Política

Liberals i socialdemòcrates escenifiquen l’aval a una aliança territorial que ja saben que no hi serà a totes les parròquies

Les dues formacions consideren que l’acord és estratègic per trencar el sistema electoral des de dins i bastit a partir de tres pilars fonamentals: responsabilitat política i regeneració democràtica; encaix amb Europa; i impuls institucional

Imatges dels dos congressos: els liberals en la recta final i els socialdemòcrates just en l'inici.. ALTAVEU
Imatges dels dos congressos: els liberals en la recta final i els socialdemòcrates just en l'inici. | ALTAVEU

Toni Solanelles

Uns congressos més aviat pobrissons quant a assistència directa han escenificat l’aval de Liberals d’Andorra (Ld’A) i Partit Socialdemòcrata (PS) a establir una aliança territorial estratègica amb la qual aconseguir trencar, des de dins, el sistema electoral. Les dues formacions, però, són conscients de la dificultat de fer entendre l’acord i, sobretot, tenen pràcticament assumit que serà impossible tancar llistes conjuntes a totes les parròquies.

Vistes les decisions dels òrgans de direcció -es diguin com es diguin en funció de cadascun dels partits-, els congressos convocats per aquest dimecres a la nit s’albiraven com un pur tràmit. I els assistents a les trobades congressuals de liberals i socialdemòcrates van mostrar un acord majoritari a l’acord. Que de fet és un acord perquè els comitès parroquials cerquin, al seu torn, també acords. Un peix que es mossega la cua que té per objecte facilitar que formacions actualment a l’oposició puguin “recollir el vot del canvi” i trencar amb el “bloqueig” que DA hauria sumit el país els darrers set anys, i especialment els últims quatre, en paraules del president d’Ld’A i candidat de la formació a cap de Govern, Jordi Gallardo.

Els congressos celebrats pels dos partits amb una hora de diferència van donar suport a la decisió de les direccions amb una assistència més aviat discreta

Cada formació va dur a terme els congressos a la seva manera. Amb uns trenta-cinc assistents a can PS que representaven una seixantena de persones gràcies al vot delegat i prop de mig centenar de militants a la reunió liberal que feien pujar la participació fins a uns vuitanta afiliats amb les delegacions. En tot cas, amb absències significatives en tots dos costats però amb un suport molt ampli entre els presents -un 91,2% ha donat el vistiplau a l’estratègia electoral plantejada al congrés del PS segons va especificar la formació en un comunicat, per exemple- tot i algunes veus que, més que discordants, mostraven certs interrogants. 

De fet, els dubtes de com sortirà tot plegat els tenen fins i tot les pròpies direccions dels partits. Però creuen que tenen marge de temps encara per explicar el pacte fins que no arribi el procés electoral pròpiament dit -Liberals creu que els comicis molt probablement no seran fins al març de l’any que ve- i, sobretot, estan convençuts que sumar és un missatge rotund, segons fonts dels dos partits, la política del ‘divideix i venceràs’ tan característica de Toni Martí, encara líder i, sobretot, estratega demòcrata. Totes dues formacions deixen clar que no és un pacte ideològic. El posicionament polític de fons, d’idees, el reflectirà cada llista nacional. I tant PS com Ld’A presentaran el seu.L’aliança territorial és estratègica, mirar ‘d’enganyar’ el sistema electoral i evitar que l’uniformitat aparent d’algunes parròquies faciliti una nova majoria demòcrata. No se n’amaga ningú, d’aquesta circumstància.

Qüestions com la despenalització de l’avortament o l’accés a la nacionalitat queden fora dels acords i les afrontaran les candidatures nacional individuals

El pacte, això sí, es basteix sobre tres pilars fonamentals. A saber: responsabilitat política i regeneració democràtica; encaix amb Europa; i impuls institucional. Així han denominat les formacions als tres grans blocs on se sustenta un acord que ara els comitès parroquials hauran d’acabar d’adobar. Com? Primer, mirant si és possible l’aliança, que únicament pot ser entre PS i Ld’A, i que no suposarà desacreditar les direccions dels partits si en alguna parròquia no és possible, segons que va reconèixer el secretari de Relacions Internacionals liberal Valentí Martí. Segon, establint prioritats locals que demandin d’una legislació estatal o una decisió governamental. I, tercer, cercant les persones adients per formar tàndems. És clar, els dos primers de cada llista seran sempre un d’un partit i l’altre, de l’altre.

Els pilars bàsics

Però que suposen els tres pilars fonamentals de l’acord? Una paraula serveix per als tres: transparència. La regeneració democràtica passaria per fer “imprescindible” el retorn de la centralitat política al Consell General. I que cada poder sigui independent de l’altre. I això també entronca amb l’impuls institucional que, entre altres coses, pretén un reforç de la independència judicial que entenen les dues formacions que s’ha perdut amb la direcció governamental demòcrata. Algunes concrecions per enfortir els processos democràtics: reformar la Llei de contractació pública per evitar processos poc clars. Alhora, endurir les penes relacionades amb comportaments corruptes. I obrir les finestres de tots els organismes públics.

