Empreses

La primera fase d’aplicació de les normatives internacionals fa caure tres punts i mig la solvència de la plaça bancària

L’Andorran Banking treu ferro a la davallada i recorda que "la banca andorrana sempre ha mostrat una gran capacitat d'adaptació als canvis i ara haurà d'adaptar el seu model de negoci”

T. S.

La primera fase de l’aplicació sobre la banca andorrana de les normes internacionals d’informació financera (NIIF) han fet perdre a la solvència de la plaça tres punts i mig. Malgrat que el 21,74% de solvència consolidada de les cinc entitats del país continua estan per sobre del recomanat, l’impacte de la normativa va ser molt notable malgrat que els bancs hi treuen ferro. De fet, és un pas que els tocava fer sí o sí.

Segons que explicita el president de torn de l’Andorran Banking (l’antiga Agrupació de Bancs Andorrans), Ricard Tubau, les NIIF són “una eina imprescindible per a la transparència i comparabilitat dels estats financers”. Des d’aquest 2017 els estats comptables dels bancs del Principat són homologables a nivell internacional. Andorran Banking ha fet públic aquest dilluns el seu informe anual, que evidencia els retrocessos experimentats per la plaça financera durant el darrer exercici tancat. "La banca andorrana sempre ha mostrat una gran capacitat d'adaptació als canvis i ara hauran d'adaptar el seu model de negoci a la nova normativa", una cosa que també farà Andorra Banking, segons que ha explicat la seva directora general, Esther Puigcercós.

La solvència hauria passat del 25,10% del 2016 al 21,74% de l’any passat. Els tres punts i mig percentuals de caiguda són més que notables. Però encara caldrà veure els efectes de les properes onades d’aplicació de la normativa internacional. La nova legislació que promou ara el Govern ja ha estat en part avançada pel sector, però només en part. Quan s’hagi de complir en la seva totalitat caldrà veure fins on arriba l’impacte. Això sí, la banca continua generant el 21% de la riquesa (PIB) del país.

El volum de recursos gestionats per les cinc entitats del país va créixer, però ha va fer gràcies a la revalorització dels mercats i als recursos sota gestió fora d’Andorra, no pas al Principat

Una de les poques grans magnituds que va experimentar un creixement, almenys sobre el paper, durant el darrer exercici va ser els AUMS, els recursos gestionats. Van passar de 45.434 milions d’euros a 46.138 milions, un creixement percentual de l’1,55%. Però aquest augment s’ha d’explicar, especialment, per la revalorització dels mercats no pas pel creixement real de recursos. A més, els recursos sota gestió al Principat van caure de forma notable, segons les fonts consultades, malgrat que les entitats no ofereixen les dades segregades entre el que gestionen a Andorra i els volums que tenen en gestió fora del país.

La liquiditat i el ROE també van millorar. Així, la liquiditat va passar del 61,41% al 65,37% i el ROE va saltar del 9,73% al 9,85%. A partir d’aquí, molts altres indicadors van recular. Així, i sense anar més lluny, els beneficis obtinguts durant el 2017 (131 milions d’euros) van ser sensiblement inferiors als de l’exercici anterior (155 milions). Fins i tot el pes dels empleats en el conjunt dels assalariats del Principat es va veure reduït, passant del 5,32% del 2016 al 4,95% de l’any passat. De fet les xifres absolutes de personal també van caure. En conjunt, el sector bancari, el 2017 ocupava 2.658 persones, deu menys que l’any anterior.

Si el preu del diner ha fet que s’hagin reduït els dipòsits dels clients, que han passat de 10.898 milions d’euros a 10.161, la prudència i el major control lligat a una necessitat més minsa del mercat han fet que també hagi caigut la inversió creditícia, que ha passat de 6.299 milions a 5.982 milions. No obstant això, segons la presentació de Tubau, “els bancs andorrans continuen apostant pel creixement de l’economia local, constituint operacions de crèdit per valor de 1.837 milions, la qual cosa representa un 31% sobre el total de la inversió creditícia”.  

La directora general de l'Andorran Banking, Esther Puigcercós, durant la presentació de l'Informe Anual de l'agrupació. | B. N. / ANA

 

La presentació formal de l’Informe Anual l’ha dut a terme la directora general de l’Andorran Banking, que ha destacat la normalitat amb la qual està assumint la plaça financera l’intercanvi de la informació financera. En aquest sentit, ha assegurat que el setembre es produirà la primera tramesa de dades i que, en principi, es farà amb la més absoluta normalitat. Més que en les dades del curs passat o en l’impacte de les normatives a les quals els bancs s’han d’adaptar, Puigcercós ha posat l’accent a l’aposta per la transformació digital que pretén fer el sector.

L’agrupació bancària assegura que pretén fer una posta decidida per la transformació digital i recorda que el 2017, en conjunt, es va fer una inversió de 40 milions en millores tecnològiques

Puigcercós ha apuntat, en declaracions recollides per l’agència ANA, que Andorra pot ser un bon laboratori de proves per a les financeres tecnològiques ('fintech'). "A Espanya, vas a una botiga i pagues amb targeta i el comerç només treballa amb un banc amb el terminal de punt de venda. Aquí treballen amb cinc bancs i això és un avantatge per a les financeres tecnològiques que tenen una tria". Des d'Andorra Banking també s'està seguint molt de a prop la irrupció de la 'blockchain' (cadena de blocs). "Hi ha una comissió de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i hi ha representants dels bancs que són molt actius. Estem col·laborant en el projecte”. La directora general d'Andorra Banking ha recordat que l'any passat els cinc grups bancaris del país van invertir 40 milions en millores tecnològiques.