Societat

El Copríncep bisbe s’aferra al manament del ‘no mataràs’ per refusar la despenalització de l’eutanàsia

Vives i els titulars de les diòcesis de Vic i Terrassa s’han referit en les seves glosses d’aquest diumenge a una qüestió d’actualitat a Espanya i que al Principat es tracta més tímidament

Altaveu

El Copríncep d’Andorra i arquebisbe ‘ad personam’ d’Urgell, Joan-Enric Vives, s’oposa obertament i sense embuts a la despenalització de l’eutanàsia. Vives, com també han fet els titulars de les diòcesis de Vic i Terrassa en les seves glosses dominicals, s’aferren al manament del ‘no mataràs’ per oposar-se a l’eutanàsia. 

Encara que al Principat, per, justament, les característiques del cap d’Estat, aquesta és una qüestió força silenciada, també és cert que tímidament, de tant en tant, es va posant el tema damunt la taula. Vives, com Romà Casanova, de Via, o Josep Àngel Saiz, de Terrassa, fan referència a aquesta qüestió aquest diumenge davant el projecte de llei espanyol que pretén despenalitzar l'eutanàsia i el suïcidi assistit.

Després de recordar que tots els bisbes de Catalunya han expressat la seva "preocupació" per la iniciativa legislativa per debatre al Congrés aquesta despenalització, Vives subratlla que l'Església defensa la mitigació del dolor i el sofriment mitjançant cures pal·liatives i l'acompanyament als malalts. El Copríncep denuncia "la distorsió amb què són tractats sovint aquests temes de la malaltia greu, la finalització de la vida i l'acompanyament de la mort, que són tan importants per a les persones, les famílies i tota la societat" i apel·la al "manament 'no mataràs', que es troba en el fonament de tota ètica veritablement humana i en la tradició cristiana".

Per a l’arquebisbe urgellenc, "l'eutanàsia i el suïcidi assistit es presenten avui per alguns com a respostes viables i acceptables al problema del dolor i del sofriment" perquè "no volem patir”. "L'eutanàsia en sentit veritable i propi s'ha d'entendre com una acció o omissió que per la seva naturalesa i en la intenció causa la mort, per tal d'eliminar qualsevol dolor, i l'Església sempre ha considerat l'eutanàsia com un mal moral i un atemptat a la dignitat de la persona, en tant que eliminació deliberada i moralment inacceptable d'una persona humana", advoca Vives.

Segons el Copríncep mitrat, "ningú no és amo absolut de la vida. No existeix un dret a disposar arbitràriament de la pròpia vida. Les decisions terapèutiques tenen la seva arrel en els coneixements de la medicina basada en l'evidència i busquen curar”. Joan-Enric Vives també recorda que "el jurament hipocràtic afirma: ‘no donaré cap droga letal a ningú, encara que me la demanin, ni suggeriré un ús com aquest’".