Un moment de l'arrencada del congrés socialdemòcrata amb el secretari d'organització, el president i la primera secretària en la taula presidencial. | ALTAVEU

 

Sobre Europa el que es pretén fonamentalment és una negociació seriosa amb la UE sense prebendes i, en tot cas, explicant obertament i públicament cada pas que es vagi donant, per evitar sorpreses al final d’un camí que ara mateix està essent molt sinuós. I, finalment, l’impuls institucional té com a proposta pal de paller una reforma del sistema electoral. És a dir, liberals i socialdemòcrates pretenen trencar el sistema per canviar-lo. Fer-lo més proporcional. I a partir d'aquí fomentar consultes i referèndums entre la ciutadania, reforçar la separació de poder i la independència judicial i reduir l’espanyolització que estan sofrint molts organismes públics.

A Andorra la Vella, Escaldes, Encamp i potser Ordino l’entesa es dóna gairebé per feta; a la Massana i Sant Julià sembla ara per ara missió impossible

Sia com vulgui, establert un suport que es donava per fet i fixat una base programàtica comuna i assumible per les dues formacions -per exemple, el debat sobre l’avortament o sobre l’accés a la nacionalitat es donarà en la circumscripció nacional, no en la territorial-, ara comença el treball de camp a les parròquies. Les dues formacions tenen assumit que no hi haurà set llistes conjuntes. A la Massana diverses fonts consideren que és molt difícil. I tampoc no està gens clar a Sant Julià. L’aliança, per exemple, es dóna per feta a Andorra la Vella, a Encamp i a Escaldes, encara que pot ser que un grupuscle liberal d’aquesta darrera parròquia acabi deixant el partit i intenti formar una altra llista territorial parroquialista. A Ordino també és factible una candidatura única i a Canillo no estan clars els suports.

El secretari general liberal, Amadeu Rosell, assegurava al terme del seu congrés estar “satisfet” d’haver viscut “un debat intens”. I reclamava de forma genèrica al cap de Govern, Toni Martí, que si tants problemes té per trobar relleu, atès que “ja estem en el temps de descompte”, en lloc de protagonitzar “tantes pantomimes” convoqui eleccions d’una vegada i que s’acabi aquesta mana de suspens que, a parer seu, no porta enlloc. Massanenc com és, Rosell va haver d’afrontar alguna qüestió sobre una parròquia on DA està collant fort i on alguns dels independents integrats a Ciutadans Compromesos (CC) es deixa estimar. 

El secretari general liberal assegurava que al 2015 es va establir un acord entre CC i Liberals i que res no fa preveure que continuï vigent. Malgrat que no va anticipar res, i tot i que és difícil fer un pronòstic -diverses fonts donen per fet que si els liberals volen tenir el suport d’una majoria dels actuals simpatitzants de CC a la Massana no hi cap cap pacte amb els socialdemòcrates-, Rosell es va aventurar a pronosticar que la formació actualment liderada pel cònsol David Baró no farà el salt a la política nacional amb una llista parroquial independent perquè, al seu entendre, CC “no ha barrejat mai” parròquia i país malgrat els vincles que evidentment hi ha.  

El president i candidat liberal, Jordi Gallardo, pronunciant el discurs amb el qual es va cloure el congrés extraordinari de la formació. | ALTAVEU

 

Rosell es va expressar als mitjans de comunicació després que el president de la formació, Jordi Gallardo, fes el discurs de tancament. El PS va optar per fer un congrés totalment tancat al públic, només accessible als afiliats. Liberals va permetre l’accés als informadors durant el parlament d’un Gallardo que va encoratjar els assistents a “despertar-nos” després d’anys de “somnolència”. Segons el candidat liberal, “en algunes coses estem força pitjor que al 2011”. Gallardo va deixar que l’aliança amb el PS és estratègica i que “hi haurà un projecte plenament liberal, que ningú no ho dubti”. I després d’acusar DA de protagonitzar “quatre anys de bloqueig”, sobretot va lamentar una fórmula molt populista al seu entendre de dividir la societat entre bons andorrans i mals andorrans.

El líder liberal considera que DA, que s’hauria atribuït la potestat “de repartir carnets d’andorranitat en funció de la crítica que es fa al seu projecte”, protagonitza “un patriotisme mal entès, confonent el país amb ells mateixos” i consideren bons andorrans aquells que estan al Govern o que li fan costat i mals andorrans “que som aquells que ens demanem el perquè de les coses”. En fi, ‘divide y vencerás’ o ‘suma y sigue’. I suposadament, liberals i socialdemòcrates han apostat per la segona. Una altra cosa és que a casa de cadascú ho entenguin. O que els ‘amos’ se sàpiguen explicar.