Economia

El pes dels salaris dins l'economia del país, a la cua d’Europa

La massa salarial que s’abona al Principat suposa només un terç del PIB, xifra que queda molt lluny del 47,6% d’Espanya o el 52% de França

Altaveu

Els salaris que es paguen al Principat, en relació amb la riquesa global del país, són baixos. O molt baixos, fins i tot, si es té en compte el pes que tenen en el conjunt de l’economia. El pes que tenen les nòmines que es paguen a Andorra en relació amb el producte interior brut (PIB) global de l’Estat, que representa un 35,1%, està a la cua d’un eventual rànquing de països europeus. Molt per sota d’Espanya (47,6%) i més encara de França (52%). I pràcticament només per sobre de països com Romania, Grècia o Irlanda.

Certament, el pes dels salaris en l’economia andorrana -ens referim a dades del 2017- es troba ara al mateix nivell que estava a l’inici de la crisi. I ha recuperat força en relació als darrers anys. En canvi, però, està encara lleugerament per sota d’exercicis com el 2010 i el 2011, en plena crisi, però amb voluntat empresarial, aparentment, per reforçar les nòmines com a part de la solució per recuperar empenta. Això no obstant, però, tan sols va ser un miratge. I els diversos experts consultats lamenten l’immobilisme que sofreix l’economia del Principat. Estabilitzada en l’estancament, per dir-ho d’alguna manera.

Per primera vegada en molts anys, l’economia espanyola, principal mercat andorrà, creix més que l’economia del Principat

I aquesta estabilitat i aquest estancament amenacen de fer perdre velocitat, de fer perdre pistonada, no ja a la tímida recuperació que es pot arribar a percebre -encara que sols en alguns sectors- si no a l’economia en el seu conjunt. I és que, remarquen les fonts, per primera vegada en molt temps, l'economia espanyola, que és el primer mercat d'Andorra, creix més que l'economia del Principat, una situació molt inaudita.

A més, remarquen els experts consultats, si el pes dels salaris és baix en relació amb el conjunt de l’economia del Principat (939 milions d’euros de massa salarial global en relació als 2.673 milions d’euros del PIB del 2017) comparat amb la resta d'Europa, encara resulta més cruel que la recaptació de l’impost de la renda de les persones físiques (IRPF) recaigui sobre les rendes del treball i no del capital, aprofundint encara més en el problema. 

I un altre element negatiu més: la recaptació de l’Estat al 2017 va créixer en matèria d’IRPF mentre queien els ingressos derivats de l’impost de societats. És a dir, les persones suporten més que les empreses i, en canvi, els salaris són baixos. I, compte, una part important de la reculada soferta per la recaptació estatal relativa als beneficis (o no) obtinguts per les societats es deu a ‘descomptes’ que s’han apuntat les empreses per múltiples deduccions, no pas perquè hagin facturat menys.

La situació per als assalariats encara esdevé més cruel si es té en compte que l’IRPF sols grava les rendes del treball, no les del capital

En fi, els experts economistes consultats remarquen que “és evident que el nivell salarial a Andorra és baix, i això és un problema per a la competitivitat del país, i per atreure inversió estrangera. També per atraure turisme de més alt poder adquisitiu”. I afegeixen que “el problema no és dels treballadors, si no dels que contracten, els empresaris, que prefereixen pagar poc i d'aquí es deriven les conseqüències”. Al capdavall una mena de peix que es mossega la cua.

Una de les poques lectures positives és que malgrat que durant l’etapa de crisi més profunda hi ha hagut congelacions salarials i retallades en alguns sectors -l’administració pública segons com es miri, per exemple-, la reculada salarial que hi hagi pogut haver al Principat no ha estat ni de bon tros tan aguda com la que s’ha viscut en altres països. Ara, és clar, és que ja es partia d’un nivell força o molt baix. 

I és que segons les dades d’Eurostat, el pes global dels salaris en l’economia de la zona euro, és a dir, la suma de les nòmines (i les pensions) en relació amb la riquesa de l’Europa unida monetàriament és molt superior (dades del 2017, reiterem-ho) al que es dóna al Principat: un 47,6% per un 35,1%. Espanya se situa just en el mateix paràmetre que l’eurozona. I és que Andorra queda realment enclotada al fons d’un eventual rànquing. Lluny fins i tot de Portugal 44,2%) o Malta (42,2%), sempre segons les dades d’Eurostat.

A prop del 35,1% andorrà, i més enllà de Romania (34%), Grècia (33,5%) i Irlanda (29,4%) només hi queden Polònia (38%), Eslovàquia (39,3%) i Itàlia (39,8%). La resta de països europeus superen el 40%. I fins i tot el 50% en el cas del pes de les remuneracions dels estats que lideren el llistat, i que són Dinamarca (52,3%), França (52%) i Alemanya (50,8%), amb Bèlgica, Regne Unit, Estònia, Eslovènia i Luxemburg situats entre el 49,4% belga i el 49,1% luxemburguès. 

Comentaris

Toni
1.

A Monaco els salario representen el 55% del PIB. La solució no passa per incrementar el salari mínim, que agreuja més el problema. El problema es estructural, el problema está en les èlits, politiquees i econòmiques, i aquesta mediocritat es trasllada a la resta de la població.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article