat que el que cal és l’absolució de l’home i que, com a molt, amb l’any que fa que és a la presó ja n’hi ha més que prou. “No hem viscut el mateix. Em sembla completament increïble”, ha afirmat l’acusat en el darrer torn de paraula final. “La veritat em farà lliure.”